Aquest petit espai va dirigit a tota la comunitat educativa ( mestres, psicolegs, educadors, pares i mares, avis ….) vol ensenyar les noves teories educatives i les novetats en l'ensenyança també recull d'articles de l'ensenyança de vida. Ajudar a tothom a reflexionar sobre l'educació emocional a partir de recursos audiovisuals i/o articles.
El Marc Unitari de la Comunitat Educativa (Muce) ha reclamat aquest dijous a la Conselleria d’Ensenyament que retiri la seva proposta de decret de menjadors escolars, i ha exigit la redacció d’un nou esborrany que contempli garantir-lo com “un servei públic, vinculat al dret a l’educació i a l’alimentació “.
En un comunicat, ha criticat el mètode de treball seguit per Ensenyament per elaborar i difondre el projecte amb “poca transparència, manca de diàleg ni participació de les organitzacions de la comunitat educativa”.
El Muce ha assegurat que el projecte defineix models de gestió “allunyats” de la presa de decisió de la comunitat educativa, i ha criticat que no prioritza criteris de qualitat i proximitat en la contractació pública de productes agroalimentaris ni criteris socioeducatius o ambientals.
La Conselleria d’Ensenyament va assegurar que la proposta de nou decret de menjador escolars és un “esborrany” fet juntament amb els consells comarcals i les entitats municipalistes, amb una trentena d’aportacions col·lectives i 300 individuals.
Fonts del departament asseguren que les dues premisses fonamentals del decret seran donar seguretat jurídica als operadors, ja que en l’actualitat en alguns casos s’estan en situació de “fragilitat”.
Les millors notes de la selectivitat d’aquest any no han sigut per a un sol estudiant. Quatre persones -totes noies- s’han repartit l’honor d’haver sigut les millors de la seva promoció en aconseguir un 9,8 de nota en les proves d’accés a la universitat (PAU). Totes quatre van haver de destinar bona part del dia d’ahir a atendre els mitjans de comunicació. Alguna d’elles, com la Ivet Cano, va reconèixer que va passar més nervis durant el dia d’ahir que durant els exàmens de la selectivitat. De les quatre, dues han estudiat en instituts públics i les altres dues en centres concertats.
De tots els alumnes que es van presentar a les proves, el 94,02% les han aprovat, cosa que representa un 3% menys que l’any passat. Les dades no han variat gaire els últims d’anys. “No totes les promocions són iguals: seria greu que només hagués aprovat el 40%”, va apuntar la coordinadora de les PAU, Pilar Gómez, que va considerar que la variació d’aquest any “no és res especial”. La nota mitjana de l’expedient de batxillerat ha sigut d’un 7,38 i la d’accés a la universitat, d’un 7. Per demarcacions, la de Lleida ha sigut la que ha tingut un percentatge més gran d’aprovats, amb un 95,49%, seguida per la de Girona, amb un 95,33%. La segueix Barcelona amb un 93,92% i Tarragona amb un 92,64%.
Pel que fa als resultats per assignatures, anglès ha sigut la matèria obligatòria que ha registrat una davallada més gran, ja que ha passat de 7,52 a 6,09 -1,43 punts menys-. Gómez va explicar que la prova “no tenia paràmetres diferents dels altres anys”, però les preguntes eren poc “mecàniques” i requerien més comprensió que altres anys. “No n’hi ha prou portant l’examen après de casa”, va insistir.
Si l’any passat la polèmica es va centrar en l’examen d’ economia de l’empresa, aquest any li ha tocat el rebre al de filosofia. No obstant, si l’any passat la nota d’economia de l’empresa va caure un punt -va passar del 6,19 al 5,16-, aquest any les queixes dels estudiants no s’han vist reflectides en la puntuació. La nota mitjana de filosofia d’aquest any ha sigut de6,27, mentre que l’any passat va ser de 6,56. Els estudiants van queixar-se dimecres a les xarxes socials de la correcció i de les notes que havien obtingut perquè consideraven que eren “massa baixes”.
Pel que fa a la resta d’assignatures, no hi ha gaires variacions respecte a l’any passat en les que són troncals. En la resta, l’única que registra una nota mitjana de suspens és dibuix tècnic, amb un 4,74. La que ha experimentat un creixement més gran és electrotècnia, que ha passat del 4,73 al 5,91. Història de l’art ha passat del 5,89 al 6,7. La que ha baixat més -més enllà de dibuix tècnic- ha sigut ciències de la terra i el medi ambient, que ha passat del 6,69 al 5,85, i grec, del 7,66 al 6,79.
