1. Ens ho diu la història d’un vell poble,

que hi habitava un monstre fa molts anys,

diuen que treia foc per les orelles

i per la boca, pel nas i pels queixals.

És el mon, mon,

el monstre de Banyoles

que men, men, men,

que menjava persones,

oh, i tant!

És el mon, mon,

el monstre de Banyoles,

una per dia sense

fer terrabastall.

2. Com veureu, tenia tanta gana

que s’empassava els bous de tres en tres

i els cavallers, que amb ell volien brega,

se’ls endrapava com qui no menja res.

És el mon, mon, …

3. I la gent de tota la contrada

un tracte, amb gràcia, amb ell varen signar,

donant-li cols, patates i albergínies

perquè aquell monstre es tornés vegetarià.

És el mon, mon, …