Aquest és un escrit que vaig fer fa uns anys. Com que ara farem teatre a cinquè he pensat que seria interessant i útil d’incloure’l al nostre bloc.

El teatre a l’escola, un treball en equip.

Al llarg de tot el procés d’escolarització i, evidentment en els cicles superiors, el teatre en la seva dimensió més ampla ha constituït, constitueix i constituirà un element útil i amè per a l’assoliment dels objectius bàsics de l’educació, entre els quals volem destacar:

• Assegurar el ple desenvolupament de la personalitat, mitjançant una formació humana integral.
• Aconseguir l’adquisició d’hàbits intel·lectuals i de treball necessaris per a la projecció social posterior de l’alumnat.
• Potenciar l’interès per aquelles àrees del coneixement que desenvolupen la seva sensibilitat.
• Promoure actituds de convivència, de respecte i de treball.
• Proporcionar els elements necessaris d’anàlisi i crítica a fi d’obtenir una formació integral.
• Permetre l’accés de l’alumnat a les diverses manifestacions de la cultura.

Tots aquests objectius serveixen com a base per a objectius més específics i concrets, d’acord amb la maduresa de l’alumne, els cicles, l’entorn de l’escola, les àrees, etc. Però són també objectius que tenen molt a veure amb el tema que ens ocupa, l’activitat teatral i tot el ventall de possibilitats que aquesta permet.

“Difícilment s’assolirà plenament l’objectiu d’endinsar l’alumnat en l’activitat teatral, en qualsevol manifestació cultural, si des de l’àmbit escolar no es vetlla d’una manera especial per l’educació musical, l’educació visual i plàstica, teatral i artística, en general, com a elements formatius i de sensibilització bàsics per a un desenvolupament posterior al llarg de la vida.”

Com molts experts en la matèria han apuntat, fer teatre a l’escola no és només memoritzar uns textos i recitar-los amb més o menys encert tant a nivell d’expressió oral com corporal. Es requereixen tot un seguit d’aprenentatges previs que són el fonament de qualsevol activitat escènica. Ens referim a la psicomotricitat, l’expressió i moviment corporals, a la mímica, al ritme, a l’estudi de la imatge, a l’observació, a la creativitat, etc.

És en tota aquesta dimensió que el teatre esdevé un veritable mitjà pedagògic i sociabilitzador, i, per tant, educatiu. Amb ell es poden desenvolupar capacitats personals (imaginació, observació, creativitat), actituds socials positives (respecte, convivència, treball en equip) i sensibilitats artístiques (dansa, veu, música, pintura, literatura, etc.).

Tot el procés que suposa portar a escena una obra de teatre representa un exemple reeixit de cooperació i de treball en equip. Partim de la base que l’important és que l’alumnat sigui protagonista de la seva educació i que l’escola té un important paper en el desenvolupament social, lingüístic i cultural de l’entorn; i més encara, quan es tracta d’escoles rurals.

Nosaltres creiem que és necessària a més de la participació decidida i activa de l’alumnat, una disposició prèvia i cohesionada de tot l’equip de professors i que sigui tota la comunitat educativa que hi participi. Ja en l’elaboració o reelaboraria del projecte educatiu de cada centre i en la concreció en el projecte curricular i els plans anuals es posarà de manifest l’interès o disposició que hi ha per realitzar totes les tasques que s’han mig plantejat. El que no pot ser és que el teatre -fins i tot podríem dir qualsevol activitat educativa- sigui un gueto dins l’escola.

Fer teatre a l’escola representa, també, tot un seguit d’activitats interdisciplinars que van des d’àrees com la música, fins a la llengua, passant per l’educació visual i plàstica, coneixement del medi, etc. A més, sempre serà el resultat de tot un seguit d’aprenentatges adquirits a dins i a fora de l’escola. Per això, creiem que és una bona eina per aprofundir en els eixos bàsics d’una educació integral i constructiva, útil i motivadora, arrelada a l’entorn, però que va més enllà. Pot ser un camí, tot just iniciat, d’experiències interessants i enriquidores tant a nivell personal com a nivell de grup i social.

 Manuel Parra i Cabello

(Publicat a la revista Debats i a Nova Tàrrega)