La mirada cap a la infància ha canviat molt, però encara queda molt camí per recórrer.
Imatge: https://delnumero2.wordpress.com/2012/11/24/15/
Fent esment a Francesco Tonucci, pedagog i investigador, que va començar a signar una sèrie de vinyetes a través de les quals analitzava de manera crítica l’educació, vull comentar que ser nen/a és difícil, és difícil complir amb les expectatives de l’adult i poder encaixar en una societat, que per a res, està preparada per a veure i mirar amb els ulls dels infants.
Imatge: https://imaginemontessori.es/tag/educacion/
Creure en què el nen/a és competent , capaç, curiós, despert, protagonista del seu aprenentatge, atrevit i perfecte. Que arriba a l’escola amb una motxilla carregada d’experiències, sentiments, molta curiositat i ganes d’investigar.
Els infants analitzaran i descobriran el seu entorn utilitzant el joc simbòlic, fomentant la manipulació, l’exploració, la creativitat, la reflexió i la comunicació.
Fer ús d’una càmera de fotos ens pot servir com un recurs per veure amb ulls d’infants “tot el que és pot imaginar, es pot veure” (a través d’aquesta càmera).
L’ús de la càmera ens permet establir converses amb preguntes obertes i espai per respondre (treball del llenguatge oral). Ens permet fotografiar moments per recordar a l’aula (tenim un llibre a la biblioteca de l’aula, amb fotos des de que els infants van començar a I3. És el llibre més vist per tothom). Podem decorar l’aula amb imatges d’esdeveniments, sortides, del nostre barri. ¨´És una eina que ens permet tenir material visible i accesible als infants. És un material atractiu perquè els nens i nenes experimentin i explorin.
El paper del docent és acompanyar la creació del contingut, mitjançant la valoració de l’error i del procés.
Com a proposta, plantejo un ambient tecnològic, amb diferents propostes multinivell i varietat de recursos tecnològics, com són: els Bee Bots (robòtica educativa), retroprojector (per treballar a gran escala i amb la llum), tauletes de llum, tauletes i càmeres.
Consisteix en fer un canvi de mirada, i és, quan canviem la mirada, quan ens meravellarem de la seva manera d’entendre i comprendre el món.