El gos trist
Em presentaré, em dic Marc, tinc 10 anys i vaig al curs de cinquè. Havia una vegada un nen que tenia una mascota, no era feliç perquè jo cada vegada que passava, després d’acabar l’escola, veia aquell gos; fins i tot alguns dies el veia sense menjar ni aigua. Imagineu-vos com estaria aquell gos.
Havia de fer alguna cosa perquè sinó es podia posar malalt i fins i tot morir. Llavors tots els dies li portava menjar i li donava menjar tirant-li per damunt de la paret però, no era suficient i així que un dia vaig anar a la casa d’aquell gos, vaig picar al timbre i em va obrir un nen d’uns 8 o 9 anys. Jo li vaig comentar el del seu gos, que li passava i devia fer perquè el gos fos feliç. El nen ignorant-me em va tancar la porta i des de dins em va cridar que manés de la casa, millor dit del seu jardí. Mentre m’anava, veia el gos trist i pensava que ell no tenia la culpa de res.
Anaven passant els dies i cada vegada el veia pitjor . Un dia em vaig trobar el noi pel carrer i li vaig preguntar que si ell volia el gos. Ell em va dir que no el volia i li vaig dir que si me’l podia quedar, ell em va respondre que sí. Des d’ aquell moment els tres vam ser feliços perquè el nen no va haver de cuidar el gos, jo vaig cuidar el gos perquè no estigués trist i al gos no li va faltar ni aigua ni menjar i va ser molt feliç.
Pseudònim: Snake
Categoria C
5è Sant Antoni Maria Claret