Una cançó d’en Lluís Llach. “El jorn dels miserables”

El jorn dels miserables

Lluís Llach

Dins ‘I si canto trist…’, 1974

 

Que poques paraules tinc,
i les que us dic són tan gastades.
Caldrà buscar nous camins
on no calguin les paraules.

Que poca força que tinc;
tants de cops l’he malmenada.
La vull tota per demà,
quan la gesta portí l’alba.

Quanta ràbia que tinc,
potser cal ser gos des d’ara;
quanta ràbia que tinc
i no vull pas oblidar-la.

Que poca esperança tinc,
i potser caldrà deixar-la,
que no sigui que esperar
ens allunyi més dels actes.

Quanta misèria que tinc
sota els peus damunt l’espatlla,
i la vull guardar amb mi
fins al jorn dels miserables.
 

El día de los miserables
Qué pocas palabras tengo,
y las que os digo están tan gastadas…
Habrá que buscar nuevos caminos
donde no hagan falta palabras.

Qué poca fuerza tengo;
tantas veces la he malgastado.
La quiero toda para mañana
cuando la gesta traiga el alba.

Cuánta rabia tengo,
quizá haya que ser perro desde ahora;
cuánta rabia tengo
y no quiero olvidarla.

Qué poca esperanza tengo,
y es posible que deba abandonarla,
que no sea que esperar
nos aleje más de los actos.

Cuánta miseria tengo,
bajo los pies, sobre los hombros,
y la quiero guardar conmigo
hasta el dia de los miserables.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *