Dimecres, 4 de maig de 2016
Cada cop més estant sorgint veus, dintre i fora de les comunitats educatives, de la necessitat d’innovació a les escoles, de buscar metodologies alternatives als mètodes tradicionals que s’han vingut aplicant durant anys. I en aquest sentit, molts pares i mares voldrien escollir una escola innovadora que el preparés per al seu futur.
Casualment m’ha arribat un article a les mans, del qual reproduiré algunes de les frases que em semblen interessants i que inviten a la reflexió, que parla d’aquest atzucac educatiu en el que es troben molts pares i mares. Com a resum de l’article només dir que massa vegades donem la responsabilitat educativa dels nostres fills a les escoles, quan en realitat el principal focus educatiu es troba a les llars familiars.
El mateix pare o mare que mira el mòbil quan el seu fill fa 10 minuts que es gronxa mentre altres nens esperen torn, perd els nervis si no li entra en una escola innovadora.
L’èxit de l’escola no depèn tant d’encertar el mètode. Depèn molt més de la qualitat i quantitat de temps que els pares dediquen als fills tenint certaidea de què vol dir educar.
A l’escola li aniria molt millor que els nens hi arribessin més tard i s’hi passessin menys hores els primers cursos, si, en les hores que no hi fossin, uns pares amb reduccions laborals retribuïdes els estiguessin educant.
No és només la falta de temps, no és només l’aïllament de la tradicional família extensa, és la missió gairebé impossible de repel·lir -posant límits contra una pressió cada cop més forta- la invasió de les pantalles, del món digital, de la publicitat, de la teleporqueria.
Dilluns, 7 de març de 2016
Des d’aquest curs escolar, que hem començat amb la llar d’infants, encara no havia fet cap reflexió al voltant de la seva etapa evolutiva, la que abarca el període escolar 0-3 corresponent a la primera etapa de l’educació infantil. Així que avui ens hi posem a parlar sobre els caminadors. Sembla ser que avui en dia molts pares i mares ja han decidit treure’ls. Tanmateix encara n’hi ha que pensen que no passa res per utilitzar-los.
Segons l’Associació de Pediatres Espanyola, el millor caminador és aquell que no s’utilitza. L’ideal seria que els nadons anéssin a gatamèus fins que el seu nivell motriu estés madur per posar-se drets i començar a caminar. Tanmateix, hi ha nadons que mai han anat a gatamèus i han passat d’estar pel terra a caminar. No passa res sempre que se l’hagi respectat el seu ritme. El que és important és la intenció de desplaçar-se, ja sigui culejant, reptant, etc., i no tant que vagi a gatamèus. S’ha de pensar que hi ha molts de països europeus que els caminadors estan prohibits, i no hi ha establiments per comprar-ne.
Aquí us deixo l’article que parla sobre aquest tema.
Dijous, 21 de gener de 2016
Avui comencem novament les reflexions educatives. Després d’haver passat les vacances de Nadal és un bon moment per parar i reflexionar sobre el dia a dia a l’aula i a casa amb els xiquets i xiquetes.
Així que avui parlarem sobre les “rabietes”. Molts cops, la ràbia és una de les emocions que ens desborda, tant a pares com a educadors. A vegades, davant d’una enrabiada de un xiquet no sabem com respondre, i la identificació i la gestió de les emocions és molt important per garantir als xiquets/tes un bon desenvolupament. La ràbia és una emoció que cal canalitzar i aprendre a gestionar, ja que si no s’expressa de forma adequada és desadaptativa i pot comportar riscos.
Gestionar la ràbia no és un procés immediat, cal un aprenentatge i, per tant, requereix temps. Es tracta d’aprendre a expresar el nostre enuig a través del llenguatge o a través de conductes adequades, sense fer ús de l’agressivitat cap als altres i cap a un mateix. Cada infant és un món i el que amb uns pot funcionar amb altres no funciona.
