Els éssers humans no actuem aleatòria sinó complicadament. Els nostres comportaments, individuals i socials possibles són molts, altament imprevisibles, i estan influïts per una gran quantitat de variables, el poder de les quals varia segons el temps i l’espai. Cap teoria que vulgui explicar el funcionament de les societats pot ser simple; haurà de ser una teoria complexa.

Avui trobem continguts històrics arreu -literatura, cinema, programes radiofònics i televisius, publicitat, etc.- que nodreixen la gran curiositat que l’ésser humà experimenta envers el passat. Una informació de gran impacte però, generalment, superficial, parcial, i molt tòpica, que arriba a través dels mitjans de comunicació de masses, a molta gent a qui provoca més reaccions viscerals que anàlisis reflexives.

També molt sovint persones -que anirien amb molta cura en tractar temes d’altres àmbits que els hi fossin aliens- utilitzen arguments històrics per tal d’explicar o defensar les seves opinions. En molts casos aquestes informacions historicistes es basen en uns supòsits caducs -quan no en estereotips i elements de pressió- com si els trets del passat es poguessin trasplantar al present quan i com calgués.

Si gairebé totes les opinions són respectables –les persones som subjectes i objectes de la història- no totes són igualment valuoses. Per aprendre Història són especialment necessaris el rigor i l’honestedat en els plantejaments i en les conclusions.