Estava refredada, he sortit poc i he llegit molt. Entre d’altres he llegit dos llibres sobre la vida quotidiana al Benissanet de principis del segle XX. M’han agradat molt i m’han recordat moltes coses que encara vaig arribar a veure i a viure quan jo era una nena petita també en un poble de la Ribera d’Ebre: jocs infantils, festes populars, oficis artesans, les estacions a la vida de pagès…
Aquests pobles tenien un punt d’identificació/diferenciació en una parla, només transmesa oralment: quan parlaves tothom sabia que eres de la Ribera i també sabia si eres de Móra, de Benissanet, de Miravet… Encara se’ns nota però cada cop menys. La televisió, l’ensenyament, l’estandardització dels treballs s’està emportant moltes de les diferencies en la parla.
Amb nostàlgia i amor penso en aquelles persones que ja només viuen en el meu record i en moltes de les seves paraules: les que jo vull recordar com “les paraules del riu”: granera, bajoca, caduf, estalzí, fato, hómens, matxo, panollot, patacons, somera, asgorfa, fardatxo…