¿Qué Es Poesía?
¿Qué es poesía?, dices mientras clavas
En mi pupila tu pupila azul.
¡Qué es poesía! ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía eres tú.
Què És Poesia?
Què és poesia?, dius mentre claves
En la meva pupil·la la teva pupil·la blava.
Què és poesia! I tu m’ho preguntes?
Poesia ets tu.
Gustavo Adolfo Bécquer
Primavera
Et diré un secret molt fi,
la primavera és aquí!
Ha cantat una cançó
i ha florit el teu balcó.
Fuig hivern, vés a dormir
la primavera és aquí!
Vés al teu palau de glaç
Que ja som al mes de març.
Ramon Besora
Al Concert de Nadal de l’escola cada classe recita un poema, algunes classes canten alguna cançó, els de sisè toquen alguns instruments.
Aquest any la classe de cinquè interpretarà el poema ‘Les festes de Nadal’ de Montserrat Marfany.
Per les festes de Nadal
tallen pins i avets dels boscos…
A les cases ja guarnits
amb llums blaves, grogues, blanques…
No veuen com afligits
vessen llàgrimes amargues.
A cada branca,
Hi ha una llaçada
per un ésser estimat,
i a terra prop de l’entrada
unes gotes… hi han quedat.
Nadal
(i no trobaren posada enlloc)
Glaçades estrelles
sostre de Nadal,
pels qui sense casa
en la nit joiosa
sols senten un plor:
El de Déu Infant.
Meravellosa nit daurada
plena d’il·lusions i d’estels,
tots dormen a la matinada
i de somnis s’omplen els cels.
Les cases plenes de joguines
amb llaços i papers d’argent,
per a uns hi ha contes, nines…
per a altres, cotxes, motos i trens.
El dia és una delícia,
tothom se sent molt estimat,
a les galtes hi ha la carícia
d’un bes.
(No estava embolicat)
Comenteu quins versos us agraden més, què us diu el poema, quins elements hi destacaríeu, etc.
Feu els vostres comentaris…
La pell de brau
de Salvador Espriu
[XXX]
Diversos són els homes i diverses les parles,
i han convingut molts noms a un sol amor.
La vella i fràgil plata esdevé tarda
parada en la claror damunt els camps.
La terra, amb paranys de mil fines orelles,
ha captivat els ocells de les cançons de l’aire.
Sí, comprèn-la i fes-la teva, també,
des de les oliveres,
l’alta i senzilla veritat de la presa veu del vent:
“Diverses són les parles i diversos els homes,
i convindran molts noms a un sol amor.”
[XXXVIII]
No convé que diguem el nom
del qui ens pensa enllà de la nostra por.
Si topem a les palpentes
amb aquest estrany cec,
on sinó en el buit i en el no-res
fonamentarem la nostra vida?
Provarem d’alçar en la sorra
el palau perillós dels nostres somnis
i aprendrem aquesta lliçó humil
al llarg de tot el temps del cansament,
car sols així som lliures de combatre
per l’última victòria damunt l’esglai.
Escolta, Sepharad: els homes no poden ser
si no són lliures.
Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser
si no som lliures.
I cridi la veu de tot el poble: “Amén.”
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.
Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!
Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.
I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.
Joan Maragall
El cant de la senyera
Composició per a cor mixt amb lletra de Joan Maragall i música de Lluís Millet i Pagès. Compost expressament com a himne de l’Orfeó Català, Va ser estrenat a Montserrat l’any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la senyera. Va estar prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960.
Poesia és el discurs,
que és l’únic avui dia,
per obrir-se un viarany
escaient per transitar-hi.
Què més vell que una coloma
que no dubta per triar
el cop d’ala més exacte
quan té ganes de salpar!