Aquest petit espai va dirigit a tota la comunitat educativa ( mestres, psicolegs, educadors, pares i mares, avis ….) vol ensenyar les noves teories educatives i les novetats en l'ensenyança també recull d'articles de l'ensenyança de vida. Ajudar a tothom a reflexionar sobre l'educació emocional a partir de recursos audiovisuals i/o articles.
El Laboratorio de Investigación Prosocial Aplicada em demana si els mestres o les mestres poguessiu contestar a aquest qüestionari per una investigació estudi del la violència en els menors .
El 1985 un sociòleg canadenc es va adonar que tot l’equip d’hoquei gel del Canadà havia nascut els tres primers mesos de l’any. És el mateix que passa amb la immensa majoria dels millors futbolistes del món. Tots han nascut en els primers sis mesos de l’any. Casualitat? Astrologia? No. Com que es divideixen els nens per edats, acaben jugant sempre els del gener, que són més grans.
El concepte clau és l’esperit crític, la curiositat i la creativitat. Per què fem les coses d’una manera? Per què no les podem fer d’una altra? I això és primer que pregunta un nen. Per què? I li matem l’esperit crític.
El capítol més cruent de la lluita pels drets de la dona es va produir, no obstant, el 25 de març de 1911, quan es va incendiar la fàbrica de camises Shirtwaist de Nova York. Un total de 123 dones i 23 homes hi van morir. La majoria eren joves immigrants que tenien entre 14 i 23 anys.
És el desastre industrial més mortífer de la història de la ciutat i va suposar la introducció de noves normes de seguretat i salut laboral als EUA. Segons l’informe dels bombers, una burilla mal apagada tirada en un cubell de restes de tela que no s’havia buidat des de feia dos mesos va ser l’origen de l’incendi. Els treballadors no se’n van poder escapar perquè els responsables de la fàbrica havien tancat totes les portes d’escales i de les sortides, una pràctica habitual aleshores per evitar robatoris.
Precedents del Dia Internacional de la Dona
Abans d’aquesta data, als EUA, el 28 de febrer de 1909 Nova York i Chicago ja havien acollit un acte que van batejar amb el nom de ‘Dia de la Dona’, organitzat per destacades dones socialistes com Corinne Brown i Gertrude Breslau-Hunt.
A Europa, va ser el 1910 quan durant la 2a Conferència Internacional de Dones Socialistes, celebrada a Copenhaguen amb l’assistència de més de 100 dones procedents de 17 països, es va decidir proclamar el Dia Internacional de la Dona Treballadora.
Darrere d’aquesta iniciativa hi havia defensores dels drets de les dones com Clara Zetkin o Rosa Luxemburg. No van fixar cap data concreta, però sí el mes: el març.
Dret de votar
Com a conseqüència d’aquesta cimera de Copenhaguen, el mes de març del 1911 es va celebrar per primera vegada el Dia de la Dona a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa. S’hi van organitzar mítings en què les dones van reclamar el dret de votar, d’ocupar càrrecs públics, de treballar, de la formació professional i de la no-discriminació laboral.
Coincidint amb la primera guerra mundial, la data es va aprofitar a tot Europa per protestar per les conseqüències de la guerra.
El color lila
La celebració es va anar ampliant progressivament a més països. Rússia va adoptar el Dia de la Dona després de la Revolució russa del 1917. La van seguir molts països. A la Xina se celebra des del 1922, mentre que a Espanya es va celebrar per primera vegada el 1936.
El color lila és el color representatiu del Dia de la Dona, i el que adopten les dones o els edificis com a signe de la reivindicació. Era el color que el 1908 utilitzaven els sufragistes anglesos. Als 60 i 70 les dones socialistes van escollir aquest color com a símbol de la lluita feminista i posteriorment se’l va associar a la jornada que se celebra cada 8 de març.