Canvi de papers

Era una vegada en un palau vivia un rei que es deia Jerry i tenia uns soldats. Prop d’allà hi havia un nen que vivia en una casa amb els seus pares.

En nen va anar al carrer i mentre anava caminant va veure un mirall i va veure un cartell i va llegir:

“Tres desitjos”.

I va veure que era màgic aquell mirall. El nen va pensar i va decidir ‘ mira, vaig a desitjar que tingui 12 anys’ i el desig es va fer realitat.

El nen es va posar molt content i va anar a l’institut que començaven a les 9:30. El nen es va posar molt trist perquè els altres nens de l’institut  es ficaven amb ell. Així que va anar al mirall i va veure que quedaven dos desitjos. El nen va anular el primer desig i, aleshores, només li quedava un desig. En aquell moment el reu va veure el palau i va dir:

– Vull ser rei?

El nen va desitjar ser rei i el rei era un nen i no va veure el mirall màgic, però va veure un arbre sagrat i va fer amics.

Però el nen que va desitjar ser rei, en arribar al palau va ordenar que els presentessin els seus soldats i els va dir:

– Soldats, esteu despedits. Fora d’aquest castell.

I el rei-nen va anar a la platja amb nenes rosses. I el nen estava orgullós i no va anular el desig.

El rei verdader li va dir a l’arbre sagrat:

– Arbre, tu ets el meu amic, pots aconseguir que jo sigui un noi de 19 anys?

I l’arbre li va dir:

– Sí, puc fer això i altres coses, però només tens quatre desitjos.

– D’acord. Desitjaria tenir 19 anys.

I dit i fet.

– Guaaauuuu! Tinc dinou anys… Ara desitjo tenir un cotxe Ferrari.

Ja només li quedaven tres desitjos. Així que el rei verdader li va dir a l’arbre sagrat:

– Molt bé, arbre sagrat, ara vinc, vaig a veure el rei i explicar-li el que m’ha passat.

Se’n va anar al castell i va anar a veure al rei-nen.

– Rei, rei. A què o saps el que m’ha passat? He vist un arbre sagrat i he desitjat tenir 19 anys.

– Sí? No em diguis res, a mi no m’importa. Ves a disfrutar del teu arbre sagrat. D’acord? A més ell m’ha d’obeir a mi.

Així que se’n va anar i va pensar…

– A veure què puc desitjar… Ja sé.

El rei verdader va córrer fins arribar a l’arbre sagrat i li va dir:

– Arbre, tinc un altre desig.

I l’arbre li va dir:

– Molt bé, quin és el teu desig?

El meu desig és que totes les noies m’adorin i sigui famós.

– Pammmmm!

– Oh, quantes noies! Saps què? Vull ser una altra vegada rei.

– Pammmmm!

– Ja torno a ser rei!

El rei va ser molt feliç però el nen va plorar i va estar trist i va dir:

– Per què? Per què?

El rei va contractar de nou els soldats i va estar amb els seus fills i amb la seva dona que va escollir entre les moltes noies que l’adoraven. I tots van viure molt feliços i van menjar anissos.

I conte contat,

Conte acabat.

Sergio L. Cinquè, curs 2010-2011