Category Archives: General

Turisme a prop de Barcelona

Ignasi Prat Llobet

dsc036671 Aquest llibre intervingut representa en la seva portada, que des de casa pots anar a diferents llocs on pots veure  moltes coses boniques. Aquesta és la base del turisme, ja que es fa turisme per veure llocs bonics.

En el cordill que està lligat al llibre   mitjançant dos forats a banda i  banda he volgut representar els records que queden dels viatges fets en forma d’imatges.

En una rodona d’aquestes tres que he fet, hi ha la platja, que és una de les destinacions preferides per la majoria de gent, per fer turisme durant l’època estival.

En una altra rodona la segona que ens trobem des de la casa, que representa el punt de sortida, hi ha una part del nostre entorn més immediat, al voltant de la nostra ciutat de  Manresa, que queda situada al centre de la rodona. La vaig fer perquè sovint no ens adonem del que tenim molt a  prop de casa i que val la pena de visitar.

dsc03656

I en la tercera rodona tot seguit el camí fet a partir d’un material anomenat diplex, ens trobem amb una imatge del museu molí paperer de Capellades. Vaig escollir aquesta rodona perquè vaig trobar convenient indicar que anar a visitar museus també és turisme, i precisament l’he posat en l’últim lloc perquè és el lloc on en realitat està situat en les preferències turístiques de la majoria de gent.

El cotxe que he enganxat a la portada vol representar el mitjà de transport que utilitzem més freqüentment per desplaçar-nos.

El que hi ha a les pàgines interiors són tot de creacions diverses, com per posar exemples: vaixells de paper, finestres, contorns d’animals,… juntament amb el contingut d’aquest llibre, que és molt interessant.


El foc de Prometeu

Albert Sancristòfol Parés

Aquest llibre titulat Prometeo: mito y tragedia explica el mite de Prometeu, aquell déu de la mitologia clàssica que va donar el foc als humans. El germà de Prometeu, de nom Epimeteu havia de repartir qualitats entre totes els espècies del planeta, però es va oblidr dels humans. Aleshores, Prometeu, que havia de revisar la feina que havia fet anteriorment el seu germà, es va adonar que se n’havia oblidat, i els va donar el domini del foc en compensació.

La intervenció duta a terme en aquest llibre ha consistit en cremar-ne algunes pàgines amb foc, fent així referència al mite que s’hi explica. En el mite, Prometeu dóna el foc als humans, i això és el que he volgut simbolitzar en la meva intervenció: aquesta utilitat del foc, a vegades tan maldestre, malintencionada i cruel que li donem els humans. Amb el foc els humans som capaços de realitzar un gran nombre d’atrocitats, com ara cremar pobles i ciutats, boscos, i, fins i tot, altres persones.
Ara bé, és clar, el foc no només té connotacions dolentes. Hi ha pàgines del llibre que estan menys cremades o gairebé gens. Aquestes no han rebut l’efecte devastador del foc, sinó potser les seves connotacions bones: protecció, escalfor, llum…
El foc sempre ha estat perillós per a les persones. Totes les mares diuen als seus fills quan són petits: “Nen, no t’acostis al foc que et cremaràs!”. Això queda gravat a la nostra ment, i quan som petits pensem que el foc és una cosa dolenta, que només causa mal. A mesura que anem creixent, però, veiem totes les connotacions que té i tot el que pot arribar a simbolitzar, i ens adonem de l’extraordinària meravella que és, en realitat, el

dsc070992

foc, i potser encara ho és més la capacitat que tenim per a dominar-lo.

Una petjada en el teu camí

dscn51604

Maria Tatjé Casas

En aquest llibre intervingut el que intento il·lustrar és el pas de la vida amb dues coses que et trobes a la vida. Una d’elles el pas de la vida, des de que erets petit fins que et fas gran, i l’altre les decisions de la vida.

Primer de tot en el que ens hem de fixar és què el llibre està lligat tot ell per un fil, això representa que a la vida tota cosa que et passa o que fas, sempre t’acompanyarà tota ella. En el principi del fil hi podem veure una ”pipa” que significa la infància i el final del llibre hi poden veure un bastó que representa la vellesa.
Durant el llibre podem veure diferents fets, n’hi ha de dos tipus; aquells que et poden canviar la vida i són coses que tu no esculls, per exemple en el cas de la malaltia, hi ha una pàgina que intento il·lustrar una malaltia. Si tens la mala sort de caure en una malaltia és un fet que t’arrossegaràs durant tota la vida.
Els altres fets que intento il·Lustrar és la decisió entre el bé i el mal, a diferents pàgines hi ha il·lustrat això, a una d’elles també hi ha la decisió entre guerra i pau, són fet que a la vida et trobes i que hi ha vegades que és difícil de triar.

