Les persones som lliures d’ésser el que vulguem quan siguem grans. Tots i totes tenim el dret i el deure de poder triar lliurement i sense condicionaments de gènere allò a què volem dedicar la nostra vida laboral. Cas contrari estarem caient en una situació de segregació horitzontal, un concepte que ve a representar una de les discriminacions laborals que afecten especialment les dones: elles tenen més facilitat per treballar en ocupacions que segueixin el rol tradicionalment assignat a les dones: cures a terceres persones (infermeres), educació de la mainada (professores d’infantil), elaboració de menjars (cuineres), cura de la llar (netejadores), etc. El mateix passa amb els homes, per exemple, en treballs que requereixen força física (construcció).Hem de trencar aquesta barrera invisible, que ve donada, principalment, per l’educació que rebem dels elements de socialització, tant primaris (família i escola) com secundaris (amistats, mitjans de comunicació), i que continuen potenciant una socialització del gènere, que fa que les persones visquin la seva vida condicionades per tot un seguit d’estereotips i rols de gènere.                                   La societat, mitjançant les fonts de socialització primàries i secundàries, haurien de treballar en favor d’una tria lliure de les persones del seu futur professional. Una tria que s’ha de basar en les capacitats, habilitats i desitjos de cada persona, independentment del seu sexe, i no en funció dels estereotips i rols de gènere adquirits i interioritzats en el procés de socialització de gènere.