Category Archives: Jocs Florals 2011

Un conte fantàstic de Daniel M.

La llegenda de la maledicció de Baley

Hi havia una vegada una nena que es deia Baley. Baley vivia en un país molt estrany que es deia BlackYou i on parlaven l’espanyol.

Ella sempre a les persones les tractava malament i es burlava de la gent. Un dia va passar una senyora lletja que era una bruixa que es deia Brulgilda i la nena li va dir:

– No se’t acudeixi tocar-me que ets pobra i també no em parlis que crec que el teu alè fa porqueria.

La Brugilda li va respondre:

– Mira nena, et maleeixo que quan cada dia que facis anys et trencaràs un os i si vols que et perdoni buscant a la casa del bosc.

La nena tota espantada va anar a casa seva i li va explicar el que li havia passat a la mare. I com que aquell mateix dia era el seu aniversari, se li va trencar un os.

Ella va anar al metge amb la seva mare i el metge li va dir:

– A la teva filla l’hem d’operar per l’os trencat.

Un dia, quan la Baley tenia 25 ossos trencats i 25 operacions, ella va anar a la casa de la bruixa. I la Baley li va dir:

– Perdona’m, no faré mai més de burlar-me’n de ningú, però treu-me aquesta maledicció i recuperant tots els ossos.

I la bruixa va respondre:

– Mira si que et trauré la maledicció però tu m’has de jurar que no ho faràs mai més.

I la Baley va respondre:

– D’acord, però treu-me aquesta maledicció.

Se la va treure, la noia es va casar i al temps la bruixa va morir. I ella i el seu home van viure feliços.

Daniel M.

Dos poemes de Moisés P.

Les tortugues

Les tortugues verdes són,
com els arbres també ho són,
brillen amb el sol
i obscureixen amb la nit.

El sol

El sol il·lumina el dia,
la lluna il·lumina la nit,
tothom dorm a la nit
i es desperta al matí.

Moisés P.
5è. Claret
Claret, curs 2010-2011

El cavall ferotge de Jonás R.

p10100011

Hi havia una vegada un cavall molt nerviós i no podien treure’l a córrer perquè si no donava coces als homes continuament. El volien tranquilitzar però no podien.

Un dia va deixar de córrer i l’entrenador s’estranyà molt, però ho van descobrir perquè un que corria era el seu pare i va guanyar el cavall que es deia Mateu, el cavall ferotge de color negre amb taques blanques. I van pensar que si compràvem aquest cavall podria córrer. Però no van voler aquell preu i demanaven més diners. Aleshores van dir per què no feien una carrera pels cavalls.

– Si guanya el meu, em quedo el meu i el teu. I si guanya el teu tots dos per tu.

I van acordar que al cap de set dies seria la carrera. Van passar un dia entrenant a tope i després cinc dies més, i el cavall estava molt ben entrenat.

Van passar els set dies i a la nit, a les 10 van córrer. Al principi anava guanyant el pare i anava a passar la meta, va anar el Mateu corrent i va guanyar. I el seu amo es va emportar el cavall Mateu i el seu pare. I van ser feliços per sempre.

Jonás R. Cinquè, curs 2010-2011

I en Juanjo G ens ha portat un altre poema…

I un altre alumne de cinquè, en Juanjo G. ens ha portat un fragment molt bonic d’un poema escrit pel gran escriptor Gustavo Adolfo Bécquer. Ell ha fet la traducció al català.

¿Qué Es Poesía?

¿Qué es poesía?, dices mientras clavas
En mi pupila tu pupila azul.

¡Qué es poesía! ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía eres tú.

Què És Poesia?

Què és poesia?, dius mentre claves
En la meva pupil·la la teva pupil·la blava.

Què és poesia! I tu m’ho preguntes?
Poesia ets tu.

