UN COTXE CREMANT.

Publicat el 11 octubre 2012 per Martín Martínez Martínez

Hi ha un cotxe al carrer.. Amb les rodes cap amunt..  Cremant.. Una moto s’apropa.. Potser hi ha persones dins del cotxe. Des de lluny no es veu bé…. Sembla que  el motorista és un policia..

Publicat dins de Eric Buson | Deixa un comentari

11/10/12

Publicat el 10 octubre 2012 per Martín Martínez Martínez

-Una redacció. Ha de tenir un d’ aquests començaments:  a)Hi ha coses que em desagraden molt……  b)Mi casa és gran..  Té 5 parts..   c)Tinc un cotxe.. Té  5 portes.. Un motor més fort que tu..   d)Aquest any  penso fer una cosa. Aquest any  no penso fer certes coses..

-Un dictat. (Bloc: Un cotxe. Els regals. Dues nenes. Intel·ligent i generós.).

-Sis activitats tretes o sacades d’ aquestes dues fitxes..

 

Publicat dins de Activitats, Mínims del curs | Deixa un comentari

UN COTXE

Publicat el 10 octubre 2012 per Martín Martínez Martínez

Hi ha un cotxe aturat..  Al costat hi ha una persona dreta.. Una moto apropa..  Ha passat alguna cosa. Des de lluny no es veu bé.. El motorista sembla un policia.. M’apropo i veig una taca vermella..

Publicat dins de Hamza | 1 comentari

ELS REGALS

Publicat el 10 octubre 2012 per Martín Martínez Martínez

El nen aviat tindrà 10 anys. Vol celebrar-ho. Decideix preparar una festa i convida els seus  amics .. I els demana que li portin regals: Molts regals. Grans i petits. Cars i barats. Embolicats i sense embolicar ..
Va arribar el dia. La taula estava preparada .. Els seus amics van arribar. Cada un amb la seva bossa. El nen que complia anys estava encantat. El nen va començar a trencar els embolcalls i obrir les caixes. Va obrir el primer: Una grapadora. Va obrir el segon: Un llibre. El tercer, una caixa d’ eines.

Quan va arribar al quart, va veure que era del seu amic Marc El va obrir a poc a poc. Estava intrigat. A poc a poc i …… Un monstre amb els ulls grans, les dents afilades i la boca pintada. Un monstre!. Ahhhhhhhhhhh! .. Els petits es van espantar i van començar a plorar.
Autor: Youssef Il·lustració: Eric

Publicat dins de Youssef Ben Amar | Deixa un comentari

DUES NENES

Publicat el 10 octubre 2012 per Martín Martínez Martínez

El poble és petit, però bonic. Uns 4 carrers. Unes 40 cases. Unes 100 persones .. Un dia la nena més rica del poble va sortir amb la seva amiga Maria. Es van anar al bosc. La família de Maria és molt pobre. Els pares treballen molt i cobren poc .. No tenen terres i la casa on viuen no és seva .. Moltes vegades la Maria troba la nevera buida. La seva amiga, en canvi, té de tot.
Les dues nenes, la rica i la pobra, es van allunyar del poble i es van endinsar al bosc .. Quan els pares de la nena rica van veure que la seva filla no hi era. Van demanar ajuda als veïns .. Hem de buscar! .. Hem de buscar! .. -Deia el pare-. Els veïns es van organitzar i van començar la recerca .. Dues hores van trigar a trobar-les. Les dues estaven desorientades  al costat del riu ..
Ara els pares d’aquestes dues nenes no les deixen allunyar-se del poble .. Les nenes tampoc volen allunyar-se. Tenen por! ..

