Category Archives: General

El cant de la Senyera

senyera01Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que volei! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

Joan Maragall

El cant de la senyera

 

Composició per a cor mixt amb lletra de Joan Maragall i música de Lluís Millet i Pagès. Compost expressament com a himne de l’Orfeó Català, Va ser estrenat a Montserrat l’any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la senyera. Va estar prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960.

Una cançó d’en Lluís Llach. “El jorn dels miserables”

El jorn dels miserables

Lluís Llach

Dins ‘I si canto trist…’, 1974

 

Que poques paraules tinc,
i les que us dic són tan gastades.
Caldrà buscar nous camins
on no calguin les paraules.

Que poca força que tinc;
tants de cops l’he malmenada.
La vull tota per demà,
quan la gesta portí l’alba.

Quanta ràbia que tinc,
potser cal ser gos des d’ara;
quanta ràbia que tinc
i no vull pas oblidar-la.

Que poca esperança tinc,
i potser caldrà deixar-la,
que no sigui que esperar
ens allunyi més dels actes.

Quanta misèria que tinc
sota els peus damunt l’espatlla,
i la vull guardar amb mi
fins al jorn dels miserables.
 

El día de los miserables
Qué pocas palabras tengo,
y las que os digo están tan gastadas…
Habrá que buscar nuevos caminos
donde no hagan falta palabras.

Qué poca fuerza tengo;
tantas veces la he malgastado.
La quiero toda para mañana
cuando la gesta traiga el alba.

Cuánta rabia tengo,
quizá haya que ser perro desde ahora;
cuánta rabia tengo
y no quiero olvidarla.

Qué poca esperanza tengo,
y es posible que deba abandonarla,
que no sea que esperar
nos aleje más de los actos.

Cuánta miseria tengo,
bajo los pies, sobre los hombros,
y la quiero guardar conmigo
hasta el dia de los miserables.

Podem fer la història sense…

Introducció de Quatre polítics lleidatans
de Romà Sol i Clot

“Podem fer la història sense una simpatia? Emprem l’interrogant del títol d’una conferència que pronuncià Pierre Vilar a Barcelona el 27 de febrer de 1984. La resposta és important.
Els fets fan la història, i s’escriu als documents. Quan els fets són pretèrits i l’evidència s’ha esvaït, l’historiador els refà i els interpreta, emprant, como eines, fons documentals de tota mena. Com fer-ho perquè esdevingui en el mig just del dilema: Exigència d’objectivitat-evidència d’una subjectivitat?
Hi ha qui cerca la reconstrucció com un jutge sever per castigar possibles errors i horrors i dir el què calia haver fet. El resultat por ser una història divertida, però irreal i incompleta. Hi ha qui cerca en la documentació la defensa d’una tesi preestablerta de mitificació o demostració. El resultat és una història borrosa i distorsionada. Hi ha qui els documents els llegix com si fossin d’avui i aplica, en jutjar-los, criteris del present. El resultat, llavors, no és història, sinó la seva història.
Creiem que cal esforçar-se en el plantejament de les qüestions, abordar-les, i sobretot fer-ho amb els mecanismes que les desencadenaran. No amagant res, no negant els errors i horrors, però sí intentant comprendre els actors, cosa que no exclou el judici. Viure la seva problemàtica. Endinsar-se en el seu món. Veure amb els ses ulls. Posar-nos en el seu lloc. Alegrar-nos amb ells i patir amb ells. Fer-ho així entenem què és fer història amb simpatia. I llavors la resposta a l’interogant és la mateixa que donà Pierre Vilar: “Simpatia, doncs, i tant, i també amor”…

Me gusta Pablo Neruda…

Me gustas cuando callas… (Poema XV)

 

Me gustas cuando callas porque estás como ausente,
y me oyes desde lejos, y mi voz no te toca.
Parece que los ojos se te hubieran volado
y parece que un beso te cerrara la boca.

