Els alumnes de sisè, auqestes vacances d’estiu, van escriure unes històries.
Tots les van fer molt bé, però hem fet una selecció de les millors, que també es quedaran a la biblioteca de classe, i les anirem penjant aquí setmanalment.
Escrit per: La Maria Gil, l’Oriol, el Luis i la Irene.
Oriol Tomàs Badell6è de primària
“somni” o somnis?
Rere la porta
És una nit d’estiu molt calorosa, fa tanta calor que només tinc ganes de sopar i anar al llit a dormir.Sóc al llit pensant en el resum que li hauré de donar al meu professor sobre la història que he d’escriure durant l’estiu. Demà és l’últim dia d’escola i com que li hem d’entregar el resum abans de les vacances he de pensar-lo en un dia. Però ara estic molt cansat i no puc pensar bé, dormiré i demà ja tindré el cap més fresc i podré pensar amb mes claredat.Sento el cant dels ocells que anuncien l’arribada d’un nou dia, però el despertador no sona, no el dec haver posat.
Baixo al menjador però no hi ha ni els meus pares ni la meva germana.
-Tampoc m’estranya, no és el primer dia que m’hi trobo.
Em faig l’esmorzar i me’l menjo i vaig a rentar-me les dents, agafo la motxilla i surto al jardí per agafar el camí cap a l’escola.
-Eh?- dic tot sorprès- què és aquesta porta, no hi estava la del barri aquí?
És molt estrany, la porta del barri marró que sempre hem tingut s’ha tornat groga i com les portes de dintre de la casa! D’aquella porta en sortia una llum de les franges. Vaig entrar-hi.
Sóc en una mena d’hospital però no ho veig amb claredat perquè tinc els ulls mig tancats. No controlo els meus moviments i estic plorant, no sé per què!
I de cop em passa un pensament pel cap i se’m glaça la sang només de pensar-hi: HE TORNAT A NÉIXER!!!
Desprès de néixer
No pot ser! No pot ser que hagi tornat a néixer!!! Vaig passar–me la nit en una cuna de l’hospital amb el nom a la part davantera: Oriol.He passat dos dies sencers a l’hospital però crec que marxo avui.
Sóc a casa i em trobo en una cuna amb la cara de la meva mare sobre la cuna fent-me ganyotes per fer-me riure i no se per què però no puc parar de riure, deu ser perquè sóc petit i no controlo les meves emocions.
Ara la meva mare m’ha agafat i m’ha portat en una catifa amb joguines, són joguines per a nen petit però el meu instint de nen petit fa que tingui unes ganes boges de jugar-hi.
Desprès de dinar m’han portat a la cuna perquè dormi però no puc dormir. Ara ja són les 8 de la nit, però com que sóc petit em donen el sopar ara.
La meva germana em porta al llit a dormir desprès de que el meu pare m’expliqui un conte. Sóc davant d’una porta groga com la que he travessat abans de tornar a néixer, la meva germana l’ha obert…
Un concert inesperat
“So shut up, shut up…“[…]Aquesta cançó és “Shut up” de Simple Plan.-Eh? Torno a ser “gran”!!!
-Que tornes a ser gran?-digué la Marina- Deixa de dir bovades i gaudeix del concert!
-Del concert?
-Sí del concert! O ja no recordes ni que estàs en un concert de Simple Plan!-va respondre la Marina.- Ah! És veritat!
Per això sonava la cançó de Shut up. Desprès d’aquesta cançó van cantar: Take my Hand, Welcome to my life, Generation, Time to say good bye, Your love is a lie, I’m Just a kid, Addicted, Untitled i Perfect.
Desprès de Perfect es va acabar el concert, va ser una pena perquè jo estava al final de la sala però el cantant va anar darrere de tot a cantar Untitled i el teniem just al damunt, tot i així quan es va acabar el concert tothom demanava pues als membres del grup, una de les amigues de la meva germana va aconseguir-ne una.Vam anar cap a la porta de sortida, entre tota una munió de gent, que casualment era groga, la vam obrir i…
Un equip de somni
“Oriol té la pilota, està sol davant del porter… però què fa!? Atenció senyors i senyores, Oriol s’ha quedat parat davant del porter com si estigués petrificat…“-Eh? Que hi faig jo aquí? No… no pot ser! Aquest camp és… el Camp Nou, jugo amb el barça!!!-A què esperes, xuta! -digué en Xavi.
-Ah! Sí, ara!
No se d’on he tret el xut però crec que no l’oblidaré mai:creuat amb un efecte directe a l’escaire de la porteria de CASILLAS! Sí, heu llegit bé: de Casillas, acabo de marcar l’1-0 contra el Madrid.
En un BARÇA-MADRID!!!
Ara saca el Madrid i comencen a passar-la d’una banda a l’altra però Henry la pren i corra mentre jo el segueixo per la banda, me la passa i faig un centre amb l’esquerra que no sabia ni que el podia fer, a més a més ha sigut l’assistència del 2-0 per a Messi!
El final del partit ha sigut 3-0 amb un gol en pròpia porta de Sergio Ramos després d’un centre ras de Xavi.
En el camí cap als vestuaris, seguint els meus companys d’equip, trobo una porta groga com la de casa i la del concert. No hi vull entrar, però una força estranya m’empeny a obrir-la…
El despertar
Sóc en un cotxe! Per la marca que hi ha al volant diria que és un Ferrari!Però si s’està movent, això vol dir que l’estic conduint! Això ha de ser un somni. No pot ser.-Ah!
Casi xoco. Això de conduir no és tan fàcil com em pensava, és una mica complicat. No sé on vaig, l’únic que sé és que estic conduint un Ferrari.
Oh,oh, acabo de veure la policia i crec que vaig massa ràpid, millor que no m’agafin, acabaré malament.
En alguna corba d’aquestes m’acabaré estimbant. Millor que vagi amb compte.
-Ah! Una paret! Vinga va que puc!
-Uf! Per poc.
Sort que aquest volant va bastant fi que sinó…
No em puc entretenir, haig d’intentar despistar a la policia.
Per aquell carreró.
-Oh, no, és un carreró sense sortida! Ahhhhhhhhhhhh!!
Precisament, al final d’aquell carreró, hi ha una paret groga, i això, fa que encara tingui mes por de topar-hi. Que em passarà ara? Aniré a les Olimpíades, a la fórmula 1 ?
Desitjaria que tot fos un somni, em vull despertar!!!
I si no torno a veure mai mes als meus pares, ni a la meva germana. I si no torno a veure ningú de la meva família…
Titititi! Titititi! Clic!
-Uf, era un somni. Que estrany, somnis dintre d’un somni. Com a mínim tinc l’argument de la història que escriuré. El que no m’ha quedat clar és el que he somiat. Què era, “somni o somnis”? Aquesta experiència m’ha fet aprendre que aconseguir el teu somni pot ser bonic, però viure’l, pot ser terrorífic…No creieu?
Fi
Deixa un comentari