Domenico Modugno; Johnny Dorelli 1958
“Penso che un sogno così non ritorni mai più
mi dipingevo le mani e la faccia di blu
poi d’improvviso venivo dal vento rapito
e incominciavo a volare nel cielo infinito
Volare, oh, oh!
cantare, oh, oh, oh, oh!
nel blu, dipinto di blu
felice di stare lassù.
E volavo, volavo felice più in alto del sole ed ancora più su
mentre il mondo pian piano spariva lontano laggiù
una musica dolce suonava soltanto per me
Volare, oh, oh!
cantare, oh, oh, oh, oh!
Nel blu, dipinto di blu
felice di stare lassù”

Quan jo era petit, al carrer de casa, un carrer estret i típic de poble, al barri més antic de L’Hospitalet, en una planta baixa un senyor s’havia instal.lat un taller d’electrònica i sempre tenia radios i les primeres teles. És en aquest lloc on per exemple jo vaig sentir les primeres cançons dels Beatles, rock and roll, twist i també aquesta, el “Sapore di sale”, etc. Moltes vegades deixava de córrer i em parava a escoltar alguna d’aquestes cançons.
Crec que les cançons van ser una part molt important de la nostra infantesa. Ho deuen ser també pels infants actuals?