Como todas las cosas están llenas de mi alma
emerges de las cosas, llena del alma mía.
Mariposa de sueño, te pareces a mi alma,
y te pareces a la palabra melancolía.

Me gustas cuando callas y estás como distante.
Y estás como quejándote, mariposa en arrullo.
Y me oyes desde lejos, y mi voz no te alcanza:
déjame que me calle con el silencio tuyo.

Déjame que te hable también con tu silencio
claro como una lámpara, simple como un anillo.
Eres como la noche, callada y constelada.
Tu silencio es de estrella, tan lejano y sencillo.

Me gustas cuando callas porque estás como ausente.
Distante y dolorosa como si hubieras muerto.
Una palabra entonces, una sonrisa bastan.
Y estoy alegre, alegre de que no sea cierto.

 

                          Pablo Neruda

Un bell poema del gran mestre Martí i Pol

En plenitud

Potser és massa aviat per parlar d’alegria

però mira com ja tot proclama

en veu molt alta el triomf de la bellesa

i pensa bé en el que això representa.

No vulguis mai defugir la gran crida

no tinguis por de caminar pel bosc

a plena nit,

perquè només a tu correspon de fixar

en pedra de paraules el que has vist

i llegar-ho a tothom perquè sigui estimat.

 

                       De Les clares paraules

                       Miquel Martí i Pol

 

TRADUCCIÓN PROPIA AL CASTELLANO 

 

En plenitud

 

Quizás es demasiado pronto para hablar de alegría

pero mira como ya todo proclama

en voz muy alta el triunfo de la belleza

y piensa bien en lo que esto representa.

No quieras nunca eludir la gran llamada

no tengas miedo de caminar por el bosque

en plena noche,

porque tan sólo a ti te corresponde fijar

en piedra de palabras lo que has visto

y legarlo a todo el mundo para que sea amado.

 

                       De Les clares paraules

                       Miquel Martí i Pol

Homenatge a José Antonio Labordeta

Canto a la Libertad

Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga libertad.

Hermano aquí mi mano
será tuya mi frente
y tu gesto de siempre
caerá sin levantar,
huracanes de miedo
ante la libertad.

Haremos el camino
en un mismo trazado
uniendo nuestros hombros
para así levantar
a aquellos que cayeron
gritando libertad.

Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga libertad.

Sonarán las campanas
desde los campanarios
y los campos desiertos
volverán a granar
unas espigas altas
dispuestas para el pan.

Para un pan que en los siglos
nunca fue repartido
entre todos aquellos
que hicieron lo posible
por empujar la historia
hacia la libertad.

Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga libertad.

También será posible
que esa hermosa mañana
ni tú, ni yo, ni el otro
la lleguemos a ver
pero habrá que forzarla
para que pueda ser.

Que sea como un viento
que arranque los matojos
surgiendo la verdad
y limpie los caminos
de siglos de destrozos
contra la libertad.

Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga libertad. (bis)

José Antonio Labordeta

Un espai educatiu obert, dinàmic i col·laboratiu

Benvinguts i benvingudes al nostre bloc!paumara2011

Som la colla que cerca un nom, ja veurem quin nom ens posem al classe de 6è A de l’Institut escola Turó de Roquetes,  al barri de Roquetes, Nou Barris (Barcelona).

En aquest bloc educatiu continuarem publicant alguns dels treballs, activitats i propostes que fem a la nostra escola, especialment les activitats a sisè i els comentaris que se’n facin.

Un objectiu bàsic d’aquest bloc és que tothom s’esforci de valent a llegir i escriure, podent afegir tota mena de comentaris als articles publicats.

Esperem que sigui una eina útil, interessant, motivadora i alhora divertida.

En un altre bloc ‘Els treballs de la Colla d’en Pau’ estem publicant els textos que fa periòdicament l’alumnat de Cinquè. Aquesta és l’adreça:

http://blocs.xtec.cat/treball5claret/