Aquí us deixo amb algunes tècniques que es poden fer servir per treballar la ràbia i que són adequades per als xiquets i xiquetes d’educació infantil. Esperem que us siguin útils.
Tècniques per treballar la ràbia
Dijous, 10 de desembre de 2015
Molts cops ens pregunten als mestres sobre l’ús de les noves tecnologies. Ara que s’apropen les festes nadalenques i que la mainada rep una quantitat important de regals, potser algun pare i mare us preguntareu si és el moment de regalar algun dispositiu tecnològic (mòbil, tablet, ordinador, etc.). Buscant per la xarxa m’he topat amb un article interessant sobre el tema, i segons el Departament de Salut dels Estats Units els menors de dos anys mai haurien de posar-se davant d’una pantalla, i a partir dels dos anys un màxim de dues hores al dia.
Per altra part, l’article comenta els problemes de visió que poden derivar de l’ús desmesurat d’aquests dispositius. Els oftalmòlegs ja estan alertant que el consum de pantalles és al darrere de la miopia.
Altres estudis parlen sobre la relació que existeix entre el temps que passen els adolescents davant d’una pantalla i el seu rendiment acadèmic, que és més baix. La mitjana dels joves que van participar en la investigació dedicaven unes quatre hores al dia a consultar les seves pantalles, el doble del que recomanen els experts. Aquells que hi dedicaven cinc hores treien 9,3 punts menys en les notes globals de secundària; els que n’hi dedicaven sis treien 18 punts menys.
Us deixo l’article per aquells pares i mares que vulguin aprofundir sobre el tema.
Divendres, 27 de novembre de 2015
Tant a l’escola com en la vida quotidiana es donen moltes situacions on les emocions es fan presents, unes vegades de manera agradable i d’altres no tan agradables. La majoria de nosaltres ens hem educat en la cultura judeocristiana, que ens ha portat a pensar que les emocions s’han de dur en la intimitat i a porta tancada, i a classificar-les com a bones i dolentes, cosa que és un greu error. Entre altres coses hem apartat la mort de les nostres cases, no hi ha jocs al carrer, expressem poc les nostres emocions, així que malauradament acabem vivint les emocions dels altres. A més, es busquen a les televisions, en programes que posen sobre la taula les intimitats alienes (reality shows), xarxes socials, entre altres. És per això que les emocions s’han d’entrenar, tal i com intentem a l’aula d’educació infantil. Si a tot això li sumem que la societat ens ha venut que hem de ser feliços, tenim un gran treball a sobre.
Per altra part, hem d’incidir en l’ensenyament de les habilitats socials, de la comunicació, de l’escolta, de l’empatia o de la resolució de conflictes. Abans aquestes habilitats socials ens venien donades com a imperatius; ara afortunadament no és així, però no s’ensenyen. I el problema no és només a l’escola. No pot ser que el nen digui “mare o pare, la joguina s’ha trencat”. No diu “L’he trencat”, i a més moltes vegades li diem que n’hi comprarem una altra. Són els altres els que resolen els problemes dels nens, quan els hauríem de capacitar en la presa de decisions, donar-los cobertura i participació, a més de responsabilitzar-los de les conseqüències dels seus actes. D’altra banda i com he comentat abans, cal pensar que les emocions no són bones ni dolentes, són agradables o desagradables i, en tot cas, totes són necessàries i adaptatives.
Bon cap de setmana!!
Divendres, 13 de novembre de 2015
Aquesta setmana he pogut assistir a una xerrada pedagògica amb el títol: “Deures, sí o no?” Al final de la xerrada ens van passar un video molt interessant sobre la necessitat o no de manar deures a casa.
Us deixo un article on es parla del tema i el video que vam poder comentar i sobre el qual vam poder reflexionar al final de la xerrada.
Diumenge, 1 de novembre de 2015
Aprofitant que avui celebrem la festa de “Tots Sants”, i que molts de nosaltres anirem al cementiri a rememorar els nostres difunts, he cregut interessant aportar el meu granet de sorra a donar eines per tractar i parlar de la mort als més petits.