Pel que fa als canvis en la selectivitat de cara als pròxims anys, el Govern està estudiant que les PAU siguin “cada vegada més competencials”, explica la secretària general del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), Mercè Jou. De cara a la selectivitat del curs vinent no s’han previst canvis notables, però amb el temps, el que pretén la Generalitat és encaminar les PAU cap a un tipus de proves que avaluïn més per competències. Jou també va afirmar que no s’han plantejat canviar el pes de l’expedient de batxillerat -que actualment és del 60%- perquè volen “seguir premiant el treball i la trajectòria de l’estudiant”.
N. MARTÍNEZ / L. BONILLA / S. SORO / E. FREIXA Barcelona
Ara que ja s’ha acabat el curs per tots els alumnes de l’escola. Sents una buidor dins teu.
Aquest matí he arribat a l’escola a les 8.05 del matí quan pujava les escales no sentia res ni tan sols el soroll dels nens d’acollida.
Quan arribava a la meva les sensacions i emocions començava a ser més intensa i veure l’aula buida.
Sabia que ahir els meus alumnes de 6è marxaven i no tornarien que s’iniciava una nova etapa en la seva vida i que d’altres portes se’ls obririen de nou.
Però comn a mestra han estat una part del teu cor . Hem viscut moltes experìencies, rialles i hem après uns dels altres a ser més companys/es.
Ara em queda la nostalgia i el record d’un gran curs.
El fundador i primer director de l’ARA deixa milers de lectors orfes, un gran equip compromès amb el diari i un valuós llegat periodístic personal marcat per una especial sensibilitat educativa i social.
Aquesta setrmana he marxat de colònies amb els alumnes de 6è.
L’experiència ha estat magnífica. Cal dir que durant tot el curs la coordinadora de sortides ha organitzat l’estada i planificant les activitats pensant amb els nens i nenes que anaven.No és tasca fàcil perquè moltes vegades el mestre pensa més en que li agrada amb ell i no pas el que de veritat gaudiran els nens . Així que és una feina difícil.
Per a molts d’ells és o serà una epxeriència única de la seva vida. Compartir 3 dies amb els seus companys en un ambient totalment diferent que tenen a casa o a l’escola.
Els seus records seran plens d’ anedoctes i de situacions diferents que encara que visquin algun cop no serà amb els mateixos companys, ja que al setembre iniciaran una nova etapa de la seva vida.
Però, ara han gaudit d’un espai que se sentien lliures per realitzar unes activitats d’aprenentatge vital.
La setmana anterior ells estaven nerviosos a quina hora havien de ser a l’escola ( la circular marcava clarament a les 9 del matí) però ells no volien arribar tard i perdre l’autocar per aquesta aventura.
Escoltavem atentament tots els consells i normes de la sortida amb uns ulls de mussols inquiets. Parlaven que duria a la maleta : banyadors quants?, les tovalloles dues o tres?,es preguntavem si el dinar els agradaria, com seria la casa de colònia i podrien xerrar tota la nit en les altres habitacions…
Als barris de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, des de fa cinc anys persones voluntàries i professionals ajuden a fer els deures i a agafar hàbits d’estudi a alumnes de primària i de secundària amb dificultats. L’objectiu és reforçar la seva autoestima, generar una mirada positiva cap al seu aprenentatge i motivar-los.
En Farlin Bruno (17 anys) serà el primer de la seva família que entrarà en un grau superior, de telecomunicacions, en concret. “I mira que he arribat a ser un noi molt distret”, explica, mentre assegura que aquests dies de maig són molt difícils perquè està preparant els exàmens de final de 2n de batxillerat.
Quan anava a l’ESO, el professorat de l’institut, l’Emperador Carles de Barcelona, li va fer conèixer el projecte Aprenem Compartint, impulsat pel Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, amb el suport del districte de Sants-Montjuïc. Quan en Farlin s’hi va apuntar, fa cinc anys, l’Aprenem Compartint es deia Espai de Deures. “Anar a les tardes a classes de reforç em va anar molt bé, perquè anava molt fluix de notes, però, sobretot, perquè em van ajudar a centrar-me, a entendre la importància d’estudiar”, explica en Farlin.
