Comença a ser ja pràcticament un hàbit aturar els impulsos que ens surten més de dins nostre. Amb aquest llibre intervingut vull mostrar que els impulsos que ens provoquen certs esdeveniments a les nostres vides poden ser aturats per el nostre jo, tot i així, quan evitem que una acció aflori es queda únicament dins del cap; i llavors, només fem que donar-hi voltes i més voltes. Quan aquell problema el tenim submís dins del cap el manipulem com si realment el visquéssim. En aquest cas,  un dia com qualsevol altre el odi sobre aquest llibre va arribar fins a un punt que el volia llençar per la finestra, que es morís. Cal dir que el que aquí es veu plasmat el odi i la ira però podria haver sigut al contrari, un sentiment d’amor podria haver esdevingut el manipulat i,  per tant, mostraria sentiments bons o feliços.

Amb tot això m’agrada arribar a la conclusió següent:  és cert que som animals racionals i més si voleu, però crec que en el món occidental que vivim actualment ens cal treure aquelles emocions que tant subtilment intentem enterrar com tresors plens d’or.

Lluís Giménez