Gustavo Adolfo Bécquer

 

El Miguel C. ens ha portat un poema…

L’alumne de cinquè, en Miguel C. ens ha portat un poema molt bonic de la primavera, l’ha escrit en Ramon Besora, i s’han fet versions cantades. Les flors que acompanyen aquest bell poema són de la Montse V.

Primavera

Et diré un secret molt fi,
la primavera és aquí!
Ha cantat una cançó
i ha florit el teu balcó.

Fuig hivern, vés a dormir
la primavera és aquí!
Vés al teu palau de glaç
Que ja som al mes de març.

                   Ramon Besora

florsmontse02

El sol i la lluna de Tony O.

El sol i la lluna

El sol és molt bonic
i molt brillant.
Si t’acostes al sol

et desfàs.

La lluna és com una síndria,
una síndria tallada.

La lluna és més petita que el sol

però més gran que nosaltres.

El sol és una estrella,
una estrella molt brillant.

El sol ens dóna llum,

per tot el dia.

Quan la lluna està a la nit,
tothom es posa a dormir.

I quan està el sol al dia

tothom està despert.

                      Tony Oviawe

La biodiversitat de Raúl A.

La biodiversitat

La biodiversitat
és felicitat.

Al món hi ha molts animals
saludables i malalts.

Les flors entre camps juguen
i també es belluguen.

La vida és bonica
però es va fent curta de mica en mica.

Al fina arriba el nostre dia
que a Déu ens guia.

                 Raúl A.

El lleó de Kevin M.

El lleó

El lleó és gran, fort i pelut
i té una cua de mamut.
No és tan ràpid com el lleopard,

però té una gran velocitat.

Al lleó li agrada menjar carn,
d’uns altres animals.

El lleó té una gran camada

amb unes bones cames.

Els lleons són com gats,
però no gats normals.

A un lleó el pots domesticar,

perquè no t’ataqui mai més.

                   Kevin Moncada

Conte finalista del Jocs Florals, Cinquè: Adrián R.

L’home de les deixalles

Un dia que feia molt de sol, hi havia al carrer un camió per deixar totes les deixalles. Un home, en comptes de tirar brossa al seu lloc, va tirar les deixalles al carrer. Un nen va passar i li va dir a l’home:

– Per què fas això?

I l’home li va respondre malament:

– Per què vull!

El nen va dir:

– Si fas això ningú no serà el teu amic perquè no respectés la natura.

L’home s’ho va pensar bé, va agafar les deixalles i les va llençar als contenidors. L’home va aprendre que no havia de fer aquestes coses i  mai més no tornaria a fer.

Pseudònim: Sonic

Categoria C

5è. Sant Antoni Maria Claret

Curs 2010-2011

Conte finalista dels Jocs Florals, Cinquè: Tony O.

El nen que s’estimava la flor

Hi havia una vegada un nen que es deia Pauet. Un dia va veure una flor, va anar a la seva casa i va dir a la seva mare i al seu pare i a la germana:

Mama, papa, vull una flor.

I la seva mare li va preguntar:

– I per què?

I el Pauet va respondre:

– Perquè he vist una flor bonica.

I la seva mare li va preguntar:

– La cuidaràs bé?

– Sí,. Sí, t’ho prometo.

La mare li va comprar una flor, i en Pauet va cuidar-la bé i al dia següent també. Al cap d’uns dies va anar a l’escola i la seva professora va preguntar a la classe:

– Algú de vosaltres té una flor?

I el Pauet va respondre:

– Jo sí.

I la professora li va dir:

– Ens podries explicar com és la teva flor, Pauet?

I el Pauet va dir:

– És de color vermell i a sota dels pètals és de color groc i la cuido molt bé.

Després d’escoltar això, la professora va dir-li:

– Molt bé, Pauet.

I la professora va posar un excel·lent de medi a en Pauet.

 

Pseudònim: Conan

Categoria C 10 anys

5è. Sant Antoni Maria Claret

Curs 2010-2011