PUIGMAL, EL NOM DE LA CLASSE DE CINQUÈ DEL CLARET

Projecte del nom de la classe

Presentació del nom de la classe. Els altres noms: flors i muntanyes de Catalunya

  1. Quin és el nom de la classe enguany?
  2. Quin va serel nom del curs passat?
  3. Sabeu altres noms de classes?

Què en sabem del … Puigmal?

Què volem saber?

  1. Què és?
  2. On es troba?
  3. Com s’hi arriba? …    

Treball de presentació:

  1. Títol del projecte: Puigmal. Disseny
  2. Cerca de fotografíes i informació per Internet
  3. Mapa de localització
  4. Preparació i planificació del racó del projecte

Material, eines, fonts d’informació, etc. per treballar el tema.

Anem a pams

  1. D’on ve el nom, on es troba, mapa
  2. Flora, fauna, clima, el paisatge, …
  3. Treball de recerca a Internet
  4. Històries, narracions, contes de la muntanya, flor, …

Posada en comú i muntatge definitiu del racó del projecte

  1. Grups de treball
  2. Murals del nom de la classe
  3. Textos escrits, exposicions orals, etc.
  4. Exposició fotogràfic i altres

Visita al Parc Infantil de Trànsit

“Pràctiques de circulació amb bicicleta”

Montjuïc, 29 d’octubre de 2010

Situat a la part posterior del Castell de Montjuïc
Camí de la Cartoixa s/n
08038 Barcelona

És un espai educatiu de ciutat, adreçat tant a l’àmbit escolar com als àmbits de lleure i familiar.

El circuit està obert en horari de matí.(de 10.00 a 13.00 hores)

COM VAM ARRIBAR-HI DES DE ROQUETES

Línia 3 del Metro (Verda): De Roquetes fins a Plaça Espanya

Bus especial: Pl. Espanya- Castell de Montjuïc

Des de final trajecte, a l’entrada del castell, continuar a peu pel camí (situat a la dreta) voltant la muralla fins al final. El Parc Infantil es troba a continuació del Tir a l’arc.

 

Per anar altres dies des de Pl. Espanya fins a l’entrada castell Montjuic.

BUS 193 Parc Montjuic

Parada del bus 193 Av. Reina Maria Cristina (al costat de les Torres Venecianes).

S’hi fan activitats per a les famílies, en diades especials, etc.

 

 

El divendres, dia 29 d’octubre de 2010, l’alumnat de cinquè de la nostra escola  es van trobar a les noves instal·lacions al Fossat del Castell de Montjuïc amb els semàfors de nova implantació a la ciutat i tot un seguit de carrers amb les seves respectives voreres per on haurien de circular correctament tant com a vianants com a conductors de bicicleta.

 

L’activitat va ser tot un èxit, el professorat i l’alumnat que hi van anar van valorar molt positivament el nou circuit i les activitats que es van desenvolupar.

Mentre esmorzàvem, el policía encarregat de l’activitat es va fer tot un seguit d’explicacions, sobre educación viària, conducció, elements del circuit, etc.

 

Va insistir molt en els quatre blocs de senyals de trànsit vertical: perill, prohibició, oblicació i información i en altres elements de la circulació.

 

A l’escola s’han fet altres activitats relacionades amb el tema, tant d’educació viària com d’educació cívica. Fa uns anys que venen agents de la guàrdia urbana a fer-nos xerrades inicials sobre els senyats de trànsit i les normes de circulació. Més endavant, els grups d’alumnes visiten el parc on es fan sessions teòriques i després un circuit amb bicicletes.

 

Objectius de l’activitat:

  • Aconseguir el respecte entre els diferents usuaris de la via pública (vianants i conductors de bicicletes).
  • Detectar les necessitats dels participants per tal de prevenir situacions de risc.
  • Fer participar activament a tot l’alumnat, tant en el rol de vianant com de conductor de bicicleta.
  • Treballar l’autocrítica del propi comportament viari així com l’autocorrecció de les possibles conductes adquirides no relacionades amb bones pràctiques.
  • Fer que l’escola i les famílies (professorat, pares, mares, fills, filles…) siguin protagonistes d’un aprenentatge conjunt amb una col·laboració activa dels monitors del Parc Infantil de la Guàrdia Urbana.
  • Adquirir habilitats i destreses per a una futura incorporació a la circulació en l’entorn urbà

