Tinc un cotxe de color vermell.. El vermell m’agrada, el blau no. El meu cotxe és petit. Ni gran, ni mitjà, és petit!.. M’agraden els cotxes petits. M’agraden més que els grans. Té 4 portes i sis vidres.. Té 4 seients. Vull dir, dins del cotxe caben 4 persones. Dues davant i 2 darrere.
Quan estic amb els meus amics, els dic: “Mireu el meu cotxe, és molt maco, és nou!”.. Algunes vegades hem fet una passejada. Hem fet una volta.. Moltes vegades ens posem al voltant del cotxe i fem bromes.. Diem paraulotes, ens llancem papers, ens empentem, és a dir, ens donem empentes, ens donem cops i quan estem tranquils, mirem la gent que passa.
Un dia vam anar al centre de la ciutat. Jo anava conduint.. No vaig veure que el semàfor s’havia posat vermell.. Vaig passar, el guàrdia em va veure, em va aturar, em va demanar el permís de conduir, i després dir-me algunes coses, ens va deixar marxar..
Autora: Adriana Urquiza.. Aquest és un text ampliat.. El dibuix és Fatima
