Cosmocaixa: llum i color.
l
El dia 5 de Febrer els nens i nenes de 6è vam anar al CosmoCaixa per visitar el museu i per estudiar la llum i els colors, vam fer experiments amb els colors primaris de la llum. Va ser molt divertit.
Vam anar a esmorzar i vam seguir la visita del museu, hi havia tota mena d’experiments i jocs molt divertits, per exemple, el bosc inundat, que és un bosc amb animals de terra i peixos com la piranya.
Teniem previst dinar al parc de l’Oreneta, però, per culpa de la pluja, vam haver de dinar al pati de l’escola. A la tarda vam estar jugant al pati i després vam pujar a dalt a la classe i vam mirar vídeos del M.Bien, a la segona hora vam escoltar música amb el mestre d’Anglès.
Dia de la Pau
El dia 30 de gener tots els nens i nenes de l’escola Marià Manent,
van fer murals, coloms, mandales de coloms de la pau, etc.
A la tarda vam sortir al pati per recitar un poema, un manifest, frases de la pau i la cançó Escolta-ho en el vent traduida en català, la versió original és Blowing in the Wind de BOB DYLAN.
Després de cantar la cançó vem jugar al pati i vam pujar a les classes.
Ens ho vam passar molt bé!!!
Campanya solidària
Kamba Beó Neré (Per un millor futur dels infants) és una associació que fa el possible per ajudar als infants de Burkina Faso. L’escola va grabar el concert de nadal del curs 2008-09 i es vendran els DVD a 10 euros cadascun, i tots els diners recollits els enviarem a aquesta ONG. Així podran comprar els bancs i taules necessaris per estudiar i treballar.
Aquesta associació anomenada Kamba Béo Neré va néixer l’any 2004 amb l’objectiu de sensibilitzar i acompanyar les famílies i població del barri de Larlè a Ouagadougou i altres pobles del voltant en la importància dels infants.
Us agraïm que col·laboreu en aquest projecte per millorar la vida dels infants de Burkina Faso.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Burkina_Faso GRÀCIES .
Fet per: Àlex Pujol, David Giménez, Joel Espin, Nona Visa, Mariona Bonastre i Marta Llonch. 
Històries d’estiu
Els alumnes de sisè, auqestes vacances d’estiu, van escriure unes històries.
Tots les van fer molt bé, però hem fet una selecció de les millors, que també es quedaran a la biblioteca de classe, i les anirem penjant aquí setmanalment.
Escrit per: La Maria Gil, l’Oriol, el Luis i la Irene.
Oriol Tomàs Badell6è de primària
“somni” o somnis?
Rere la porta
És una nit d’estiu molt calorosa, fa tanta calor que només tinc ganes de sopar i anar al llit a dormir.Sóc al llit pensant en el resum que li hauré de donar al meu professor sobre la història que he d’escriure durant l’estiu. Demà és l’últim dia d’escola i com que li hem d’entregar el resum abans de les vacances he de pensar-lo en un dia. Però ara estic molt cansat i no puc pensar bé, dormiré i demà ja tindré el cap més fresc i podré pensar amb mes claredat.Sento el cant dels ocells que anuncien l’arribada d’un nou dia, però el despertador no sona, no el dec haver posat.
Baixo al menjador però no hi ha ni els meus pares ni la meva germana.
-Tampoc m’estranya, no és el primer dia que m’hi trobo.
Em faig l’esmorzar i me’l menjo i vaig a rentar-me les dents, agafo la motxilla i surto al jardí per agafar el camí cap a l’escola.
-Eh?- dic tot sorprès- què és aquesta porta, no hi estava la del barri aquí?
És molt estrany, la porta del barri marró que sempre hem tingut s’ha tornat groga i com les portes de dintre de la casa! D’aquella porta en sortia una llum de les franges. Vaig entrar-hi.
Sóc en una mena d’hospital però no ho veig amb claredat perquè tinc els ulls mig tancats. No controlo els meus moviments i estic plorant, no sé per què!
I de cop em passa un pensament pel cap i se’m glaça la sang només de pensar-hi: HE TORNAT A NÉIXER!!!
Desprès de néixer
No pot ser! No pot ser que hagi tornat a néixer!!! Vaig passar–me la nit en una cuna de l’hospital amb el nom a la part davantera: Oriol.He passat dos dies sencers a l’hospital però crec que marxo avui.
