Què són les emocions

Totes les emocions són impulsos que ens duen a actuar. L’arrel etimològica de la paraula ‘emoció’ prové del llatí movere que significa moure’s, més el prefix ‘e’ que significa ‘cap a’, suggerint que a tota emoció hi ha implícita una tendència a l’acció.

L’emoció és una reacció circumstancial i transitòria, que desapareix quan ha fet la seva catarsi i ha complert la seva missió d’avisar sobre quelcom que està succeint o ha succeït al nostre voltant. Té una funció. És un missatge que ens informa d’allò que sentim en una determinada situació, que desenvolupa l’ésser humà i que se suscita en situacions intra i interpersonals. Ningú pot guardar les seves emocions a un calaix quan es relaciona amb els altres o amb sí mateix!

Davant la presència d’un estímul, un fet o una idea es desencadena en el nostre sistema psicofísic una energia realment intensa que podem percebre o no però que té la missió d’alertar el nostre sistema per a que actuï en conseqüència.

L’emoció és un avís intel·ligent ja que ajuda a comprendre i avaluar l’episodi que vivim d’una manera ràpida i efectiva. Té una major rapidesa funcional que el processament de dades a nivell racional. Per exemple: si toquem quelcom que està molt calent, s’envia una senyal d’alerta des de el dit fins el nostre cervell, actuant el sistema límbil cerebral (emocions) abans de que la informació arribi al córtex prefrontal (raonament).

Les emocions són relacionals, o sigui, que per a la seva resolució òptima hem de comptar amb els altres.

Segons l’Anàlisi Transaccional i altes teories humanistes, existeixen quatre emocions autèntiques: rabia, tristesa,por i alegria. A continuació s’explica per a cada emoció la situació des de la qual es desencadena i la resposta social necessària:

 

• Por: sorgeix davant el perill. La reacció requerida és demanar ajuda, protecció.

• Ràbia: sorgeix davant la injustícia. La reacció requerida és posar límits, dir-ho i demanar un canvi.

• Tristesa: sorgeix davant una pèrdua, ajuda a poder elaborar-la. La reacció necessària és demanar consol.

• Alegria: desde riure, fins el plaer. Permet el manteniment de la motivació per a seguir fent quelcom. La reacció social és compartir-la.

Hi ha diferència entre el que és un sentiment i una emoció: l’emoció és una experiència de gran intensitat, temporal, fundamentalment fisiològica. El sentiment és com una emoció que ha passat pel filtre cultural i/o dels pensaments en major o menor grau. A vegades també pot ser el resultat de mescles de les anteriors (gelos vist com a por i tristesa, que seria por a perdre). Són emocions més elaborades i no tan instantànies. Altres exemples de sentiments són la culpa o el ressentiment.

En el moment de l’aprenentatge emocional, durant la infantesa, aprenem a inhibir l’expressió d’algunes emocions, donat que veiem com a casa es reprimeixen o es sancionen. Llavors el que fem és substituir-les per l’expressió d’emocions falses (com diu l’Anàlisi transaccional) en el sentit de que no es corresponen amb la situació però sí són permeses per l’entorn.

Aquest és el cas de contextes on està permès sentir ràbia però no tristesa (tòpic de ‘els homes no ploren’) o al revés en el cas de les dones (on culturalment han après a mostrar més la tristesa que la ràbia. És el cas de persones que ploren i sembla que estan tristes quan en el fons senten impotència, o sigui, ràbia continguda).

Us animo a buscar la verdadera emoció que sentiu en tot moment, ja que és la base per un adequat funcionament vital. Com et sents ara?

Marta Tarrida Tinoco

Psicòloga Col. Núm. 15811

mtarrida@copc.es

http://natibergada.cat/com-podem-educar-les-emocions-a-lescola

http://natibergada.cat/curts-per-treballar-valors