L’elefant que tenia por a l’aigua

Aquesta història tracta que d’un elefant que tenia por a l’aigua. L’elefant només que mirés a l’aigua ja tremolava.

 Un dia l’elefant es va perdre perquè el perseguien algun coits, el pobre no coneixia a ningú, sols veia micos, panteres, ocells, etc. Més tard va veure que els coiots ja no el perseguien. Una tortuga li va dir:

–  Tu qui ets? Mai no t’he vist per aquí?

–  Jo sóc Boruin, és que m’he perdut.

La tortuga es va anar i l’elefant, que estava tant atemorit, la va perseguir. No volia estar sola i tenia una mica de por. On va anar la tortura era com un paradís. Però l’elefant se li va oblidar dir-li a la tortuga que tenia por a l’aigua. Un lleó molt simpàtic li va dir:

–  Vinga amic, anem a la platja.

I l’elefant li va respondre.

–  És que tinc por a l’aigua.

–  No passa res, -li va dir el lleó- jo t’ajudaré a nedar.

L’elefant va anar a casa del lleó. Cada matí Boruin i el lleó anaven a córrer. Després anaven a nedar i així ho feien tots es dies.

L’Elefant ja anava perdent la por, ara es ficava més a dins, fins que va aprendre. El lleó li va dir:

–  Boruin, per què t’has escapat de la teva família?

I Boruin li va respondre:

–  És que la meva família està morta, perquè uns coiots se la van menjar.

–  Ah –va dir el lleó,- ho sento. Per què no vens a viure amb mi?

–  D’acord! -Va respondre molt content l’elefant.

I l’elefant i el lleó es van fer com de la família i van viure feliços i van menjar anissos.

Kevin M. Cinquè, curs 2010-2011