Aquest llibre l’he pensat reflexionant sobre una cosa que ens afecta a tots, com és la nostra llengua, i hi intento reflectir l’estat en que es troba tal i com jo ho veig.

En primer lloc, la llengua catalana està sent aixafada i menyspreada per tots els nostres veïns (siguin castellans, francesos o italians) ja que tots creuen que les seves llengües oficials són molt millors que altres llengües minoritàries i parlades per menys gent. Per altra banda, la nostra llengua està atrapada i engabiada per les lleis i els polítics, que em comptes de protegir-la, intenten destruir-la per tots els mitjans possibles, i així des de fa quasi 300 anys.

A més, cal tenir en compte que se n’està perdent l’ús habitual en molts registres, cosa que provoca la pèrdua de vocabulari, representada per les cremades del llibre. No cal oblidar-nos que com que totes els polítiques de protecció són sobre paper mullat i rebregat el llibre també ho reflecteix.

Però no tot està perdut, ja que sembla que últimament la llengua està recuperant la normalitat sobretot en l’aspecte administratiu, formal i de relacions públiques, començant a passar per sobre del castellà a Catalunya. A més les vendes de llibres en català i tots els diaris que es publiquen en aquesta llengua fa pensar que potser s’està iniciant finalment la “renormalització” lingüística. Això se simbolitza amb la rosa, símbol de Sant Jordi, patró de Catalunya, pintada amb franges vermelles i grogues. La fletxa verda també va en aquesta direcció, representant l’esperança d’un futur millor per a la llengua.

Antoni Virós Martín