Els pirates i el tresor amagat
Hi havia una vegada uns pirates que volien el tresor que estava amagat però no sabien on era. El cap dels altres pirates era el qui el va amagar. Un dia els pirates malvats li van dir:
– Dóna’m el mapa del tresor, si no et matarem.
Els el va donar i el pirata bo li va dir:
– Nosaltres arribarem més aviat que vosaltres perquè sé de memòria el camí.
El pirata malvat es va posar a riure ben fort. Al dia següent els pirates bons es van anar i els altres pirates no ho sabien i un dels seus va cridar:
– Cap, cap! S’han anat els pirates bons.
El pirata malvat va dir:
– Merda! S’han anat. Correm, cap al vaixell.
Van anar tots cap al seu vaixell i allà el capità dels pirates malvats va cridar:
– Remeu, remeu! Remeu molt fort.
Als pirates bons els faltava ben poc per arribar i estaven contents perquè els faltava poc. Un d’ells va dir:
– El tresor serà nostre.
El pirata bo va agafar un llargavista i va dir:
– Estan rere nostre, van remant molt ràpid.
Els pirates malvats van començar a disparar i els pirates bons també van respondre disparant amb els seus canons.
Després d’un temps els pirates bons van arribar, estaven separat i vigilaven que no vinguessin els pirates malvats mentre agafaven el tresor.
Però els pirates malvats van arribar també i van començar a lluitar, hi va haver molts pirates ferits, uns cinc de malvats i dos pirates bons. Els pirates bons van continuar emportant el tresor al vaixell, el van deixar al vaixell i els tres pirates que van transportar el tresor van anar a ajudar els seus companys. Estaven empatats cinc a cinc.
Un dels pirates bons li va donar al cap dels pirates malvats un cop d’espasa, però continuava viu. El cap dels pirates bons va disparar i va matar el cap dels pirates malvats i a tots els altres pirates malvats també. Van guanyar la batalla, van poder agafar el tresor a temps i el van portar a un altre lloc.
I els pirates bons van viure feliços.
Bladimir G. Cinquè, curs 2010-2011