Aquest Bloc neix de la necessitat d’organitzar els materials que són i han estat útils per mi, al llarg del temps.

La que anomenen nova prespectiva de l’educació, si no ho entenc malament no té res de nova perspectiva, és la que jo vaig aprendre quan fa més de 25 anys vaig tenir la sort de fer primer de magisteri a Sant Cugat.

Sigui com sigui a mi m’agraden els vents que bufen i m’afegeixo a la idea del canvi de paradigma que ens proposenBubbleShare: Share photos – Easy Photo Sharing

es.

si voleu veure la presentació tal com és cliqueu

Sé que em jubilaré i encara parlarem del mateix però també sé que alguna de les generacions haurà gaudit de l’ensenyament basat en la pedagogia de l’existència.

Tret de la tesis doctoral de Miguel Angel Essomba

Suchodolsky. identifica dos grans sistemes pedagògics fonamentals:

o   pedagogia de l’essència: aquella intencionalitat educadora que estableix els criteris educatius en funció de la finalitat educativa, deixant en segon terme les necessitats i característiques pròpies de l’educand; concepció selectiva. les diferències individuals són un obstacle que cal eliminar, embolcallats per un paradigma racionalista, tendeixen a focalitzar l’educació com una transmissió del saber en què allà que importa és el contingut cultural acabat, i aquesta transmissió es produeix de forma col•lectiva (que no socialitzada. La pedagogia de l’essència parteix del pressupòsit antropològic de la transcendència. Es tracta d’una pedagogia utòpica i ucrònica. És utòpica perquè tendeix a buscar i educar en els valors absoluts, en les idees universals. És ucrònica perquè està fora del temps, el present és només un desplegament de mecanismes en funció d’un objectiu, que queda fora del mateix present. Una característica molt significativa és el determinisme, creure que existeixen factors causals que provoquen uns efectes i no uns altres. No existeix un lloc a la creativitat, la intuïció, l’espontaneïtat… ja que aquestes poden entorpir la consecució de les fites objectives que cal assolir.

o   pedagogia de l’existència.: enfoca els criteris d’actuació partint i prioritzant la realitat del subjecte al qual s’educa. Comprensiva, aquest sistema porta inherent l’atenció a la diversitat, és la que crea el context necessari per a què les pràctiques educatives siguin coherents amb l’atenció a la diversitat. les diferències individuals són un valor a considerar com oportunitat. S’enten l’educació com el desenvolupament integral i global de la persona, per aquest motiu es dóna tanta importància a l’atenció individualitzada com una de les mesures que més i millor poden traduir en la pràctica els principis d’un oportú tractament de la diversitat. El fonament antropològic de la pedagogia de l’existència no és la transcendència sinó la immanència, fa referència a una visió de la pròpia vida basada en la persona concreta, en l’ésser humà. Quan partim d’aquesta visió més existencialista no es pensa en l’individuo com un ésser imperfecte que ha d’assumir una perfectibilitat a través d’un procés amb un punt i final, sinó que és més aviat un camí de progrés personal, amb un desenvolupament contingent a les condicions de cada pas.

A poc a poc intentaré omplir aquest bloc amb tot allò que ha estat significatiu per mi i que m’ha ajudat a desenvolupar la meva tasca, seguint el que vaig començar amb la Pilar,  professora de la URV, que ens va demanar que fessim la maleta de l’assessor.