La dona comprensiva

Hi havia una vegada una dona que vivia a la costa atlàntica francesa.

Un dia, al mar Cantàbric es van creuar dos vaixells, un anava en so de pau i l’altre en so de guerra. La noia va creuar el mar i es va unir al vaixell que anava en so de pau.

Al dia següent la noia va pujar a l’altre vaixell i i va dir al capità:

–          La guerra és dolenta, uneix-te amb la pau.

La noia el va convèncer i es van unir.

Al final tots els vaixells van anar per tot el món donant la pau.

Raúl A. Cinquè, curs 2010-2011

Canvi de papers

Era una vegada en un palau vivia un rei que es deia Jerry i tenia uns soldats. Prop d’allà hi havia un nen que vivia en una casa amb els seus pares.

En nen va anar al carrer i mentre anava caminant va veure un mirall i va veure un cartell i va llegir:

“Tres desitjos”.

I va veure que era màgic aquell mirall. El nen va pensar i va decidir ‘ mira, vaig a desitjar que tingui 12 anys’ i el desig es va fer realitat.

El nen es va posar molt content i va anar a l’institut que començaven a les 9:30. El nen es va posar molt trist perquè els altres nens de l’institut  es ficaven amb ell. Així que va anar al mirall i va veure que quedaven dos desitjos. El nen va anular el primer desig i, aleshores, només li quedava un desig. En aquell moment el reu va veure el palau i va dir:

– Vull ser rei?

El nen va desitjar ser rei i el rei era un nen i no va veure el mirall màgic, però va veure un arbre sagrat i va fer amics.

Però el nen que va desitjar ser rei, en arribar al palau va ordenar que els presentessin els seus soldats i els va dir:

– Soldats, esteu despedits. Fora d’aquest castell.

I el rei-nen va anar a la platja amb nenes rosses. I el nen estava orgullós i no va anular el desig.

El rei verdader li va dir a l’arbre sagrat:

– Arbre, tu ets el meu amic, pots aconseguir que jo sigui un noi de 19 anys?

I l’arbre li va dir:

– Sí, puc fer això i altres coses, però només tens quatre desitjos.

– D’acord. Desitjaria tenir 19 anys.

I dit i fet.

– Guaaauuuu! Tinc dinou anys… Ara desitjo tenir un cotxe Ferrari.

Ja només li quedaven tres desitjos. Així que el rei verdader li va dir a l’arbre sagrat:

– Molt bé, arbre sagrat, ara vinc, vaig a veure el rei i explicar-li el que m’ha passat.

Se’n va anar al castell i va anar a veure al rei-nen.

– Rei, rei. A què o saps el que m’ha passat? He vist un arbre sagrat i he desitjat tenir 19 anys.

– Sí? No em diguis res, a mi no m’importa. Ves a disfrutar del teu arbre sagrat. D’acord? A més ell m’ha d’obeir a mi.

Així que se’n va anar i va pensar…

– A veure què puc desitjar… Ja sé.

El rei verdader va córrer fins arribar a l’arbre sagrat i li va dir:

– Arbre, tinc un altre desig.

I l’arbre li va dir:

– Molt bé, quin és el teu desig?

El meu desig és que totes les noies m’adorin i sigui famós.

– Pammmmm!

– Oh, quantes noies! Saps què? Vull ser una altra vegada rei.

– Pammmmm!

– Ja torno a ser rei!

El rei va ser molt feliç però el nen va plorar i va estar trist i va dir:

– Per què? Per què?

El rei va contractar de nou els soldats i va estar amb els seus fills i amb la seva dona que va escollir entre les moltes noies que l’adoraven. I tots van viure molt feliços i van menjar anissos.

I conte contat,

Conte acabat.

Sergio L. Cinquè, curs 2010-2011

L’elefant que tenia por a l’aigua

Aquesta història tracta que d’un elefant que tenia por a l’aigua. L’elefant només que mirés a l’aigua ja tremolava.

 Un dia l’elefant es va perdre perquè el perseguien algun coits, el pobre no coneixia a ningú, sols veia micos, panteres, ocells, etc. Més tard va veure que els coiots ja no el perseguien. Una tortuga li va dir:

–  Tu qui ets? Mai no t’he vist per aquí?

–  Jo sóc Boruin, és que m’he perdut.