“Anar a les tardes a classes de reforç em va anar molt bé. Em van ajudar a centrar-me, a entendre la importància d’estudiar”
FARLIN BRUNO – 17 ANYS
L’any passat, el projecte els va oferir a ell i a altres alumnes fer-se voluntaris a l’Aprenem Compartint. “I em vaig trobar amb alumnes de 5è i de 6è de primària que em recordaven a mi a la seva edat”. Eren distrets, no portaven mai els deures fets. “Els convencia perquè entenguessin que primer havien de treballar, i després havien de jugar”. I li feien cas: “Com que em veien molt semblant a ells, era més fàcil”. Aquest any, amb una càrrega lectiva més intensa a 2n de batxillerat, no hi ha fet de voluntari. “Però hi vull tornar d’aquí a un any”, diu.
Per la seva banda, l’Andrea Teijeiro (17 anys), actual voluntària i exalumna del projecte, sosté que els alumnes fan més cas dels professors que dels voluntaris. “Ens veuen massa semblants i no ens fan tant de cas com voldríem”, diu l’Andrea. Ella es va fer voluntària perquè hi va haver un temps que tenia clar que volia ser professora. “Ara he canviat d’idea, i m’inclino més per professions relacionades amb empreses, però, tot i així, m’agrada molt fer de voluntària i ajudar tant com puc els alumnes amb dificultats”.
Per al·lusions, el professor voluntari Agustí Camós -mestre jubilat- assegura que els alumnes que tutoritzen (per dir-ho d’alguna manera) canvien d’actitud a poc a poc. “N’arribem a tenir dos per un professor i dos voluntaris, així que aquesta mitjana ajuda molt per estar-hi a sobre”.
OPCIÓ VITAL
Camós es va oferir com a voluntari fa tres anys. S’acabava de jubilar com a professor i l’associació de mestres i professorat jubilat Rella li va fer conèixer el projecte, que tenia lloc just al barri on viu, Hostafrancs. “Després de tres anys, puc dir que el que més m’agrada és veure com progressen els alumnes”. I progressar “no vol dir sempre que comencen a aprovar-ho tot, però sí que milloren en autoestima”, explica. Perquè l’alumnat que s’apunta a l’Aprenem Compartint “té moltes dificultats, amb entorns complicats”: “Senten rebuig a fer els deures, però, a poc a poc, van canviant l’actitud i van contents a les nostres classes de reforç”. Camós subratlla la importància que els alumnes adquireixin seguretat en ells mateixos, perquè és la clau perquè tot comenci a rutllar.
Per la seva banda, Núria Esterri, psicòloga i coordinadora del projecte Aprenem Compartint, resumeix quina és la filosofia del projecte: 1) afavorir la igualtat d’oportunitats i l’equitat en l’educació a l’alumnat que pot tenir dificultats; 2) fomentar la lectura; 3) promocionar l’ús del català; 4) organitzar sortides culturals i vincular l’alumnat a projectes del barri. “Tant de bo no hagués d’existir el programa i ens poguéssim dedicar exclusivament a activitats lúdiques i culturals amb els joves”, sospira Esterri, però després de cinc anys en funcionament la feina encara és necessària. Curiosament, el dia que fem les fotografies d’aquest reportatge, l’Aprenem Compartint ha organitzat una escape room en família a l’Escola Gayarre de Barcelona, una activitat lúdica per buscar un tresor. La finalitat “és vincular les famílies amb l’aprenentatge dels seus fills i filles”, un objectiu més de la iniciativa.
Quan van començar fa cinc anys, tenien 10 alumnes de secundària, derivats per Serveis Socials. “Hi quedàvem dues tardes a la setmana i els ajudàvem a fer els deures, a organitzar les carpetes, a preparar les proves”. Ara tenen un total de 120 alumnes, repartits en 90 que cursen primària i 30 de secundària. Per cada 10 alumnes hi ha un professional i tres o fins i tot quatre persones voluntàries.
Per fer el reforç, les mestres i les persones voluntàries es traslladen a les escoles de primària on són els alumnes que han entrat al programa. “El fem a les tardes a les mateixes escoles, mentre que els alumnes de secundària es traslladen ells a la sala d’estudi que tenim al carrer Constitució”.
