En aquest article, els mestres impulsors d’aquests projectes valoren quines finestres els han obert les tecnologies mòbils a l’aula, així com els límits que encara han de mantenir en el seu ús. De les seves aportacions se’n desprèn que la incorporació dels telèfons a les aules és pedagògicament profitosa però encara cautelosa, i sempre supeditada a projectes educatius concrets, molts dels quals s’integren en diverses assignatures. Pocs són els que l’han convertit en una eina escolar més, per molt que captivi els alumnes, i molts són els que en l’actualitat ho estan debatent als claustres.
És habitual veure com els professors de l’institut Baix Camp (Reus) conviden els alumnes a treure els seus telèfons i jugar al trivial. Això sí, es tracta d’un trivial casolà, el PICA’t, una aplicació que han dissenyat els propis estudiants de formació professional de l’institut per als seus companys d’ESO. “A cada assignatura els alumnes elaboren 30 preguntes sobre el temari, que s’incorporen al joc”, explica el director del centre, Josep Lluís Queralt. Un cop a punt, els alumnes hi poden jugar en format entrenament –pensat per estudiar, les preguntes se cenyeixen a l’assignatura que l’alumne vulgui aprofundir– o el format competició –pensat per jugar amb els companys, les preguntes són aleatòries–. En el segon cas, l’institut ha impulsat rànquings de resultats, tot i que “evidentment”, explica Queralt, no tenen conseqüències acadèmiques.
“Aprenen inconscientment, són els avantatges de l’anomenada gamificació, la incorporació del joc”, valora Queralt, que explica que a la llarga es plantegen estendre el model a altres instituts de la ciutat i fer lligues. L’ús dels mòbils a l’institut està circumscrit a “al seu ús educatiu i al que digui cada profe a la seva assignatura”, il·lustra el director, que assegura que tracten els dispositius “com una eina més, com la calculadora, o com el diccionari d’anglès”.
Deixa un comentari