UN PESCADOR PESCAT
Vet aquí que una vegada, en un poble a la vora del riu Segre, hi havia un pescador que pescava poc o res. Ben sovint anava al riu a pescar i després d’hores i d’hores amb la canya, cap peix anava al sarró. En arribar a casa, els seus fills i la dona es reien d’ell.
– Què, una altra vegada sense cap peix?
– Pare, que menjarem truita de riu o truita de patates avui?
– No tindràs el peix a la butxaca, oi?
El pobre pescador estava tip de les bromes. Així que el cap de setmana següent després d’hores de pesca i de no emportar-se ni un sol peix al sarró, decidit va anar a una peixateria que estava oberta i va comprar un lluç sencer ben gran.
En arribar a casa, va mostrar el peix a la família.
– Oh, pare, quin peixot més gran!
– Apa, pare, quin peix!
I la dona que de ruca no tenia ni un pèl li va preguntar:
– I com has anat a la costa, en avió? Perquè en tres hores no vas, pesques i tornes ni que anessis de bòlit.
L’home que va veure com el pescaven, va envermellir i els explicà on l’havia comprat.
I vet aquí un gos,
i vet aquí un gat,
aquest conte s’ha acabat.
