Desmotivació, estrès i mal de cap, efectes sobre els nens que dormen poc
Dormir és clau per a funcions fisiològiques i psicològiques com el creixement, l’aprenentatge i la consolidació de la memòria
Foto: CC / Flickr
«Dormir és clau per a funcions fisiològiques i psicològiques com el creixement, l’aprenentatge i la consolidació de la memòria. La seva importància en aquestes funcions està demostrada ja des de nadons », apunta Redolar. Gordóvil recorda que es va dur a terme un experiment amb ratolins que consistia a no deixar-los descansar. «Tots els animals van morir», deixa clar. En aquest sentit Redolar afirma que si de manera crònica no es dorm bé, el sistema nerviós del nen pot arribar a no funcionar. El neurocientífic, però, també matisa que patologies com l’insomni afecten, bàsicament, a les persones adultes.
El perill d’entrar en un cercle viciós
El més comú entre els nens és que no dormin les hores recomanades i pateixin efectes psicològics com ara la falta de concentració : «El cansament no permet que les funcions cerebrals funcionin de manera òptima, això pot produir una hipofuncionalitat cerebral, que és molt similar a la qual apareix en un estat de somnolència », explica Gordóvil.
Aquesta falta de concentració repercuteix negativament en el dia a dia del menor perquè no pot fer front a les activitats escolars. Si aquest cansament es manté en el temps -apunta la psicòloga- el nen pot entrar en un « cercle viciós »: que no es concentri, que no participi a classe, que no estigui atent, que tregui males notes … «Tot això pot portar-lo a la desmotivació », diu Gordóvil.
Una altra conseqüència de no dormir prou és tenir dificultats de memòria generades per l’estrès . «La manca de son genera estats d’estrès, que vénen donats per no poder fer front d’una manera òptima a les demandes que ens arriben, sigui des de l’escola o el treball», explica la psicòloga. Diversos estudis apunten que quan s’entra en aquest estat es produeixen faltes de memòria que poden repercutir en els estudis i es converteixen en «factors de manteniment del cercle viciós».
A més dels efectes psicològics, patir somni afavoreix l’excés de pes i / o simptomatologies neurològiques com el mal de cap . «Aquesta simptomatologia pot produir que el nen no vulgui anar a l’escola i s’estigui davant l’inici d’un absentisme escolar que, si no s’atura a temps, es pot complicar», matisa Gordóvil. La clau per evitar-ho, coincideixen els experts, la tenen els pares , que han de ser els que « posin límits » i facin complir uns hàbits saludables als fills.
Segons Redolar, el més aconsellable és que just abans d’anar a dormir el nen faci una activitat per « sincronitzar el funcionament del sistema nerviós » i així facilitar el son. Una de les activitats que recomana l’expert és la lectura. «Cal fer-la, però fora del llit i, després, anar a dormir», explica. Altres hàbits que faciliten el son segons el Ministeri de Sanitat són : seguir la mateixa rutina tant durant el dia com la nit; controlar que els programes de televisió , els videojocs i l’ús del mòbil siguin adequats per a l’edat que té el nen; disposar d’un ambient adequat per dormir (sense soroll ni llums i amb temperatura agradable); evitar llargues migdiades en hores pròximes a l’hora de dormir o evitar menjars i begudes estimulants com refrescos amb gas o xocolata. «Un bon aliment és un got de llet calenta perquè porta una substància que es diu triptòfan, que s’ha demostrat que pot modular la qualitat i la durada del somni», conclou Redolar.
http://www.uoc.edu/portal/es/uoc-news/actualitat/2017/058-dia-mundial-sueno.html#.WMpmlb32QLg.email