Tenint en compte que costa molt de canviar la nostra vida doncs per tan hem de ser molt conscients del que fem i deixem de fer. Ja ser que hi ha moltes vegades que no podem triar però quan ho tries tu, pensa’t-ho dues vegades que segur que en treuràs profit.

Bany de llibertat

Leyre Casòliva
Leyre Casòliva

Com es pot comprovar en la imatge, la portada tracta d’un guant inflat d’aire amb pinzellades de tots colors, tant colors vius com apagats, colors alegres com colors tristos, colors amb intensitat i amb menys. Al voltant del guant, hi ha diverses petxines de diferent mida, acompanyat d’un color de fons, color negre. A l’interior del llibre, m’he basat molt amb el mar, per això vaig unir moltes pàgines que fessin forma de vaixell i el fons pintat de blau, i també vaig enganxar trossos de paper de color blau. També es pot veure molts collages, cal·ligrames, escuradents pintats de vermell que fan forma de cor, etc.

Més enllà de la descripció general del contingut del llibre, vull explicar el sentiment que en principi volia expressar amb aquesta portada, volia relacionar la mà amb els sentiments de llibertat i a la vegada força i energia, tot i que, el guant d’aire poc a poc es va desinflant, aquesta puixança expressa la debilitat humana, tots els humans tenim moments, moments que ens fan sentir més enllà del cel, o altres que ens sentim sota terra, moments que et fan perdre la força, l’energia i el somriure. Per això, he pintat el fons de color negre, en comptes d’un color viu, ja que el color negre expressa foscor, mort, tristor. Normalment els humans tenim el mal costum de voler fer a mitges, de no mostrar el que sentim als quals estan a prop,
tenim el mal costum de trobar a faltar el que estimem, només quan ho perdem és quan enyorem. Tenim el mal costum de perdre el temps, buscant tantes metes falses i falsos somnis, tenim el mal costum de no apreciar el què en veritat importa, i és quan et dones compte de quantes coses sobren.

Centrant-me en el tema de llibertat, he volgut relacionar una mà d’aire amb petxines, ja que personalment el lloc on es troben aquestes petxines és el mar, m’expressa i em fa sentir aquest sentiment, llibertat. El saber que pots parar el món, que pots saber on ets i què vols fer, saber que res importa que només importes tu, és un jo personal.

Per finalitzar, volia dir que no és un llibre qualsevol, no és un llibre per llegir i oblidar-te’n d’ell, o de tenir-lo guarda’t en una prestatgeria al costat de milers de llibres d’una biblioteca, és més que tot això, és un llibre especial i a la vegada únic, un llibre lliure, i sobretot personal, on en un simple llibre es demostra com es la persona, que és el què li mou per continuar o per abandonar, pel que lluita o es rendeix, el punt dèbil, o tot el contrari, el punt fort. És un llibre intervingut.

La por, un sentiment de la infància.

Pere Bacardit. 1 Batx B.

Pere Bacardit

Pere Bacardit

Quan em van dir que tenia que fer un llibre intervingut, no tenia massa clar que volia fer, per tant primer vaig mirar els llibres que tenia per poder-me fer una idea; un cop els havia vist, vaig veure que la majoria de llibres eren llibres de quan era més petit, i com a conseqüència d’això vaig dir-me que buscaria un llibre que pogués plasmar un sentiment de la infància.
En aquest llibre, “Un monstruo en el armario” de Carmen Vàzquez-Vigo , el sentiment que s’hi pot veure és el de la por, per tant vaig pensar que el que jo li fes al llibre tenia que remarcar aquest sentiment , la manera de ser d’aquest sentiment.

Per fer-ho, primer vaig mirar-me el llibre fins que vaig trobar una pàgina que tenia una imatge força adequada, i  un text al costat que l’explicava. A partir d’aquí vaig pintar el dibuix de manera que el llibre agafés una mica de color, i seguint el text anava realçant el sentiment de la por. Aquesta tasca es la que em va portar més estona, ja que va ser la que potser vaig tenir que pensar més; per separar el text i el dibuix de la resta de la pàgina vaig tenir que retallar el dibuix de manera que quedés aixecat , de manera que donava un volum al llibre, i després posar-hi una cartolina que separés el text que jo havia triat de la resta, el color de la cartolina tenia que ser el negre perquè expressa la foscor que també és un tema que causa cert respecte, i sobretot als infants.
Finalment com a detall, llegint el text vaig veure que el monstre tenia tentacles, i això em va anar perfecte per remarcar més el sentiment de la por, ja que la por és com un grup de tentacles, un cop t’enganxen és molt difícil escapar-ne.
El color rosat d’aquest no te cap sentit figurat simplement és com els descriu el llibre.

Per acabar el llibre vaig tallar el títol de la portada i el vaig enganxar a sobre de la cartolina.