He fet un conte sobre un nen que no li agradava la neu. L’he fet pensant amb el fred, l’hivern i la neu. M’ha servit per aprendre més vocabulari i per fer diàlegs. He après algunes paraules que no savia i a fer un bon diàleg.
EL NEN I LA NEU

 

Hi  havia  una  vegada,  un  nen  que  li  agradava  molt  l’estiu  i  la  calor,  però  no  li

agradava  gens  el  fred  i  la  neu.  El  nen  es  deia  Tom,  vivia  amb  la  seva  família  a  un

poble  de  Catalunya.  Quedaven  pocs  dies  per  l’hivern  i  en  Tom  començava  a  enrabiar-se.

 

En  Tom  estava  avorrit  i  va  mirar  a  la  finestra,  es  va  trobar  flocs  de  neu  que

queien.  Es  va  enfadar  molt  perquè  no  li  agradava  gens  la  neu.

-Per  que  aquest  hivern  tenia  que  nevar?!

Es  va  preguntar  a  ell  mateix.

 

La  seva  mare  li  va  dir:

• Que bé!  Està  nevant!!
• Jo no  vull  que  nevi!!!!

Li  va  contestar  en  Tom  a  la  seva  mare.

• Perquè  no  vols  que  nevi??

Li  va  preguntar  la  seva  mare  al  Tom.

• Perquè  no  m’agrada  el fred.

 

• Però  la  neu  es  molt  bonica  i  t’ho  pots  passar  molt  bé.

Li  va  dir  la  seva  mare.

• Però  em  puc  refredar, mama.

 

• Quan acabi  de  nevar  no  penso  sortir  de  casa,  fins  que  la  nevada  no  hagi acabat i  la  neu          desaparegui,  no  sortiré.  Odio  la  neu!!

 

 

Llavors  la  seva  mare  li  va  dir,  que  amb  la  neu  s’ho  podia  passar  molt  bé  i  que

era  molt  divertida.  Però  ell  continuava  dient  que  no  era  divertida,  i  la  seva  mare  va deixar

d’animar-lo.

L’endemà  ja  havia  acabat  la  nevada.  Hi  havia  molta  neu  i  en  Tom  estava  molt

enfadat  perquè  la  neu  era  freda  i  no  podia  ser  divertida  (segons  ell).  I  no  havia  sortit  en

tot  el  matí.

 

Després  de  dinar  en  Tom  havia  obert  la  finestra  i  havia  vist  als  seus  amics  que

estaven  jugant  amb  la  neu  i  s’ho  passaven  molt  bé.  La seva  mare  el  veia  molt  fixat  a  la

finestra  i  li  va  preguntar:

 

• Tom  vols  sortir  a  jugar  amb  ells?

 

• No,  no vull.

 

• D’acord Tom.

 

En  Tom  continuava  observant  als  seus  amics  i  no  s’havia  com  s’ho  podien  passar

bé.  Llavors  en  Josep  el  veu  i  li  pregunta:

 

• Tom  vols  jugar  amb  nosaltres?

 

• No,  gràcies.  Prefereixo  quedar-me  a  casa.

 

• D’acord,  passa-ho  bé  a casa.

 

En  Tom  encara  no  entenia  com  els  seus  amics  s’ho  passaven  bé  amb  la  neu.  Els

va  veure  que  feien  un  ninot  de  neu  i  estava  pensant  que  podia  sortir  a  veure  que  feien.

Li  va  demanar  permís  a  la  seva  mare.  És  va  abrigar  i  va  sortir  al  carrer.  Els  seus  amics

es  van  quedar  parats.

 

• Com es  que  has  sortit  de  casa??

Li  va  dir  la  Silvia.

• Volia  saber  que  fèieu.

Li va respondre en Tom.

• Vols  venir  a  fer  el  ninot  de  neu  amb  nosaltres?

 

• No,  només  us  miraré.

 

 

En  Tom  els  estava  observant  i  veia  que  s’ho  passaven  molt  bé.  Llavors  va  voler

tocar  la  neu,  la  va  tocar  i  la  notava  molt  freda,  li  agradava  molt  tocar-la  i  feia

dibuixets  a  la  neu.  En  Josep  el  va  veure  jugant  amb  la  neu  i  li  va  dir  si  volia  fer  el

ninot  amb  ells,  i  ell  li  va  dir  que  si.  I  s’ho  va  passar  molt  bé,  quan  van  acabar

de  jugar  va  pensar:  ara  ja  se  que  el  me  perdut  tots  aquests  anys,  sempre  que  nevi

jugaré  sense  parar  amb  la  neu.  La  neu  i  jo  sempre  serem  amics.

 

 

Etiquetes:català, conte, textos