Un escrit meu al Fòrum de El Periódico el dia 14 de maig de 2003.

“Cal lluitar contra la inseguretat i els perills de futures conteses devastadores. Les desavinences i desacords són a l’ordre del dia i per això és bo reflexionar del passat i aquest present tan incert, i buscar en el futur una escletxa d’esperança que, malgrat tot, ens ajudi a viure i aprenguem a conviure. Cal donar oportunitats a la pau, fer camí i desmuntar tots els paranys que arreu alguns col·loquen tan insensatament.
Tanmateix, el cert és que poc podem exigir als nostres representants si cadascú de nosaltres no ens preocupem de seguir els criteris que exigim: respecte a totes les idees, plantejament, actes dels adversaris, absolut respecte a les persones. Certament trobar l’entesa i la pau no és exclusiva responsabilitat d’uns pocs sinó que, com gairebé tot, la pressió des dels múltiples fòrums socials, polítics i cívics, l’assoliment de fites de justícia i de convivència, és el que realment contrueix el camí de la pau. Caminent-lo tots plegats, lliurement, cadascú a seu aire i amb el seu bagatge, però no fem carreres esbojarrades, no trepitgem els altres o fem obstacles.
La pau no pot ser monopoli de ningú, doncs els problemes que són tan importants que, fins i tot, poden posaren perill la pròpia societat, han de resoldre’s per consens. Bo serà aconseguir acords a nivell europeu, potenciar els vincles transatlàntics, defensar-nos amb la llei amb la mà però amb cohesió, fermesa i convicció del terrorisme, airejar els interessos, els dobles jocs o el joc brut, vinguin d’on vinguin.
Pau i amor són paraules que s’han d’omplir, minut a minut, de contingut i només si ens corresponsabilitzem tots i cadascun de nosaltres, en la nostra petita parcel·la, aconseguirem aquest futur millor. Ara és demà, com diu el poeta. I no oblidem pas, com vaig dir el 1991 que val més 100 anys de negociacions que un segon de guerra.”

Manel Parra, Bellpuig (Urgell).