Una de les eines més potents que es defineixen i que té aplicacions importants en geometria i aritmètica són les matrius:
OPERACIONS AMB MATRIUS
– Producte de matrius:
I aquí teniu l’enllaç per fer el PaP de la unitat pels grups:
Una de les eines més potents que es defineixen i que té aplicacions importants en geometria i aritmètica són les matrius:
OPERACIONS AMB MATRIUS
– Producte de matrius:
I aquí teniu l’enllaç per fer el PaP de la unitat pels grups:
Per calcular el mcm podem fer-ho de forma força bruta o de manera que amb quatre càlculs senzills el trobem, aquí us deixo un vídeo explicatiu de com trobar-l’ho.
Paolo Ruffini fou un matemàtic italià nascut a Módena l’any 1765. Va fer moltes aportacions matemàtiques en el camp de les equacions, sobretot a l’estudi de les solucions de les equacions de grau cinquè i superior, demostrant-ne la impossibilitat de trobar una fórmula (tot i que amb algunes inexactituds que foren corregides pel matemàtic Niels Henrik Abel al 1824).
El més famós dels mètodes de resolució de les equacions de qualsevol grau amb arrels enteres és el que porta el seu nom, i que ens permet determinar a més a més de les arrels el quocient i el residu de la divisió entre cadascun dels factors de grau 1 del polinomi.
Per practicar teniu el següent applet que us valida si el procediment és correcte:
Per recordar com es fa aquí teniu el següent vídeo:
En aquest exemple teniu una suma de fraccions feta amb tots els passos, recordeu que el mateix procediument es fa per la resta i si hi ha operacions combinades s’ha de respectar la prioritat d’operacions:
1r. potències i arrels
2n. parèntesis i claudators
3r. multiplicacions i divisions
4t. sumes i restes
Per començar a treballar amb probabilitat el primer que hem de tenir en compte és
QUIN experiment estem fent ( tirar una monera, jugar a la loteria, etc)
QUANTS resultats hi ha
Així, en l’experiment de tirar una monera, tenim:
Esdeveniment= tirar una moneda a l’aire
Resultats = {cara, creu}
La llei de Laplace ens diu que per calcular la probabilitat de que passi el que jo vull és :
Així doncs
P(treure cara)= 1/2
En experiments més complexos ens cal tenir una bona planificació dels conjunts que hi intervenen, això ens ho permet fer els diagrames de Venn
Per treballar amb equacions ens hem d’imaginar unes balances que ens igualen els pesos. Als paisos anglosaxons aquest fet s’utilitza molt per introduïr el concepte d’equació i de resolució de l’equació. En aquest ellaç ho podeu veure:
Quan parlem de nombres IRRACIONALS 😯 ens hem d’imaginar un conjunt de nombres amb
Son nombres famosos, amb nom propi i que s’amaguen al voltant nostre ja sigui en una circumferència, en una diagonal, en una flor… el més famós és el nombre π, però n’hi ha molts d’altres.
Una de les demostracions més boniques és la de la irracionalitat del nombre
, que podem veure en aquest vídeo:
Un dels grans avenços en la branca de l’Estadística és la representació de les dades, potser no sembla que tingui molta importància perquè no aporta coneixement teòric però ens ajuda a fer-nos una idea de l’estudi que estem realitzant. Hi ha múltiples maneres de representar les dades i totes ens donen informació de manera útil per entendre els estudis realitzats.
La Divisibilitat és la part de l’aritmètica que estudia les condicions que han de satisfer els nombres naturals per poder estar continguts en altres.
THEANO – Theano
Els nombres naturals, com el seu nom indica, són els nombres que van sorgir de forma natural en el moment que l’ésser humà va tenir el sentit de pertinença. Automàticament en el moment que un austrlopitecus va tenir la noció de família i va començar a tenir fills va saber el concepte de número al tenir més d’un fill: són persones diferents però respresenten el mateix.
Les dones matemàtiques que han contribuït al desenvolupament del concepte de nombre natural i l’aritmètica associada han estat:
MARÍA ANDRESA CASAMAYOR – Casamayor
SOPHIE GERMAIN – Germain