Els pirates i el tresor amagat

Hi havia una vegada uns pirates que volien el tresor que estava amagat però no sabien on era. El cap dels altres pirates era el qui el va amagar. Un dia els pirates malvats li van dir:

– Dóna’m el mapa del tresor, si no et matarem.

Els el va donar i el pirata bo li va dir:

– Nosaltres arribarem més aviat que vosaltres perquè sé de memòria el camí.

El pirata malvat es va posar a riure ben fort.  Al dia següent els pirates bons es van anar i els altres pirates no ho sabien i un dels seus va cridar:

– Cap, cap! S’han anat els pirates bons.

El pirata malvat va dir:

– Merda! S’han anat. Correm, cap al vaixell.

Van anar tots cap al seu vaixell i allà el capità dels pirates malvats va cridar:

– Remeu, remeu! Remeu molt fort.

Als pirates bons els faltava ben poc per arribar i estaven contents perquè els faltava poc. Un d’ells va dir:

– El tresor serà nostre.

El pirata bo va agafar un llargavista i va dir:

– Estan rere nostre, van remant molt ràpid.

Els pirates malvats van començar a disparar i els pirates bons també van respondre disparant amb els seus canons.

Després d’un temps els pirates bons van arribar, estaven separat i vigilaven que no vinguessin els pirates malvats mentre agafaven el tresor.

Però els pirates malvats van arribar també i van començar a lluitar, hi va haver molts pirates ferits, uns cinc de malvats i dos pirates bons. Els pirates bons van continuar emportant el tresor al vaixell, el van deixar al vaixell i els tres pirates que van transportar el tresor van anar a ajudar els seus companys. Estaven empatats cinc a cinc.

Un dels pirates bons li va donar al cap dels pirates malvats un cop d’espasa, però continuava viu. El cap dels pirates bons va disparar i va matar el cap dels pirates malvats i a tots els altres pirates malvats també. Van guanyar la batalla, van poder agafar el tresor a temps i el van portar a un altre lloc.

I els pirates bons van viure feliços.

Bladimir G. Cinquè, curs 2010-2011

El lleó malalt

Hi havia una vegada un home que tenia una casa a dalt de la muntanya i allà vivia amb la seva família, ell, la dona i un fill d’onze anys.

Un dia el nen va sortir a passejar, molt més enllà de la cima de la muntanya. Després de 10 minuts, va sentir un sorrollet, es va parar i va mirar al seu costat i va veure un lleó molt petitet. El nen va agafar el lleó i el va portar a casa seva.

Quan va arribar a la seva casa, el va ensenyar als seus pares i els va dir:

–          Aquest lleó petit està  malalt.

Així que li van donar de menjar, llet de vaca i altres coses. El petit lleó es va adormir al llit del nen. Al dia següent el lleó es trobava més bé i semblava que era més gran. Se’l van quedar i el lleonet anava creixent.

Un dia el lleó es va escapar de casa i el nen estava molt preocupat. Van venir un caçadors per veure si el trobaven. El van trobar i el van portar al zoo.

El nen, en veure que els caçadors no venien, va pensar que l’havien agafat i se l’havien emportat al zoo. Així que el nen li va dir al seu pare si podien anar a buscar-lo.

Van anar al zoo i el van veure en una gàbia molt trist. Quan el lleó els va reconèixer es va posar content. El van agafar sense que ningú no els veiés i el van portar a casa de nou.

A l’endemà van anar a buscar la mare del lleó per la muntanya, la van trobar després de més de set hores buscant-la, van agafar el lleonet i el van deixar anar, tot corrent va anar al costat de la seva mare la lleona. I la lleona i el lleonet van ser feliços i van menjar anissos.

Ady P. Cinquè, curs 2010-2011

El monstre

Hi havia una vegada una bruixa que es va enfadar amb la família. Ella va embruixar la casa i va dir:

–  Quan em mori aquesta casa es convertirà en un monstre i us matarà a tots vosaltres i a la gent.

La família es va canviar a una altra casa i ells pensaven que no els matarien i als altres que van anar a viure a la casa i a la gent sí que els matarien.

La bruixa es va morir i la casa es va convertir en un monstre.

El monstre va anar a buscar primer la família que havia viscut a la casa. Els va matar a tots i després a la gent veïna, excepte un policies, algunes famílies, etc.

Els policies li llançaven moltes coses: bombes, míssils, bales… disparaven una i altra vegada, però el monstre continuava igual de viu.

Al final van trobar una arma secreta que podia matar el monstre, era una bomba química. El sergent va dir:

–  Soldats, atraieu els monstre per tenir-lo ben a prop.

El van portar, van carregar les bombes químiques i li van llançar tres bombes químiques i el monstre va morir. Tota la gent va celebrar que el monstre hagués mort.

I d’aquesta manera aquest conte s’ha acabat.

Daniel M. Cinquè, curs 2010-2011

La família Noston  

Hi havia una vegada una família que va anar d’excursió a la muntanya. Però va començar a ploure i es trobaven enmig de la muntanya; van veure una casa vella i van picar a la porta. En aquella casa hi havia una vella peluda que era una bruixa. La família Noston no en sabia res d’això, així que van entrar. La bruixa els va dir:

– Hola.

I la família Noston va respondre:

– Hola.

El pare li va preguntar a la vella:

– Podem entrar a passar la nit.

I la bruixa va respondre:

– D’acord.

Aquella bruixa menjava nens. Així que va agafar els nens i els donava de menjar perquè s’engreixessin. Quan van acabar de menjar. Li van preguntar a la bruixa:

– Quines són les nostres habitacions?

– Les vostres –referint-se als pares- són aquelles i es dels nens aquestes…

Els nens es van adormir. Quan eren les dotze els nens van sentir una veu, era la bruixa que volia menjar-se’ls… Els nens es van escapar, van despertar els seus pares i se’n van anar tots corrent d’aquella casa vella i ja no van tornar mai més a aquella casa enmig de la muntanya.

Tony O. Cinquè, curs 2010-2011

L’Elena al bosc

Una vegada una nena que es deia Elena li va preguntar a la seva mare si podia anar al bosc a collir fruites. La seva mara li va dir que sí.

Quan l’Elena estava collint fruites, va veure un noi que venia. Aquest noi anava amb una tira al cap, sense samarreta, anava amb faldilla i amb unes sandàlies. Era un noi molt estrany i molt pelut. L’Elena havia escoltat històries de la seva mare que havien passat fa molts anys. Ella havia escoltat que la mare li havia dit coses de la prehistòria.

Aquell noi es va acostar cada vegada més a prop de la nena, caminava com un animal. La nena el va saludar, però ell no va contestat, només parlava per senyals… S’hi van fixar molt, es van acostar més i… l’Elena i aquell noi es van enamorar.

L’Elena encara continuava collint les fruites que li havia dit a la seva mare i el noi l’ajudava. Es van enamorar tant que no volien separar-se. De sobte, però va venir una bèstia, era com una mena de tigre carnívor. Aquella mena de tigre va mossegar l’Elena i aquesta es va desmaiar. Quan l’Elena es va despertar, estava al seu llit i a punt d’anar-se’n al col·legi.

O sigui que això que li havia passat amb el noi havia succeït de veritat o havia estat un somni?

Manuela C. Cinquè, curs 2010-2011