NO NOMÉS DEURES
Esterri comenta el perquè del canvi del nom a la iniciativa que el Secretariat va impulsar. “Al principi era un espai de deures, però vam notar de seguida que havíem d’anar més enllà, perquè no només fèiem deures, sinó que també els fèiem adquirir hàbits d’estudi i d’ordre, i a més els vinculem amb les activitats del barri”. Tot per aconseguir l’èxit educatiu. El gruix dels voluntaris està format per professorat, en actiu o jubilats, estudiants universitaris i també veïnat dels tres barris. “Tenim gent gran que fa de voluntària i és molt interessant veure el vincle que fan amb els joves”.
“Al principi era un espai de deures, però vam notar de seguida que havíem d’anar més enllà”
NÚRIA ESTERRI – COORDINADORA DEL PROJECTE
Actualment l’Aprenem Compartint té llista d’espera amb alumnes que volen entrar-hi. “Per escollir els alumnes de secundària ens coordinem amb Serveis Socials i els instituts del barri. Ara bé, de vegades ens hem trobat amb alumnes que s’han presentat a l’oficina (al Centre Cívic de les Cotxeres de Sants) i ens han demanat ajut”. Quan un jove demana ajut per iniciativa pròpia, “per descomptat que l’hi oferim”. De fet, la llista d’espera actual inclou un màxim de quatre alumnes, “que tenen possibilitats d’entrar, perquè sempre acaben havent-hi baixes d’alumnes que s’autollicencien ells mateixos o que canvien de residència i no hi poden continuar”, explica Núria Esterri.
Esterri afegeix que els nois i noies que els arriben “estan molt estigmatitzats perquè a l’escola els va malament”. Els professionals i els voluntaris intenten capgirar la mirada que tenen cap al seu aprenentatge i els n’inculquen una de positiva. No és una tasca fàcil. Darrere de tot plegat hi ha hores de fer deures, d’explicar conceptes curriculars però també de motivar-los perquè estudiïn. “Un alumne que no entén el que s’explica a classe, desconnecta i és quan potser comença a portar-se malament”, diu Esterri. “El treball en equip entre les escoles, els instituts, serveis socials, els educadors de carrer i les mateixes famílies és essencial per sortir-nos-en”, afegeix.
Un dels senyals que ho han aconseguit és comprovar com els alumnes “llicenciats” tornen al projecte, però com a voluntaris. I també el bon progrés que a poc a poc van fent els que hi entren. I encara un altre detall: “Tots els adolescents accepten la norma que hem establert de deixar el mòbil en una caixa grossa tan bon punt arriben”.
El cultiu de la interioritat i el valor de la pluralitat són claus en les aules d’algunes escoles
DÍDAC P. LAGARRIGA Barcelona
Vivim temps en què els models educatius es qüestionen? Què ensenyem? Quines són les prioritats? Com ho fem? ¿Cal imposar o acompanyar? En un debat sobre espiritualitat i diversitat religiosa, un home del públic, entrat en la seixantena, va alçar la mà per fer una pregunta a un dels ponents, el sacerdot jesuïta Marcelino Sánchez: “Vaig estudiar a Sevilla, a la mateixa escola on ara porto els meus néts. Abans ens ensenyaven que els moros i els protestants eren dolents… Com ho feu ara?” “Ara ja no parlem de tot això –va respondre Sánchez amb un somriure–, sinó que els ajudem a trobar-se a ells mateixos, a valorar la seva interioritat”.
El silenci, de càstig a regal
Josean Manzanos, professor de secundària en un centre catòlic de Vitòria, expressa el mateix recorregut: “Malgrat que havíem innovat en tots els camps del treball pastoral, tots els processos iniciats es col·lapsaven. A més, era una realitat coincident amb la resta de centres escolars. Vam iniciar doncs una seriosa reflexió sobre quina era la manera de percebre i connectar amb el món interior dels nens i joves d’avui. Vaig arribar a la conclusió que havíem d’aturar tot procés de renovació i descobrir aquells codis de transformació que ens demana el segle XXI. Necessitem mirar la realitat en la seva profunditat per trobar què hi ha a l’interior dels nens i joves i així trobar els codis de la seva realitat vital”. D’això ja fa més d’una dècada, i aquestes reflexions el van portar a elaborar la col·lecció de llibres ‘En Tu. Projecte d’Educació en la Interioritat’ (publicats en català per Baula), adreçada a totes les etapes educatives des de primària a batxillerat i que ja han seguit més de 10.000 infants i joves.
