Dia Internacional de la Dona Treballadora

Les persones som lliures d’ésser el que vulguem quan siguem grans. Tots i totes tenim el dret i el deure de poder triar lliurement i sense condicionaments de gènere allò a què volem dedicar la nostra vida laboral. Cas contrari estarem caient en una situació de segregació horitzontal, un concepte que ve a representar una de les discriminacions laborals que afecten especialment les dones: elles tenen més facilitat per treballar en ocupacions que segueixin el rol tradicionalment assignat a les dones: cures a terceres persones (infermeres), educació de la mainada (professores d’infantil), elaboració de menjars (cuineres), cura de la llar (netejadores), etc. El mateix passa amb els homes, per exemple, en treballs que requereixen força física (construcció).Hem de trencar aquesta barrera invisible, que ve donada, principalment, per l’educació que rebem dels elements de socialització, tant primaris (família i escola) com secundaris (amistats, mitjans de comunicació), i que continuen potenciant una socialització del gènere, que fa que les persones visquin la seva vida condicionades per tot un seguit d’estereotips i rols de gènere.                                   La societat, mitjançant les fonts de socialització primàries i secundàries, haurien de treballar en favor d’una tria lliure de les persones del seu futur professional. Una tria que s’ha de basar en les capacitats, habilitats i desitjos de cada persona, independentment del seu sexe, i no en funció dels estereotips i rols de gènere adquirits i interioritzats en el procés de socialització de gènere.

Sortida a Santa Maria del Mar i Parlament de Catalunya

La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, antigament Santa Maria de les Arenes, és una església de tipus gòtic català de Barcelona, al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383. Els mestres d’obra foren Berenguer de Montagut (el dissenyador principal de l’edifici) i Ramon Despuig. Pel que fa a la part exterior, és considerada l’única gran església gòtica catalana perfectament acabada, tot i que un dels campanars no s’acabà fins al segle xix.                                                

El Parlament de Catalunya és l’òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. L’article 55 de l’Estatut de Catalunya de 2006[3] defineix el Parlament com aquell que:

  1. Representa el poble de Catalunya.
  2. Exerceix la potestat legislativa, aprova el Pressupost de la Generalitat de Catalunya i controla i impulsa l’acció política i de govern.
  3. El Parlament és inviolable.

La seva composició ha de ser d’entre 100 i 150 diputats, actualment està format per 135 diputats, que s’elegeixen per sufragi universal. Les seves sessions són dutes a terme al Palau del Parlament al parc de la Ciutadella de Barcelona.               

La Carta dels Reis de l’Orient

Els Reis de l’Orient fan l’entrada triomfal a tots els pobles, viles i ciutats. De vegades, hi arriben per terra, amb vehicles de tota mena o enfilats damunt els animals més variats. Quan tothom els ha rebut amb la solemnitat que els escau, comença la feinada de visitar les llars una per una, per portar els regals a tota la gent… Sempre que hàgim fet prou bondat; altrament, els reis ens passaran carbó.                Portar un registre exhaustiu i acurat de les nostres malifetes per valorar de manera encertada si ens mereixem els regals és una tasca difícil. Una tasca que ultrapassa la capacitat de Melcior, Gaspar i Baltasar, que ja tenen prou maldecaps. Han de menester ajudants que, per dir-ho clar i català, els facin la feina: són els patges, els carters reials, els criats i els espietes que es passen tot l’any vigilant què fem i què no fem.                 

Tomando Conciencia Schools

Prenent Consciència Schools és un programa que té com a objectiu conscienciar els nens i nenes a l’escola sobre la importància dels hàbits de vida saludables i la sostenibilitat.

Compta amb un atractiu programa en línia en què els alumnes reben durant un trimestre consells sobre activitat física, alimentació, coneixement de el cos, gestió de les emocions, prevenció a les substàncies tòxiques i sostenibilitat.

Després de 12 setmanes de programa en línia, la iniciativa conclou amb “El Repte Final”: un gran esdeveniment lúdic-esportiu a què assistiran tots els participants.

Els Reptes Saludables – Tomando Conciencia Schools

L’objectiu general del Programa Tomando Conciencia Schools és fomentar en l’alumnat l’adquisició de coneixements, actituds i hàbits saludables.

El projecte assoleix els seus objectius a través d’un programa online amb una estructura innovadora i atractiva per tal d’afavorir l’aprenentatge. Consta de 12 lliçons formades per un video, un conte i preguntes; 4 reptes i un esdeveniment final.

El repte saludable és molt important, ja que és l’enllaç del programa amb la família i els amics. Suposa la implicació de l’entorn del nen o nena en la millora dels seus hàbits de salut.

Termes Romanes de Baetulo

Les Termes Romanes de Baetulo estan situades al Museu Municipal de Badalona. L’edifici, de l’any 1955, fou construit per l’Ajuntament de Badalona arran del descobriment l’any 1954 de les termes per l’arqueòleg i historiador local Josep Maria Cuyàs. L’edifici fou construït sobre les termes i no s’inaugurà fins a l’any 1966. En el seu subsòl es podien visitar part de les restes de la ciutat romana: les termes, part d’un carrer i un conjunt de botigues. El 2010 es va afegir al recorregut el jaciment del Decumanus: amb restes del cardo maximus i del decumanus maximus, de diverses botigues o tabernae i de tres insulae, i de l’exposició permanent que explica els primers hàbitats testimoniats a Badalona -prehistòria, edat del ferro i cultura ibèrica- així com la història i característiques de la Baetulo romana, amb peces molt destacades (les Pollegueres, la Venus de Badalona, la Tabula hospitalis, el Vas de les Naus, el retrat d’Agripina i tres esteles ibèriques).