L’Elena al bosc

Una vegada una nena que es deia Elena li va preguntar a la seva mare si podia anar al bosc a collir fruites. La seva mara li va dir que sí.

Quan l’Elena estava collint fruites, va veure un noi que venia. Aquest noi anava amb una tira al cap, sense samarreta, anava amb faldilla i amb unes sandàlies. Era un noi molt estrany i molt pelut. L’Elena havia escoltat històries de la seva mare que havien passat fa molts anys. Ella havia escoltat que la mare li havia dit coses de la prehistòria.

Aquell noi es va acostar cada vegada més a prop de la nena, caminava com un animal. La nena el va saludar, però ell no va contestat, només parlava per senyals… S’hi van fixar molt, es van acostar més i… l’Elena i aquell noi es van enamorar.

L’Elena encara continuava collint les fruites que li havia dit a la seva mare i el noi l’ajudava. Es van enamorar tant que no volien separar-se. De sobte, però va venir una bèstia, era com una mena de tigre carnívor. Aquella mena de tigre va mossegar l’Elena i aquesta es va desmaiar. Quan l’Elena es va despertar, estava al seu llit i a punt d’anar-se’n al col·legi.

O sigui que això que li havia passat amb el noi havia succeït de veritat o havia estat un somni?

Manuela C. Cinquè, curs 2010-2011