La tortuga es va anar i l’elefant, que estava tant atemorit, la va perseguir. No volia estar sola i tenia una mica de por. On va anar la tortura era com un paradís. Però l’elefant se li va oblidar dir-li a la tortuga que tenia por a l’aigua. Un lleó molt simpàtic li va dir:

–  Vinga amic, anem a la platja.

I l’elefant li va respondre.

–  És que tinc por a l’aigua.

–  No passa res, -li va dir el lleó- jo t’ajudaré a nedar.

L’elefant va anar a casa del lleó. Cada matí Boruin i el lleó anaven a córrer. Després anaven a nedar i així ho feien tots es dies.

L’Elefant ja anava perdent la por, ara es ficava més a dins, fins que va aprendre. El lleó li va dir:

–  Boruin, per què t’has escapat de la teva família?

I Boruin li va respondre:

–  És que la meva família està morta, perquè uns coiots se la van menjar.

–  Ah –va dir el lleó,- ho sento. Per què no vens a viure amb mi?

–  D’acord! -Va respondre molt content l’elefant.

I l’elefant i el lleó es van fer com de la família i van viure feliços i van menjar anissos.

Kevin M. Cinquè, curs 2010-2011

El dinosaure

Fa més o menys dos mesos, en un poble de Texas, un arqueòleg es va trobar un dinosaure, però a més a més era una espècie única mai vista i, el que era més sorprenent, es conservava una mica la carn.

L’arqueòleg es va passar uns dies investigant el dinosaure, però al final el va treure i van fer experiments en un laboratori. I van poder veure que encara estava com adormit, en estat letàrgic. Tenia vida!

El van posar en un museu i allà va estar sense moure’s més d’un mes. Però un dia es va despertar el dinosaure, estava molt confús perquè no veia ni arbres ni cap dels altres dinosaures. Nerviós va començar a córrer i a trencar-ho tot. Les forces armades van provar amb tot però res valia, ni metralletes, ni granades, pistoles, canyons, etc. Llavors l’única salvació van pensar que era una arma nuclear que, a més de destruir el dinosaure destruiria mil quilòmetres a la rodona.

Llavors el van portar a la força a un descampat molt gran. Van trucar des de la base i en aquell moment els van dir que la bomba nuclear no serviria i que intentessin de llançar totes les granades, bombes, etc. Així que ho van fer, van construir una base indestructible i es van ficar els soldats a dins i va ser el moment de llançar tot. Va haver una explosió molt gran i es va aixecar una fumarada impressionant. No sabien si el dinosaure havia mort o no.  Quan ho van poder veure, en efecte va morir.

Els soldats van festejar la mort del dinosaure. Ho havien aconseguit. El van enterrar i els científics van dir que es podia tornar a despertar ja que havia entrat en una altra fase de letargia i que, a la millor, dins d’uns dies o faria…

Miguel C. Cinquè, curs 2010-2011

La casa del terror

Hi havia una vegada uns nens de cinquè curs que volien fer una festa i van anar pel seu barri a buscar un lloc per fer-la, però no van trobar-ne cap.

Així que van decidir anar al mig del bosc i van trobar una ermita i van pensar fer la feta a dins. Van preparar-ho tot i quan van entrar a dins van veure dos fantasmes que sempre molestaven a la gent.

Els nens no es van acovardir i van començar a parlar amb els dos fantasmes i es van fer amics i van passar la festa molt bé tots els nens i els fantasmes.

 Jordan B. Cinquè, curs 2010-2011

L’home que s’inventava coses

Hi havia una vegada un home que s’inventava coses. Un dia, l’home estava veient la televisió, va sentir un sorolls i va mirar per la finestra. Va veure uns nens que el molestaven i l’insultaven. Va sortir al carrer i els va dir:

–  O em deixeu en pau o truco a la policia.

Ell va veure que no li feien cas i se’n va anar a la policia. Allà va explicar el que havia passat… i com que la policia no es creia gaire això i va veure que no hi havia nens prop de casa seva, va trucar a l’ambulància que va venir de seguida. Li van mirar el cervell a l’hospital i li van receptar un medicament. La doctora li va dir que se’l prengués i que d’aquí una setmana tornés a veure què passava.

