La joguina de la qual estic fent la redacció és un nino de peluix que es diu “Nemo”.

És un peix de color taronja amb ratlles blanques i amb una aleta més petita que l’altre.

Va arribar a les meves mans quan un any, els reis, me’l van portar.

Amb la meva germana, ens inventàvem que jo era la seva veïna i el “Nemo” era el meu fill i els altres ninos, els seus. Ella feia veure que venia a casa meva i em deixava els seus ninos perquè juguessin amb el “Nemo”.