Mai he sigut massa traçuda, i la veritat és que vaig estar bastants dies donant voltes sobre què faria amb el meu llibre intervingut. L’havia de fer meu, personalitzar-lo, però tenia la ment en blanc i no em venia cap idea.

Va ser just un dia a la tarda fent els deures de matemàtiques que vaig recordar la passió que sentia per aquesta matèria…

Vaig agafar un llibre d’algun curs passat i em vaig dedicar a cremar-lo. Per acabar el meu llibre intervingut, vaig col·locar-hi una rosa a sobre, i una tarjeteta de “R.I.P MATHS”… en pau descansin.

Anna Pons Santamans

la idea d’aquest llibre va venir inspirada per a la gran pressió que ens envolta constantment, i a l’igual que tots els nens el nostre més gran desig és escapar de les ordres dels grans, de les obligacions i dels deures, escapar de les persones que no ens entenen i no volen fer-ho. ens agradaria tenir un sentiment lliure, amb unes idees personals i uns ideals propis els quals ningú hi fiqués el nas. simplement i ja que no es pot ser altre cosa, ens agradaria tenir una imaginació que no estigués jutjada per ningú.

Sergi Vilaseca
Marta Llorens

Gerard Oliveras Casòliva

Per fer aquest llibre em vaig basar en el contingut del mateix. El llibre tracta sobre les aventures d’un pres que és condemnat a cadena perpetua per un crim que no ha comès i que durant tretze anys lluitarà, després de diverses fugues, per escapar de la presó. El pont simbolitza el pas de la presó a la llibertat. La presó està representada mitjançant les reixes de color vermell i la llibertat està representada mitjançant el color blau i el verd, símbol de l’espai obert, que és el que desitja el protagonista.

A la vegada, aquests dos colors han estat utilitzats per marcar paraules relacionades amb cada un dels dos conceptes esmentats. El color càlid s’utilitza per subratllar paraules que fan referència a la presó i els colors blau i verd s’han utilitzat per subratllar paraules que fan referència a la llibertat.

Jo crec que he representat d’una manera bastant gràfica la idea general del llibre i he escollit el pont perquè m’ha semblat una bona metàfora d’aquest pas de la presó a la llibertat, però que també pot simbolitzar el pas d’una vida amb restriccions i condicionants, cap a una vida més lliure i plena.

Alguns han fet veritables obres d’art en els seus llibres, però per a mi , les manualitats sempre han estat difícils. Per tant, vaig decidir que el meu llibre hauria de transmetre un missatge d’una altra manera. Així és com se’m va acudir buscar alguna frase que fes reflexionar a la persona que mirés el llibre i després de buscar bastant vaig trobar El caçador d’instants, de Rafael Argullol, del qual vaig extraure la frase. Em va semblar apropiada perquè transmet tota la força que tenen les paraules, que quan es diuen amb el to adequat i en el moment precís poden provocar un gran impacte a la persona que les rep.
Pel que fa als materials que he utilitzat bàsicament són pintura i paper de diari, que combinats amb les lletres que hi ha repartides per totes les pàgines formen aquest llibre intervingut. A l’última pàgina vaig posar una pistola i pintura vermella per simbolitzar la sang causada per la bala (que en aquest cas són les paraules).

Marta Luque Ribas

Gemma Fargas Baella

Aquest llibre intervingut quan te’l mires pots pensar, que te d’especial si les úniques coses que hi ha a cada pàgina són forats, amb les formes de les peces dels puzles, i amb un fil que va sent enfilat per les pàgines. Cada pàgina té els seus colors característics, alguns són colors més vius i els altres colors més apagats i tristos. Que he volgut transmetre amb tot això? Doncs la idea que a base de molt esforç, i per molts entrebancs que hi hagi i per molts alts i baixos que puguem tenir el final podem acabar trobant el que buscàvem. He fet servir les peces del puzle ja que quan comencem el puzle comencem entusiasmats (colors vermells del foc, de l’energia que tenim a dins per acabar-lo) però a mesura que avancem cada cop es fa més difícil, ens desanimem una mica però no ens rendim continuem intentant-ho, anem provant les peces fins que el final aconseguim unir-les totes i trobar la imatge que buscàvem!

Gemma Fargas Baella

Marc Perelló Bacardit

Aquest llibre aparentment tan senzill i poc treballat per a alguns, a mi em va captivar bastant el seu interior. Està increïblement ple d’il·lustracions i d’imatges, casi a parts iguals que la explicació textual. Me’l vaig quedar mirant i fullejant durant una bona estona, i al final em va fer pensar amb una idea que em va agradar molt.  Vaig intentar de reproduir la història independentment de el text, tan sols mirant les imatges. Per sorpresa meva, vaig aconseguir enterar-m’en de la major part de la història. Degut a això, vaig arribar a la conclusió que les il·lustracions poden ser millors transmissores de la informació que el mateix text.

Dit d’una altra manera:

“Una imatge val més que mil paraules”.

Com a motiu de les terribles catàstrofes naturals succeïdes fa poc al Japó, vaig decidir modificar el meu llibre intervingut per a commemorar el que va passar a Japó.
Amb la part esquerre del llibre, és a dir, la part en que es veuen ondulacions de color blau, vull expressar o fer veure el tsunami que van sofrir.

La part blanca en el fons amb el cercle roig representa la bandera del Japó i les línies de color gris, negre i marró representen el terratrèmol.
També s’aprecia un petit cercle al marge dret, en el qual es veu clarament el símbol de perill radioactiu, i l’he posat en el meu llibre perquè el perill nuclear, per insignificant que ens diguin que és, encara i segueix sent i ha anat a pitjor.

Antoni Navarro Muñoz