Karl Popper i el racionalisme crític.

popper02Karl Raimund Popper va néixer el 28 de juliol de 1902 a Viena i va morir el 17 de setembre de 1994 a Croydon, Anglaterra. Considerat un dels més grans filòsofs del segle XX, les seves reflexions van contribuir en forma directa al renaixement del liberalisme polític, en trencar amb la perspectiva hegeliana, i com a conseqüència liquidar les idees fonamentalistes. Refutà les teories marxistes i la psicoanàlisi, per considerar-les ideologies no científiques. Popper encunyà el terme “racionalisme crític” per descriure la seva filosofia.

Estudià matemàtiques, música, física i psicologia a la Universitat de Viena. Fou professor universitari de filosofia, lògica i epistemologia. Filòsog sistemàtic,”falsacionista crític” en epistemologia i “antiperfeccionista” en política. La seva filosofia es basa en la idea de l’existència de tres móns: el primer és la representació mateiral; el segon, el subjectiu i el tercer, constituït pel coneixement objectiu.

Plantejà que “Mai no podrem verificar la veritat d’una teoria. Però sí que és possible, en canvi, falsejar-la; això significa que les teories científiques són contrastables, però no demostrables”.

Proposà una nova forma d’organitzar la societat, en la qual es reconeix que no hi ha veritats totals i la nostra comprensió del món és intrínsecament imperfecta. Segons Popper, una societat perfecta és inassolible. “Avui les societats són millors. Però res no garanteix que ho siguin en el futur”.

Si volem conformar una societat raonable i democràtica, diu: “És indispensable que aprenguem a distingir amb claredat quan un coneixement és científic i quan és només creences o conviccions polítiques o religioses no fonamentades”. Això ho va anomenar Popper con “problema de la demarcació” i adreçà en això gran part dels seus esforços intel·lectuals.

Popper desenvolupà les següents tesis.

1. “Les persones haurien d’escriure i parlar clarament, perquè d’aquesta manera el seu discurs resulta más accessible a la crítica i a la falsació”.

2. “Així com els científics no haurien d’abandonar les seves teories fàcilment davant qualsevol observació aparentment anòmala i així com aquestes teories haurien de ser mantingudes durant suficient temps per tal de poder ser provades, així també la gent no hauria de deixar-se arrossegar tant pels vaivens de la moda”.

3. “Cal imaginació per produir una teoria capaç de desafiar una altra teoria o grup de teories ja arrelades”.

4. “Res del present permet preveure el futur. És absolutament fals creure que el futur està condicionat pel present”.

5. “Les teories no són mai verificables empíricament. Tradicionalment, la resposta dels filòsogs és que allò veritatable és quelcom desmostrable. Aquest sistema condueix l’investigador a escollir observacions favorables a la seva teoria”.

6. “Científic és allò la falsedat del qual pot ser demostrada”.

7. “Progressem quan estem disposats a escoltar les crítiques fonamentades i acceptar els suggeriments raonables”.

8. “Filòsof no és qui busca la veritat, sinó qui bandeja l’error”.

9. “El treball del científic consisteix en proposar teories i en contrastar-les”.

10. “Si una teoria no pot ser falsejable per l’experiència, no se la pot considerar com a científica”.

La pau que ens mereixem

Un escrit meu al Fòrum de El Periódico el dia 14 de maig de 2003.