Desgraciadament, la mort i continua sent un dels grans tabús que encara pateix la nostra societat. És un tema del que no ens agrada parlar i menys amb els xiquets i xiquetes. Com a pares i educadors no els hem d’ocultar la realitat ni protegir-los de la mort, però sí que els hem de preparar per la mort i ajudar-los en el procés de dol. Per això, igual que eduquem per a la vida, hem d’educar per a la mort.
Aquí us passo un enllaç on se’ns expliquen 58 contes que parlen sobre la mort. Estaria interessant que, ja que treballem la maleta viatgera per afavorir l’hàbit de lectura, es poguéssin incorporar algun d’aquests contes a les nostres vides. Segur que els més xicotets de casa ens ho agrairan.
Dilluns, 26 d’octubre de 2015
L’altre dia, mentre visitava una escola, em vaig topar amb un cartell que es trobava situat a una de les parets de l’escola. Desconeixia la imatge, però em va semblar força interessant per conèixer de quina manera aprenem. Heus ací la piràmide de l’aprenentatge, on es remarca clarament la importància que tenen els estímuls externs en el procés per aprendre alguna cosa. Espero que us sigui interessant.
Dissabte, 10 d’octubre de 2015
Durant l’etapa d’educació infantil els xiquets/tes aprenen bàsicament per imitació, s’identifiquen amb l’ambient que els rodeja i posen tota la seva voluntat en imitar als adults que tenen al seu abast. Per això a l’aula d’educació infantil se li proporciona un ambient en el que l’adult està sempre fent activitats dignes de ser imitades i amb sentit, com per exemple cuidar les plantes, fent feines de casa (racó joc simbòlic), etc.
Considerem que els xiquets/tes són com esponges disposades a aprendre tota la informació que els sigui possible. El desenvolupament cognitiu és un procés mitjançant el qual el cervell absorbeix i processa la informació que li arriba al nen/a des de fora, i que li dóna un “significat”. El cervell d’un nen/a “dóna significat” a aquesta informació gràcies a la interacció amb persones del seu entorn, iniciant així una sèrie d’experiències que donen lloc a l’aprenentatge, i on la imitació juga un paper destacat, a més d’actuar com a base per al desenvolupament de la empatia.
A vegades, una imatge val més que 100 paraules, així que us animo a visualitzar un video que fa anys està penjat al youtube.
Els nens/es veuen, els nens/es imiten
Diumenge, 4 d’octubre de 2015
FEM VINCLE. CADA NIT UN CONTE.
Potser sí, potser no; però sóc una de les persones que creu que les casualitats no existeixen. M’explicaré.
Les mares i pares que vau assistir l’altre dia a la reunió que vam tenir d’inici de curs, vau poder constatar la importància que les mestres d’educació infantil donem als contes. Tant la Montse com jo mateix, pensem que és una eina fonamental per establir una bona base per a l’aprenentatge de la lectoescriptura. És per això que durant tot el curs hem posat en marxa el projecte “La maleta viatgera” a nivell d’aula, i “Padrins/es lectors” a nivell de centre.
I…quin encert!!! Casualitat o no, avui repassant algunes notícies dels diaris del nostre país, m’he trobat amb un article interessant que parla sobre aquest tema. La Laura Pinyol, autora de l’article, ens parla sobre la importància de trobar un moment cada dia per llegir o per explicar un conte als nostres fills i/o filles. Un moment que tal i com ella explica, a part de ser educatiu per la importància de la lectura, es converteix en un moment íntim per teixir el nostre vincle familiar. Trobar moments per la lectura de contes, llibres, poemes, llibres il·lustrats, és una excusa per aglutinar una estona exclusiva entre la família de qualitat.
Us animo a que llegiu l’article sencer a l’enllaç que us deixo tot seguit.