Diversitat lingüística i sociolingüística

Diversitat lingüística i sociolingüística

La diversitat lingüística és una conseqüència de la dispersió de l’home pel món. Encara que no és fàcil saber quantes llengües es parlen al món, els experts solen estar d’acord que hi ha entre 5.000 i 6.000 llengües distribuïdes de manera irregular en uns 200 estats. És evident que molts d’aquests estats han de ser plurilingües. De fet, són molts pocs els estats europeus monolingües. L’estat amb més diversitat lingüística del món és Papua- Nova Guinea, amb més de 800 llengües.

La sociolingüística és una ciència que s’ocupa dels usos socials de la llengua i dels fenòmens de llengües en contacte. (Puigdevall, 2024)

Les diferents comunitats lingüístiques no viuen mai completament aïllades, sinó que el contacte amb altres llengües constitueix una constant en la història de qualsevol llengua. D’aquest contacte, se’n deriva l’existència d’interferències entres les unes i les altres. En els casos de superposició lingüística o conflicte lingüístic, la influència entre llengües serà unidireccional: la llengua dominant impregnarà l’estructura de la subordinada o minoritzada(en el lèxic, la morfologia o la fonètica…) i en limitarà els àmbits d’ús.

Un altre fenomen propi de les situacions de contacte conflictiu és la interposició. Aquesta es produeix quan la llengua dominant interfereix les relacions entre la comunitat lingüística minoritzada i la resta del món; per exemple, quan els parlants empren la llengua dominant per traduir-ne una tercera o quan els immigrants aprenen la llengua dominant per a integrar-se i no la pròpia de la comunitat. Així, la llengua dominant esdevé cada vegada més necessària, mentre que la minoritzada és més i més prescindible.

La superposició d’un idioma per damunt de l’altre no depèn del nombre de parlants de cada llengua, sinó de la distribució diferent d’usos i funcions. Per això, cal diferenciar els conceptes de llengua minoritària (nombre reduït de parlants)i llengua minoritzada (ha perdut àmbits d’ús, tant formals com informals).

 

Bibliografia

Departament de recerca i universitats. Campus Mundet. Universitat de Barcelona (2024) https://recercaiuniversitats.gencat.cat/ca/actualitat/novetats/jornada-gestio-linguistica

Universitat de Barcelona (2024). La gestió lingüística en la formació dels docents de secundària: necessitats, recursos i estratègies [recurs en línia] YouTube

Universitat Oberta de Catalunya (2023). Societat, família i educació: processos i contextos [recurs d’aprenentatge]. UOC.

 

Desenvolupament, aprenentatge i educació

Desenvolupament, aprenentatge i educació

Aquesta assignatura la vaig cursar el primer curs del màster i va ser l’única la qual tots els treballs (o reptes) eren individuals. Vaig tenir la sort de tenir el Dr. Subero Tomas, David. Un bon professor el qual em va motivar a millorar els meus treballs en tots els aspectes. 

Em fa especial il·lusió compartir el meu treball anomenat Repte 2 Retalls autobiogràfics: aprenents i docents que consistia a “elaborar un text narratiu a partir de fets autobiogràfics clau en la vostra trajectòria educativa durant l’adolescència i els en relació amb els continguts del primer principi de l’aprenentatge” (UOC, 2024). El resultat va ser 10/10 i el comentari del Dr. Subero “treball d’excel·lència” va representar una inmensa satisfacció, ja que vaig dedicar moltíssimes hores a la tasca.

Us adjunto enllaç de la tasca:

Repte2Abella_sole_mmar

Retalls autobiogràfics: aprenents i docents © 2024 by Maria del Mar Abella Solé is licensed under Creative Commons Attribution 4.0 International

Bibliografia

Arnett, J. J. [Jeffrey Jensen] (2008). Adolescencia y adultez emergente: un enfoque cultural. (3ª. ed.). Editorial Pearson Educación, México.   https://uoc.vitalsource.com/reader/books/9789702610472 

Becerril Balín, L. [Lorena]; Hernández Encuentra, E. [Eulàlia] i Letosa Porta, A. [Àlex]. (2023). Desenvolupament, aprenentatge i educació: fonaments per a la pràctica al voltant dels set principis de l’aprenentatge (1ª. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Editorial UOC. 

