Com que s’acosta la tardor i l’època de collir castanyes, què millor que el conte de la castanyera.

CASTANYES AMB BANYES

(Adaptat per al segon cicle d’Educació Infantil).

Una vegada hi havia una velleta que vivia en una casa del bosc.

MESTRA: – Sabeu qui és aquesta velleta?

És la castanyera.

Cridem-la.

NENS I NENES: – Castanyera! Castanyera!

La castanyera porta sempre una faldilla molt llarga que li arriba fins als peus, un mocador al cap I un cistell a la mà.

I sabeu per què és la castanyera?

Perquè quan arriba aquest temps que comença a fer fred, va pel bosc i cull castanyes.

Un dia va arribar al bosc, va veure castanyes pertot arreu i va dir:  – Oh, quantes castnayes! Que contenta que estic!

I es va posar a collir castanyes. I vinga collir castanyes!

I deia:                       – Castanya… al cistell!

– Castanya… al cistell!

I castanya que agafava,

Al cistell la posava!

MESTRA: – I nosaltres, com ho fem per posar les castanyes al cistell?

– Castanya… al cistell!

NENS I NENES: – Castanya… al cistell!

Quan la castanyera va tenir el cistell ben ple de castanyes, se’n va anar al poble on tenia la seva paradeta.

Va encendre el foc de la torradora per poder torrar castanyes i quan les volia agafar…

– Ai! I les castanyes? On són?

La castanyera es va esverar. Va començar a buscar les castanyes pertot arreu i cridava:

– Castanyes, on sou? Castanyes, on sou?

MESTRA: – Ajudem a la castanyera?

– Castanyes, on sou?

NENS I NENES: – Castanyes, on sou?

Ningú no contestava. Les castanyes no hi eren.

I es va posar a ploure.

I entre les gotes que rebotien a terra, la castanyera va veure, tot d’una, una castanya que caminava.

– Com pot ser? Les castanyes no caminen pas!

Oh, i una altra castanya que també camina!

Però si tenen banyes i tot!

Què he fet! He collit cargols I no pas castanyes!

Hi havia cargols pertot arreu: al carrer, a la paret, a la cadira, a la torradora,…

– Hauré d’anar al bosc un altre cop! Ja cal que corri…

Els nens i les nenes de l’escola aviat vindran i no tindré les castanyes torrades! 

Quan la castanyera va arribar al bosc, va dir:

– Per no equivocar-me, cantaré la cançó del Cargol treu banya.

I si són castanyes, no trauran les banyes.

MESTRA: – Oi que tots la coneixeu la cançó del Cargol treu banya? Doncs, ajudem a la castanyera a cantar-la.

Cargol treu banya,

Puja la muntanya;

Cargol treu vi,

Puja al muntanyí.

Cargol treu banya,

Puja la muntanya;

Cargol bover,

Jo també vindré.

Quan va acabar de cantar la cançó, va mirar les castanyes i va dir:

– No traieu les banyes?

Doncs, sou castanyes!!!

Aquesta vegada l’he encertada.

Se’n va tornar cap a la seva paradeta.

I va començar a torrar les castanyes, i molt contenta es va posar a cridar:

– Castanyes!

Castanyes ben torrades!

Calentes i fumades!

Els nens i les nenes, quan la van sentir cantar, corrents hi van anar.

I així acaba la història de la castanyera que un dia va agafar cargola amb banyes pensant-se que eren castanyes.