“Cal lluitar contra la inseguretat i els perills de futures conteses devastadores. Les desavinences i desacords són a l’ordre del dia i per això és bo reflexionar del passat i aquest present tan incert, i buscar en el futur una escletxa d’esperança que, malgrat tot, ens ajudi a viure i aprenguem a conviure. Cal donar oportunitats a la pau, fer camí i desmuntar tots els paranys que arreu alguns col·loquen tan insensatament.
Tanmateix, el cert és que poc podem exigir als nostres representants si cadascú de nosaltres no ens preocupem de seguir els criteris que exigim: respecte a totes les idees, plantejament, actes dels adversaris, absolut respecte a les persones. Certament trobar l’entesa i la pau no és exclusiva responsabilitat d’uns pocs sinó que, com gairebé tot, la pressió des dels múltiples fòrums socials, polítics i cívics, l’assoliment de fites de justícia i de convivència, és el que realment contrueix el camí de la pau. Caminent-lo tots plegats, lliurement, cadascú a seu aire i amb el seu bagatge, però no fem carreres esbojarrades, no trepitgem els altres o fem obstacles.
La pau no pot ser monopoli de ningú, doncs els problemes que són tan importants que, fins i tot, poden posaren perill la pròpia societat, han de resoldre’s per consens. Bo serà aconseguir acords a nivell europeu, potenciar els vincles transatlàntics, defensar-nos amb la llei amb la mà però amb cohesió, fermesa i convicció del terrorisme, airejar els interessos, els dobles jocs o el joc brut, vinguin d’on vinguin.
Pau i amor són paraules que s’han d’omplir, minut a minut, de contingut i només si ens corresponsabilitzem tots i cadascun de nosaltres, en la nostra petita parcel·la, aconseguirem aquest futur millor. Ara és demà, com diu el poeta. I no oblidem pas, com vaig dir el 1991 que val més 100 anys de negociacions que un segon de guerra.”

Manel ParraBellpuig (Urgell).

Sepharad, sota la pell de n’Espriu.

La pell de brau
de Salvador Espriu

[XXX]

Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.

La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l’aire.

Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l’alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
“Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor.”

[XXXVIII]

No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d’alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l’última victòria damunt l’esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: “Amén.”

El cant de la Senyera

senyera01Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

Joan Maragall

El cant de la senyera

 

Composició per a cor mixt amb lletra de Joan Maragall i música de Lluís Millet i Pagès. Compost expressament com a himne de l’Orfeó Català, Va ser estrenat a Montserrat l’any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la senyera. Va estar prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960.

Sobre la persona… (Frases fetes 1)

DONES I HOMES

L’home és un experiment; el temps demostrarà si valia la pena.

                           Mark Twain

La vida d’un home creix quan es projecta en la memòria dels altres.

                           Montesquieu

Als homes no els mou el mèrit de la bona acció si no duu amb ell el premi.

                           Avidio

La lluita de l’home contra el poder és la lluita de la memòria contra l’oblit.

                           Milan Kundera

Els homes són criatures ben rares: la meitat censura el que practica; l’altra meitat practica el que censura; la resta sempre diu i fa el que cal.

                          Benjamin Franklin

L’home fa seu un lloc no només amb el pic i la pala, sinó també amb allò que pensa en picar i palejar.

                          Sàndor Màrai

Em moriré de vell i no acabaré de comprendre l’animal bípede que anomenen home, cada individu és una varietat de la seva espècie.

                          Miguel de Cervantes Saavedra

Els grans homes no són grans a tothora ni en totes les coses.

                          Frederic II

Ser home és ja de per si una circumstància atenuant.

                          Pitigrilli

Una cançó d’en Lluís Llach. “El jorn dels miserables”

El jorn dels miserables

Lluís Llach

Dins ‘I si canto trist…’, 1974

 

Que poques paraules tinc,
i les que us dic són tan gastades.
Caldrà buscar nous camins
on no calguin les paraules.

Que poca força que tinc;
tants de cops l’he malmenada.
La vull tota per demà,
quan la gesta portí l’alba.

Quanta ràbia que tinc,
potser cal ser gos des d’ara;
quanta ràbia que tinc
i no vull pas oblidar-la.

Que poca esperança tinc,
i potser caldrà deixar-la,
que no sigui que esperar
ens allunyi més dels actes.

Quanta misèria que tinc
sota els peus damunt l’espatlla,
i la vull guardar amb mi
fins al jorn dels miserables.
 

El día de los miserables
Qué pocas palabras tengo,
y las que os digo están tan gastadas…
Habrá que buscar nuevos caminos
donde no hagan falta palabras.

Qué poca fuerza tengo;
tantas veces la he malgastado.
La quiero toda para mañana
cuando la gesta traiga el alba.

Cuánta rabia tengo,
quizá haya que ser perro desde ahora;
cuánta rabia tengo
y no quiero olvidarla.

Qué poca esperanza tengo,
y es posible que deba abandonarla,
que no sea que esperar
nos aleje más de los actos.

Cuánta miseria tengo,
bajo los pies, sobre los hombros,
y la quiero guardar conmigo
hasta el dia de los miserables.