Aquesta pintura em fa sentir bé: em produeix tranquil·litat i pau i sembla parlar-me d’una vida plàcida i senzilla, plena de bellesa

L´any 89aC el port romà de Stabiae va ser destruït durant la guerra civil. Més tard el lloc es va posar de moda entre els benestants que s’hi van construir luxoses viles amb vistes a la gran badia de Nàpols. La ciutat sencera va ser destruïda per una erupció del Vesubi l’any 79, quan tota la ciutat va desaparèixer sota dos metres de cendres volcàniques. Tot i que hi van haver excavacions prèvies entre 1749 i 1762 el lloc va romandre en l’oblit fins ser arqueològicament redescobert , el 1950.

No coneixem el nom de qui va realitzar la pintura, ni si algú li va fer de model, ni perquè els propietaris de la vila van decidir aquesta decoració, però el que ens ha quedat d’ells, després del segles, em fa preguntar-me quines de les coses que ens envolten perduraran tant de temps i quin efecte podran tenir sobre les persones del futur.