Ara que s’acosta Nadal és el moment que tothom reflexiona com desitjaria que fos el seu nou any, retornar-se a veure amb la família i visitar totes les botigues i centres comercials de la ciutat. Aquest serien els tres eixos vertebradors del Nadal.

Però si observem més en el fons la gran majoria de persones no aconsigueixen elss eus objectius marcats .Les reunions familiars es fan tenses i hipòcrites. El consum d’aliments i regals és inagotable i estressant.

Aquests dies m’he aturat un moment a mirar els ulls de les homes i dones del carrer : són tristos, melancòlics, esclaus de la seva pròpia vida …

La gran majoria de la societat per ella el Nadal és una pedra. Ja que moltes vegades no tenen família, són divorciats i/o estan lluny de casa. Però diàriament senten als mitjans de comunicació que el Nadal és joia i alegria.Els resona al cervell dia tras dia.

Aquesta hipocresia de no poder dir els seus sentiments vertaders els hi provoca una angoixa profunda i extrema.

Ha de ser el que marca la Societat .

Autora Núria Rios Delgado