Becerril Balín, L. [Lorena]; Hernández Encuentra, E. [Eulàlia] i Letosa Porta, A. [Àlex]. (2023). Principi 1. L’estudiant és el centre de l’aprenentatge. Desenvolupament, aprenentatge i educació: fonaments per a la pràctica al voltant dels set principis de l’aprenentatge (1ª. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Editorial UOC. 

Biblioteca UOC. Estil APA (2024) [recurs en línia] https://biblioteca.uoc.edu/ca/plana/Estil-APA/ 

Coll, C. [César] i Bustos, A. [Alfonso] (2010). Constructivismo y educación: la concepción constructivista de la enseñanza y el aprendizaje. Coll, C. [César], Desarrollo, aprendizaje y enseñanza en la educación secundaria (157-186). Barcelona: Graó; Madrid: Gobierno de España, Ministerio de Educación 

Flores-Lázaro, J. [Julio C.], Castillo-Preciado, R. [Rosa] E. y Jiménez-Miramonte, N. [Norma] (2014). Desarrollo de funciones ejecutivas, de la niñez a la juventud. Anales de Psicología, 30(2), 463-473.    https://dx.doi.org/10.6018/analesps.30.2.155471 

Gázquez, J.J., Pérez M.C. [María del Carmen], Ruiz M.I. [María Isabel] et al; (2006). Estrategias de aprendizaje en Estudiantes de enseñanza Secundaria 

Obligatoria y su Relación con la Autoestima. International journal of psychology and psychological therapy, 6(1), 51-62  https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2190942 

Gràcia Garcia; M. [Marta] i Segués Morral, M. T. [Maria Teresa] (2009). Com s’aprèn en el context familiar? Psicologia de l’educació i de la instrucció (1-48) [recurs d’aprenentatge textual] Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). 

Groff, J. [Jennifer] (2012) Guia professional. The Nature of Learning: Using Research to 

Inspire Practice. OECD (2010) https://www.oecd.org/edu/learningenvironments 

Hidalgo Urtiaga, A. [Ana]. (2022). La pràctica docent coeducativa: trajectòria, reptes i recursos (1ª. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). 

Martínez, N. [ Nicolás] et al. (2003). Narrativas sobre la enseñanza de la historia en bachillerato. Descripción de la técnica utilitzada y consistència de la misma. [conferència]. X Conferencia de Sociología de la Educación. Valencia 2003. https://www.academia.edu/45372709 

Moreno Hernández, A. [Amparo] (2007) El desenvolupament durant l’adolescència. [recurs d’aprenentatge textual] Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). 

Pueyo, A. [Andrés]. (2005). La personalidad (1ª. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Editorial UOC. http://hdl.handle.net/10609/111887 

3cat Notícies (2012, 4 de desembre) Les set reformes educatives de la democràcia. 3cat Notícies. 

https://www.3cat.cat/324/les-set-reformes-educatives-de-lademocracia/noticia/1898032- 

Repte2Abella_sole_mmar

Introducció

INTRODUCCIÓ

 

El passat curs 2024 -2025 vaig començar a cursar el Màster de Professorat d’Educació Secundària Obligatòria (ESO) especialitat PSI Orientació educativa. L’objectiu principal del blog consisteix a classificar, estructurar i organitzar recursos, aprenentatges, coneixements i habilitats desenvolupades al llarg del primer curs 2024-2025. 

Com si es tractés d’un portafolis, la intenció és recopilar l’evolució del meu propi procés d’ensenyament-aprenentatge mitjançant mapes conceptuals, narratives biogràfiques, treballs presentats, nous conceptes i la bibliografia corresponent a cada temàtica —banc de recursos—. A vegades cal deixar constància de tot el que he après i de com i per què en el seu moment ho vaig considerar important, ja que tinc tendència a guardar-ho tot i després a no trobar res… Així doncs, aquest serà una espècie d’autoavaluació que m’ajudarà a no perdre el fil aquest curs entrant 2025-2026.