Al cap d’una setmana va anar a l’hospital un altre cop i a l’hospital de Sant Joan li van fer unes proves. El metge li va preguntar:

–  Què veus aquí?

I l’home va dir:

–  Un camp de futbol.

Així que el metge li va dir que ja estava curat.

Juanjo G. Cinquè, curs 2010-2011

El llest i el fort mentider

Hi havia una vegada dos germans, un de fort que es deia Jeik i l’altre llest que es deia Joel.

Un dia van sortir a buscar pomes i a mig camí va aparèixer un llop molt famolenc. En Jeik va tenir por i no va fer res però en Joel va pensar i va agafar un bastó i el va llançar al llop i es van salvar.

Quan van arribar a casa, la seva mare els va preguntar:

– Per què heu tardat tant en arribar’

I en Jeik ràpidament va respondre:

– És que ens ha atacat un llop i jo, com sempre, he tingut que salvar en Joel.

Després d’un dies en Jeik va anar a collir peres ell tot sol, va aparèixer el llop i va demanar ajuda tot cridant:

– El llop, el llop!

La mare i en Joel van anar corrents a ajudar-lo. La mare va veure que en Jeik era un poruc i un mentider.

Carlos G. Cinquè, curs 2010-2011

Einstein i els seus invents

Aquesta història comença l’any 1982 a Alemanya. Albert Einstein era al seu laboratori fent els seus invents, mesclava líquids o substàncies per aconseguir algun invent que agradés a la gent d’Alemanya. Ell volia diners perquè era una mica pobre i com se li donava molt bé la ciència, aconseguia molts diners.

Einstein al cap de molts anys va aconseguir una cosa inoblidable, el millor invent de tot, ho volia anunciar per tota Alemanya. Ho va dir a la Reina d’Alemanya per poder-ho anunciar per televisió, però la reina no va voler perquè tots els invent que feia, li sortien malament.

Einstein va anar al seu laboratori ben trist, estava situat al soterrani de la seva casa, la seva magnífica invenció era una transportadora del dia en què estem cap a la Prehistòria.

Einstein va agafar una bossa molt gran. Hi va ficar les quatre coses que necessitava per si es quedava per tota la vida a la Prehistòria. Einstein sense el permís de la Reina ho va dir per la televisió. Va gravar com entrava a la transportadora, va entrar i va fer efecte.

Einstein es va posar contentíssim. Quan va ser en aquell lloc que ningú no havia estat va cridar com un boig i molt emocionat, va agafar les eines prehistòriques: ossos, pals, pedres, etc. per poder-les posar al Museu de la Ciència Universal, per guanyar dinars i fer-se famós.

I dit i fet, va anar-se’n un altre cop a la transportadora per sortir de la Prehistòria i no podia sortir d’allà, però va recordar que tenia una bossa amb les eines que necessitava per sortir d’allà.

Va sortir ràpidament perquè tenia molta pressa, els prehistòries el volien matar, pensaven que era un animal. Va sortir d’allà i es va posar molt content pel seu invent i la seva intel·ligència. Va anar al Museu, però estava tancat. 

A l’altre dia li va contar a la Reina la història que va passar, s’ho va creure en veure les eines prehistòriques, amb les pedres, els ossos, etc. i li va deixar exposar-les al Museu de la Ciència Universal. Per això li van donar dotze milions d’euros i va poder-se comprar una casa millor amb piscina i un jardí grandiós. També això li va permetre fer un segon treball, els dilluns, dimecres i divendres treballava de la ciència i els dimarts i dijous feia una sèrie que es titulava ‘Einstein i els seus invents’.

Josep P. Cinquè, curs 2010-2011

La princesa

Hi havia una vegada una princesa que vivia en un castell molt gran. A la princesa no la deixaven sortir perquè hi havia molts perills.

Sempre la princesa veia per la finestra a tots els nens i nenes jugant, i aquest li deien que si no volia baixar a jugar amb ell i ella els responia:

–  No em deixem.

I el noi li va dir:

–  Jo aniré i li diré al teu pare que er deixi baixar.

El rei, pare de la princesa, va acceptar que anés a jugar amb la condició que tinguessin molta cura. La noia va baixar i es van posar a jugar tots. Després va pujar al castell i es va posar a sopar amb tota la seva família.

Moisés P. Cinquè, curs 2010-2011