“Vivim en un moment de transformació en què han canviat els paradigmes de percepció i, per tant, la manera d’accés i resposta a la realitat”, explica Manzanos, que afegeix: “En l’educació de la interioritat els alumnes aprenen a asserenar-se, a silenciar-se, a connectar-se amb el seu interior. És tan sorprenent la seva resposta que en algunes classes he arribat a convidar altres professors perquè vegin com connecten amb si mateixos els seus alumnes. És veritat que hi ha un procés. Per exemple, vam haver d’ensenyar als nens a tancar els ulls dient-los coses com “Tanquem els ulls per estar més desperts” o “Quan tanquem els ulls estem més atents al que ens passa per dins”. La quietud, la respiració i el silenci són els tres elements essencials amb els quals treballem. Els nens i adolescents es col·loquen, respiren i la resposta és automàtica. Tot és experiencial: viu una experiència interior i després pregunta’t. Doncs només després de viure, d’experimentar alguna cosa, ens fem les preguntes. No els demanem que ens escoltin, no els demanem que ens mirin, només els conduïm a fer que visquin l’experiència que sorgeix en aquell moment”. Manzanos pensava que aquest procés els costaria més a unes criatures immerses en una societat d’estímuls constants, on parar i tancar els ulls sembla que vagi en contra del motor que fa moure el món. Però va constatar que no era així: “Quan un nen incorpora al seu sistema educatiu saber aturar-se, estar atent, quan sap trobar-se, mirar-se i escoltar-se, aprèn a saber, a ser i a saber ser d’una manera més profunda”.
Donar veu a la pluralitat religiosa
Deixar enrere la dictadura va suposar un fort canvi de continguts pedagògics, en especial en la manera d’impartir la història i la realitat social. Els nens i nenes ja no senten a l’aula, com deia aquell avi sevillà, que “els moros i els protestants són el dimoni”. Entrats al segle XXI, l’educació religiosa, com hem vist, es dilueix sovint en una valoració de la interioritat, on el silenci i el poder d’aturar-se són fonamentals per a uns nens i joves sotmesos a directrius d’oci i distracció permanent. El risc, però, és centrar-se en aquesta interioritat i arraconar el fet religiós, no d’una creença en concret, sinó com a experiència fonamental de la condició humana. La pressió dels sectors laïcistes que promouen una marginació de l’experiència religiosa en l’esfera pública i, per tant, també a l’escola ha portat més ignorància que tolerància. En un altre debat, Dolors Bramon, professora d’estudis àrabs a la Universitat de Barcelona, es queixava que quan arriben els alumnes a la seva classe no saben res de religió en general, ni els fonaments més bàsics del cristianisme, i ella, que ensenya islam, ha de començar per explicar què és la Trinitat o “què hi fa aquell home a la creu”.
La religió ja no és una cosa associada a una creença en particular i, encara menys, a un fet del passat o privat. La pluralitat de creences és la tònica dels temps, i de la mateixa manera que ja és present a les aules a través dels alumnes i les seves famílies, el material pedagògic que expliqui aquesta diversitat és molt necessari. En aquest sentit, ara es presenta el ‘Diccionari de les religions per a noies i nois de 10 a 14 anys’, editat per la direcció general d’Afers Religiosos de la Generalitat, la Fundació La Caixa i l’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós. Escrit per Lourdes Monfort i Ricard Toledo, és una versió infantil delDiccionari de religions, editat fa dos anys també per Afers Religiosos. S’hi recullen més de 300 conceptes agrupats per temes i relacionats amb les religions amb més presència a Catalunya en funció de la incidència social, cultural i històrica “amb la voluntat de contribuir a fer dels nostres infants persones adultes lliures, des del convenciment que el dia de demà seran capaços de construir una societat més tolerant, democràtica i respectuosa amb les diferents maneres de viure i sentir l’espiritualitat”, com afirma la consellera de Governació, Meritxell Borràs.
¿Es pot ensenyar religió als nens i joves? Veient la tendència, potser sí, sempre que es valori la interioritat de cada infant, el seu procés vivencial, i al mateix temps no s’amagui i estigmatitzi el fet religiós, reconeixent la seva immensa pluralitat, font de saviesa i fonament de vida al llarg de la història de la humanitat.
