Joaquín Haro González va néixer a Tordera (Barcelona) el 1959. És fill d’emigrants de Salobreña i, alimentat per ells en el seu amor pel poble, manté les seves arrels molt a prop de les de les canyes. Va estudiar magisteri (Girona, 1981) i Filologia Hispànica (UNED 1999). Ha publicat en català novel·la infantil i juvenil (Quinito quin curs el teu -5ª edició-; Escales de cargol -2ª edició-) amb l’editorial Barcanova; i poesia, també en Català (Tordera paisatges emocionals), amb l’editorial Rigau.

“Ayer por parte de la escuela de mis hijos hicieron una visita al Auditorio de Barcelona para escuchar la Orquesta Sinfónica y conocer distintos ritmos y géneros musicales. Cuando regresó, le pregunté qué tal había estado la visita y me enseñó el programa.                      ! Danzón número 2 de Arturo Márquez! Me llenó de ilusión no sólo que tocaran a un compositor mexicano actual,  sino todos los buenos recuerdos que me traen aquellos tiempos veracruzanos, donde  amigos entrañables  unieron su talento al de Arturo Márquez para crear. Desde luego me pasé haciendo la cena a ritmo de danzón y le conté a mi hijo que hay muchos danzones más y que esos golpecitos que dio la orquesta a la pata de la silla era en alusión a los golpecillos que dan al vaso en la cafetería La Parroquia de Veracruz para llamar al mesero (camarero) para que ponga leche al café. ¡Otro concierto maravilloso!    

Els Reis de l’Orient, Reis d’Orient o simplement els Reis (sovint anomenats en bona part del català occidental els Reixos), són, segons el Nou Testament, uns mags (o savis, segons la traducció) que van portar regals a Jesús, guiats per un estel. Aquests regals van ser or, encens i mirra.                            L’Església Catòlica celebra la solemnitat dels Reis, anomenada epifania, el 6 de gener. A la vigília, el dia 5, és tradició que arribin a les poblacions a dur joguines, llaminadures i més obsequis a la mainada. Al segle xxiels Reis són rebuts a les cavalcades, una tradició relativament recent: la primera va ser a Alcoi el 1885 i al Principat, a Igualada el 1895.                                                                                  En algunes poblacions, són rebuts amb llum de torxes i fanalets, un vestigi d’un costum antic, quan els infants sortien al bosc, a la platja i en alguns altres verals a fer senyals de llum i mostraven el camí als Reis perquè no es perdessin.         

Halloween és una festivitat tradicional heretada de les celebracions d’origen celta, que s’ha estès ràpidament arreu del món i, en especial, pels països anglosaxons.                              Fa molts segles a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d’octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l’any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. Samhain era el déu dels morts. Algunes fonts indiquen que la paraula gaèlica “Samhain” literalment vol dir “final de l’estiu”. El dia que celebraven Samhain era, per tant, el dia de cap d’any. En aquella època, s’encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar els esperits malignes. També es creia que les ànimes dels morts visitaven les seves antigues cases per intentar trobar un cos on habitar, i anaven acompanyades de bruixes i esperits. Per això no s’encenia cap llum a les cases, i la gent es vestia com a bruixes o dimonis per tal que cap ànima volgués habitar el seu cos.                                                           Amb l’arribada del cristianisme s’establí el primer dia de novembre com a Dia de Tots Sants. En aquell moment, el 31 d’octubre es convertí en All Hallows Eve (anglès antic per All Saints Eve, és a dir: “vigília de Tots Sants”, ja que hallow és un mot que en anglès antic significa “sant” o “sagrat” i que prové, juntament amb la paraula moderna holy, del mot germànic hailagaz), d’on va sortir la paraula Halloween.                           Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos portaren als Estats Units en el segle XIX. A partir d’aquí, la tradició, per la colonització cultural dels Estats Units d’Amèrica, es va començar a estendre per la resta del món, i fins i tot ha arribat a absorbir els costums que portava associats el Dia de Tots Sants, passant alguna de les seves tradicions a la vigília.                        

Amb la participació de 16 escoles de diversos municipis de l’àmbit del parc. Més de 600 alumnes visiten l’entorn de l’ermita de Sant Mateu amb el programa escolar Viu el Parc. Els dies 16, 17 i 18 de maig l’ermita de Sant Mateu, al Parc de la Serralada Litoral, va rebre els infants participants en el programa escolar del Viu el parc. 645 alumnes dels municipis d’Alella, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, La Roca del Vallès, Martorelles, Montornès, Premià de Dalt, Teià, Vilanova del Vallès i Vilassar de Dalt van gaudir de les activitats proposades per CIMA, empresa gestora del programa escolar Viu el Parc. Durant les tres jornades, els nens i nenes van realitzar 4 dinàmiques de descoberta del patrimoni natural i històric del parc: una activitat sobre el bosc i les relacions entre plantes i animals, un joc de pistes a l’ermita de Sant Mateu, un taller sobre el tipus de roca del parc i una representació teatral, amb la participació dels alumnes, de la llegenda de la bruixa de la Pinta d’Or.                                                        A més, l’actriu Alba Valldaura va interpretar el personatge de la bruixa de la Pinta d’Or, immergint els nens i nenes en un relat de nigromants, pocions màgiques i tempestes que acaben amb les collites. En una primera aparició, la bruixa de la Pinta d’Or va demanar ajuda als infants per cercar els ingredients d’un elixir màgic. Aquesta narració va vehicular les 4 dinàmiques sobre el patrimoni natural i històric del parc. Com a cloenda, la bruixa va tornar a aparèixer reclamant els ingredients de l’elixir en els alumnes. Entre tots, van fer una poció que acabaria amb els bruixots causants del mal temps.                    Els nens i nenes van gaudir d’unes jornades de convivència entre alumnes de diferents escoles dins del marc d’un programa pensat per descobrir els parcs naturals des d’un vessant lúdica-formativa, promogut per l’Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona.