Karl Raimund Popper va néixer el 28 de juliol de 1902 a Viena i va morir el 17 de setembre de 1994 a Croydon, Anglaterra. Considerat un dels més grans filòsofs del segle XX, les seves reflexions van contribuir en forma directa al renaixement del liberalisme polític, en trencar amb la perspectiva hegeliana, i com a conseqüència liquidar les idees fonamentalistes. Refutà les teories marxistes i la psicoanàlisi, per considerar-les ideologies no científiques. Popper encunyà el terme “racionalisme crític” per descriure la seva filosofia.

Estudià matemàtiques, música, física i psicologia a la Universitat de Viena. Fou professor universitari de filosofia, lògica i epistemologia. Filòsog sistemàtic,”falsacionista crític” en epistemologia i “antiperfeccionista” en política. La seva filosofia es basa en la idea de l’existència de tres móns: el primer és la representació mateiral; el segon, el subjectiu i el tercer, constituït pel coneixement objectiu.

Plantejà que “Mai no podrem verificar la veritat d’una teoria. Però sí que és possible, en canvi, falsejar-la; això significa que les teories científiques són contrastables, però no demostrables”.

Proposà una nova forma d’organitzar la societat, en la qual es reconeix que no hi ha veritats totals i la nostra comprensió del món és intrínsecament imperfecta. Segons Popper, una societat perfecta és inassolible. “Avui les societats són millors. Però res no garanteix que ho siguin en el futur”.

Si volem conformar una societat raonable i democràtica, diu: “És indispensable que aprenguem a distingir amb claredat quan un coneixement és científic i quan és només creences o conviccions polítiques o religioses no fonamentades”. Això ho va anomenar Popper con “problema de la demarcació” i adreçà en això gran part dels seus esforços intel·lectuals.

Popper desenvolupà les següents tesis.

1. “Les persones haurien d’escriure i parlar clarament, perquè d’aquesta manera el seu discurs resulta más accessible a la crítica i a la falsació”.

2. “Així com els científics no haurien d’abandonar les seves teories fàcilment davant qualsevol observació aparentment anòmala i així com aquestes teories haurien de ser mantingudes durant suficient temps per tal de poder ser provades, així també la gent no hauria de deixar-se arrossegar tant pels vaivens de la moda”.

3. “Cal imaginació per produir una teoria capaç de desafiar una altra teoria o grup de teories ja arrelades”.

4. “Res del present permet preveure el futur. És absolutament fals creure que el futur està condicionat pel present”.

5. “Les teories no són mai verificables empíricament. Tradicionalment, la resposta dels filòsogs és que allò veritatable és quelcom desmostrable. Aquest sistema condueix l’investigador a escollir observacions favorables a la seva teoria”.

6. “Científic és allò la falsedat del qual pot ser demostrada”.

7. “Progressem quan estem disposats a escoltar les crítiques fonamentades i acceptar els suggeriments raonables”.

8. “Filòsof no és qui busca la veritat, sinó qui bandeja l’error”.

9. “El treball del científic consisteix en proposar teories i en contrastar-les”.

10. “Si una teoria no pot ser falsejable per l’experiència, no se la pot considerar com a científica”.