Autora: F. A.   Il·lustració: Laura Alarcón

 

Publicat dins de Fatima ahachach, Laura Alarcon | Deixa un comentari

INTEL·LIGENT I GENERÓS

Publicat el 10 octubre 2012 per Martín Martínez Martínez

Havia una vegada  un nen molt intel·ligent..  El nen feia els treballs de l’institut, perquè, per ell eren fàcils..  Sabia fer les coses i les feia sense dificultat. També ajudava la seva mare.  La seva mare estava molt contenta, estava orgullosa. Els professors  també estaven contents. Sovint deien: “Aquest nen és  molt bo.. Podrà anar a la Universitat, podrà fer la carrera que vulgui”.

Aquest noi era treballador i també  molt generós.. Li encantava ajudar.  Un dia va veure una senyora vella que intentava creuar el carrer.  La va ajudar a creuar-lo i la senyora li va donar un €.

Autor: Soulaymane.

Publicat dins de Soulaymane | Deixa un comentari

LA CLASSE

Publicat el 10 octubre 2012 per Martín Martínez Martínez

Avui, com cada dia, hem entrat a les 8.. La meitat dels meus companys de classe han arribat una mica tard, 4 o 5 minuts. (……).     El professor de català,  molt enfadat ha dit: “Ara heu de cantar”!..   El Jordi ha dit quasi plorant: “Professor jo no sé cantar, canto molt malament”. El professor mirant-lo  li va dir: “Mira nen, o cantes en anglès o cantes en francès”.. El Jordi va decidir cantar en anglès  i els seus companys van riure.

Autora:Amara..

 

Publicat dins de Amara Martinez | Deixa un comentari

L’ INSTITUT

Publicat el 10 octubre 2012 per Martín Martínez Martínez

Entrem, pugem, ocupem el nostre lloc.   Tots estem una mica adormits.  Arriba la professora,  ens demana silenci, traiem el material de l’assignatura, fem alguns exercicis, i els corregim.. Abans de que passi l’hora, la professora passa llista.  Recollim les coses, I  sona el timbre. Passen uns 5 minuts i comença la següent classe.

Autora: Adriana..

 

Publicat dins de Adriana Urquiza | Deixa un comentari

LES CLASSES

Publicat el 10 octubre 2012 per Martín Martínez Martínez

Són les 8.. Pugem les escales, entrem a l’aula , ocupem les nostres cadires i  traiem les nostres coses: la  llibreta, el llapis, la goma, … El professor ens explicar els nombres enters i nosaltres intentem entendre el que diu.  Passa tota l’hora i el professor ens posa deures.

Són les 9, entra el professor Martín . Amb ell,  escoltem, dibuixem, escrivim..  Hem fet dibuixos en una taula..  A les 10, toca la matèria optativa.. La que jo faig no m’agrada.

Autor:Angelo..

Publicat dins de Louis Lopez | Deixa un comentari

LA CASA ABANDONADA

Publicat el 10 octubre 2012 per Martín Martínez Martínez

La primera setmana de Setembre. Un parell de nois de 14 i 15 anys respectivament, van apropar-se a la casa abandonada.  Venien de la ciutat..  Volien entrar a aquesta casa perquè la gent deia  que dins hi havia coses: mobles antics, joguines cares, eines rares, llibres, instruments musicals,  i màquines  del segle passat..  Van veure que les portes i les finestres estaven tancades.. El noi del cabell curt, el dels pantalons estrets, el més inquiet, el que més parlava,  el que té un somriure que et fa desconfiar,  si si, aquest noi,  va agafar una pedra i després d’ una dotzena de cops, va aconseguir  trencar el vidre  i la fusta d’una finestra.

Van entrar  dins de la casa.  I van veure coses estranyes:  Els mobles semblaven vius.. les joguines caminaven.  Les eines treballaven  ( Per exemple, el Martell donava cops i el tornavís girava) , dels instruments musicals sortia música.   El noi del cabell curt tenia por i l’altre estava aterrit.  Marxem d’aquí, anem, anem, van dir els dos!..    Els dos ho tenien clar: Mai  més tornarien  a entrar en una casa abandonada..

Autor:  D.G.P.  Sabadell    Ampliació de Btissam

 

Publicat dins de Adriana Urquiza, Btissam | Deixa un comentari