Harmonices mundi és un llibre escrit per l’astrònom Johannes Kepler el 1619 i és un ampli i ambiciós intent per fondre en una sola obra el que avui són dominis amb tècniques pròpies i distanciades entre si: la geometria (Llibres I i II), la música (Llibre III), l’astrologia (Llibre IV) i l’astronomia (Llibre V). La mirada kepleriana les fon i homologa sota els arquetips creats per un déu que és, alhora, dissenyador de polígons, sòlids i figures (geòmetra), instaurador de les raons i proporcions harmòniques (músic) i, finalment, responsable tant de les variacions del món sublunar (astròleg) com dels orbes celestes (astrònom).
En la part de geometria estudià i explorà les estructures hexagonals dels ruscs i les volves de neu. Fou el primer que estudià sobre les tesselacions com les dels antics temples romans
Aquí podeu veure un exemple de com a partir de la unitat bàsica hem obtingut mitjançant tesselacions el recobriment del pla