I ens ha deixat records, petjades i bon moments a totes les persones que hi hem coincidit a l’escola des que va arribar al 1991 fins al 2006.

Les petjades que va deixar als nens i nenes amb la seva manera de ser: el buscaven, sempre se sentia “has vist al Jordi? Has vist al Jordi?” i poc després els veies rient d’alguna broma que els havia fet, o asseguts al banc fent-la petar de qualsevol cosa que els interessava, sovint amb un somriure.

Els records que els va deixar en la seva manera de fer de mestre: ensenyava a descobrir el món sense seure a la cadira, a fora al pati, a l’hort, pels carrers del poble o casa dels veïns, tant era el lloc, l’important era fer, mirar, tocar, participar, parlar, fer grup… i així han anat aprenent alguns dels nens i nenes de Castellví, que ara ja són grans i han fet camí.

El tracte de tu a tu que va tenir amb les famílies va portar a apropar-se a seva realitat d’una forma tranquil·la i fàcil, sense descuidar la seva feina de director més seriosa.

La “vidilla” que va aportar als mestres durant aquests anys ens va donar moments especials i divertits. Érem pocs i rèiem molt. Es feien les feines serioses de manera informal, algun cop fins i tot havíem fet claustres al bar, i l’escola anava creixent i funcionant bé, divertint-nos treballant. Companys de feina, colla d’amics.

Ens va començar a introduir en el món dels ordinadors i la informàtica, formant als mestres; també va formalitzar algunes de les metodologies que encara fem a l’escola.

El Jordi va ser un bon mestre acompanyant a tothom, nens, nenes, famílies i mestres a fer GRAN la nostra l’escola.

GRÀCIES JORDI, sempre estaràs al cor de l’escola