Sóc a casa i em trobo en una cuna amb la cara de la meva mare sobre la cuna fent-me ganyotes per fer-me riure i no se per què però no puc parar de riure, deu ser perquè sóc petit i no controlo les meves emocions.
Ara la meva mare m’ha agafat i m’ha portat en una catifa amb joguines, són joguines per a nen petit però el meu instint de nen petit fa que tingui unes ganes boges de jugar-hi.
Desprès de dinar m’han portat a la cuna perquè dormi però no puc dormir. Ara ja són les 8 de la nit, però com que sóc petit em donen el sopar ara.
La meva germana em porta al llit a dormir desprès de que el meu pare m’expliqui un conte. Sóc davant d’una porta groga com la que he travessat abans de tornar a néixer, la meva germana l’ha obert…
Un concert inesperat
“So shut up, shut up…“[…]Aquesta cançó és “Shut up” de Simple Plan.-Eh? Torno a ser “gran”!!!
-Que tornes a ser gran?-digué la Marina- Deixa de dir bovades i gaudeix del concert!
-Del concert?
-Sí del concert! O ja no recordes ni que estàs en un concert de Simple Plan!-va respondre la Marina.- Ah! És veritat!
Per això sonava la cançó de Shut up. Desprès d’aquesta cançó van cantar: Take my Hand, Welcome to my life, Generation, Time to say good bye, Your love is a lie, I’m Just a kid, Addicted, Untitled i Perfect.
Desprès de Perfect es va acabar el concert, va ser una pena perquè jo estava al final de la sala però el cantant va anar darrere de tot a cantar Untitled i el teniem just al damunt, tot i així quan es va acabar el concert tothom demanava pues als membres del grup, una de les amigues de la meva germana va aconseguir-ne una.Vam anar cap a la porta de sortida, entre tota una munió de gent, que casualment era groga, la vam obrir i…
Un equip de somni
“Oriol té la pilota, està sol davant del porter… però què fa!? Atenció senyors i senyores, Oriol s’ha quedat parat davant del porter com si estigués petrificat…“-Eh? Que hi faig jo aquí? No… no pot ser! Aquest camp és… el Camp Nou, jugo amb el barça!!!-A què esperes, xuta! -digué en Xavi.
-Ah! Sí, ara!
No se d’on he tret el xut però crec que no l’oblidaré mai:creuat amb un efecte directe a l’escaire de la porteria de CASILLAS! Sí, heu llegit bé: de Casillas, acabo de marcar l’1-0 contra el Madrid.
En un BARÇA-MADRID!!!
Ara saca el Madrid i comencen a passar-la d’una banda a l’altra però Henry la pren i corra mentre jo el segueixo per la banda, me la passa i faig un centre amb l’esquerra que no sabia ni que el podia fer, a més a més ha sigut l’assistència del 2-0 per a Messi!
El final del partit ha sigut 3-0 amb un gol en pròpia porta de Sergio Ramos després d’un centre ras de Xavi.
En el camí cap als vestuaris, seguint els meus companys d’equip, trobo una porta groga com la de casa i la del concert. No hi vull entrar, però una força estranya m’empeny a obrir-la…
El despertar
Sóc en un cotxe! Per la marca que hi ha al volant diria que és un Ferrari!Però si s’està movent, això vol dir que l’estic conduint! Això ha de ser un somni. No pot ser.-Ah!
Casi xoco. Això de conduir no és tan fàcil com em pensava, és una mica complicat. No sé on vaig, l’únic que sé és que estic conduint un Ferrari.
Oh,oh, acabo de veure la policia i crec que vaig massa ràpid, millor que no m’agafin, acabaré malament.
En alguna corba d’aquestes m’acabaré estimbant. Millor que vagi amb compte.
-Ah! Una paret! Vinga va que puc!
-Uf! Per poc.
Sort que aquest volant va bastant fi que sinó…
No em puc entretenir, haig d’intentar despistar a la policia.
Per aquell carreró.
-Oh, no, és un carreró sense sortida! Ahhhhhhhhhhhh!!
Precisament, al final d’aquell carreró, hi ha una paret groga, i això, fa que encara tingui mes por de topar-hi. Que em passarà ara? Aniré a les Olimpíades, a la fórmula 1 ?
Desitjaria que tot fos un somni, em vull despertar!!!
I si no torno a veure mai mes als meus pares, ni a la meva germana. I si no torno a veure ningú de la meva família…
Titititi! Titititi! Clic!
-Uf, era un somni. Que estrany, somnis dintre d’un somni. Com a mínim tinc l’argument de la història que escriuré. El que no m’ha quedat clar és el que he somiat. Què era, “somni o somnis”? Aquesta experiència m’ha fet aprendre que aconseguir el teu somni pot ser bonic, però viure’l, pot ser terrorífic…No creieu?
Fi
Escola de Silmissin
Çircunscripció de Tanghin DassouriEscola Primària Pública de Silmissin
Historia i informacions de l’escola
L’escola de Silmissin va ser oberta el primer d’octubre de 1988.El seu primer director va ser el sr. Derme Saïdou, La primera promoció d’alumnes va ser de 70 (48 nois i 22 noies).
El 1994 hi havia en funcionament 3 classes, amb un total de 210 alumnes. Els primers alumnes es van presentar a l’examen de certificat primari i a un concurs d’entrada a 6e ; en aquell any varen aprovar un 65% dels alumnes presentats.
Situada al centre del poble de Tanghin-Dassouri, l’escola de Silmissin està al mig de dos escoles veïnes. La població, de 8.000 habitants, té una elevada taxa de nens escolarizables.
La matriculació té lloc cada dos anys, perquè l’escola no està formalitzada. L’obstacle més gran que pateix l’escola és que la matriculació s’estén a cada dos anys (biennal), ja que l’escola, després de 20 anys, compta encara només amb tres classes i tenint en compte que el nostre poble està situat a 30 km de la capital Ouagadougou.
Actualment, hem ampliat a una quarta classe, per tenir sobreocupació d’infants. La 4ª classe està fora del recinte escolar, en un edifici que era la farmàcia veterinària del poble. Ens hem vist obligats a utilitzar aquest petit edifici, bo i sabent que només té una capacitat d’acollida de 45 alumnes, encara que nosaltres n’hi hem posat més d’una seixantena.
Aquest any hem fet la matriculació de nous alumnes de CP-1; a hores d’ara ja en tenim 70, i els pares no paren de venir; però per manca d’estructures d’acolliment i de condicions adequades, com les taules i bancs, els infants no poden ser matriculats.
Per a l’any 2008-2009 tenim 315 alumnes. Som quatre mestres, que donem els nivells escolars de CP-1, CE-1, CM-1 i CM-2.
El pati fa 450 m2. Els alumnes hi fan cada mati esport i gimnàstica. El recinte escolar ocupa 7 hectàrees i no està tancat.
Com que l’escola no disposa d’un espai-hort (per manca del material previst per a activitats d’hort), les activitats de produccions practiques (app) previstes dins de la utilització del temps de lleure [no es fan]. En aquest espai de temps els alumnes estan en hora buida.Si parlem de la distància escola–domicili, varia entre 0 i 5 km; però el mes penós pels alumnes a l’hora del pati (descans) és que, bo i venint de lluny, no tenen res per poder esmorzar [que] les mongetes sense oli i, com a complement, aigua. L’escola no disposa de menjador escolar, i per tant no rep cap ajut en aliments. El poble esta al mig de la província de Kadiogo,i el cap de província és Ougadougou, la capital.
Els infants van mal alimentats i això, evidentment, té conseqüències en els resultats dels exàmens. L’Estat ens demana cada any una taxa d’aprovats dels 80% , però l’escola no passa del 76 %.
Director: Dima Simon PierreTitular CE-1: Traore DramaneTitular CM-1: Bila MoussaTitular CM-2: Nama Bazoumou
L’escola de Silmissin, construïda per la mà d’obra de la població en pedra tallada, allotja els seus mestres en tres cases construïdes també per la mateixa població.
Actualment el vent ha derruït aquestes tres cases dels mestres i per tant han de llogar cases dins del poble de Dassouri; així doncs cada mati han d’agafar l’autobús per anar a l’escola
Fins aquí algunes informacions :la síntesi de l’escola primària pública de Silmissin
Mr Paul KalemogoAlcalde adjunt de Tanghin Dassouri