estudiem, veiem i escoltem els instruments de vent metall
Posts tagged música
LA TUBA
La tuba és un instrument de vent-metall constituït per un tub de més de tres metres de llarg, normalment de coure, blegat sobre ell mateix i amb perforació cònica, perforació que es fa especialment ampla cap a la part del pavelló. L’embocadura de les tubes té forma de copa i dins les dificultats que presenten els instruments de metall en l’emissió del so, les tubes potser són els que ho fan amb més facilitat, fet que els proporciona una agilitat superior a la d’altres instruments de la família que en certa manera compensa la gran quantitat d’aire que requereixen. La tuba és un instrument que incorpora pistons i a causa del seu volum es toca assegut. Les seves característiques, en part coincidents amb les trompes, relacionen l’origen comú d’ambdós grups d’instruments. Tant les trompes com les tubes constitueixen al llarg de la història un conjunt d’instruments molt variat, però, la tuba, tal com la coneixem actualment, va ser un instrument creat cap a mitjans del segle XIX com a baix de la família dels metalls, fruit tant dels avenços industrials i tècnics pel que fa a la construcció d’instruments, com a les necessitats que imposaven les noves tendències i gustos musicals. La funció de les tubes a l’orquestra sovint es reserva a fer de baix dels trombons, essent un instrument poc utilitzat com a solista. També és durant el segle XIX que es construeixen els sausofons, instruments de la mateixa sonoritat i tècnica que les tubes, però pensats per a ser tocats bàsicament en bandes, motiu pel qual el seu cos envolta el del músic, que així pot tocar dret o bé caminant. Cal mencionar també la tuba wagneriana, una mena de tuba-trompa (també se la coneix per aquest nom), construïda expressament en el mateix segle XIX per a la Tetralogia de Wagner. És un instrument amb embocadura de trompa que també incorpora vàlvules giratòries i té una sonoritat més solemne que la tuba orquestral.
EXEMPLE
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=fYOsNp4O7AU[/youtube]
ACTIVITAT DISSENYADA PER A LA PDI
AQUESTA ACTIVITAT HA ESTAT DISSENYADA PER PORTAR A TERME AMB LA PDI. HA ESTAT ELABORADA AMB EL PROGRAMARI ESPECÍFIC DE LES PISSARRES SMART ANOMENAT NOTEBOOK.
ELS INSTRUMENTS DE VENT I LES SEVES AGRUPACIONS
LA TROMPA
La trompa és un instrument de metall circular d’uns 35 cm. de diàmetre amb l’embocadura i les palanques en la part superior i un extrem molt acampanat o pavelló en la part inferior. La part central l’ocupen tres o quatre vàlvules generalment giratòries, que es manegen amb la mà esquerra, i cantarelles addicionals. L’instrument sol construir-se amb llautó i de vegades es platea o es niquela. També hi ha trompes fetes de plata alemanya, coure i, més rarament, plata. La trompa és un instrument solista prominent en les orquestres simfòniques europees i americanes, cada una de les quals compta amb una secció de trompes amb quatre o més intèrprets. També s’utilitza en bandes i en conjunts de música de cambra com els quintets de vent i de metall.
FOTOS DE LA TROMPA
EXEMPLE DE TROMPISTA
LA TROMPETA
La trompeta és un instrument musical de vent, pertanyent a la família dels instruments de vent-metall o metalls, fabricat en un aliatge de metall. El so es produeix mitjançant la vibració dels llavis de l’intèrpret en l’embocadura a partir de la columna del aire (flux d’aire), embocadura que està acoblada a un tub corbat que acaba en un pavelló. El músic que toca la trompeta rep el nom de trompetista.
Hi ha diferents tipus de trompetes. La trompeta més emprada està afinada en si♭ (bemoll), i és un instrument transpositor, i la més familiar per a nosaltres és la trompeta en do, que no és transpositora. També hi ha trompetes afinades en fa, en la i en mi♭.
L’embocadura de la trompeta, com la del trombó, té una perforació interior en forma de copa en U. Això contribueix a que la sonoritat de la trompeta sigui més vibrant, i menys càlida que la d’altres instruments, com per exemple, la trompa. El tub de la trompeta, que pot ésser de diferents aliatges, com per exemple de coure, tret de la part del pavelló que és cònica, està constituït per un tub cilíndric, fet que en combinació amb les característiques de l’embocadura li confereixen a l’instrument el timbre i potència sonora característica.
És un dels instruments més antics.L’origen de les trompetes, instruments als quals des de l’antiguitat se’ls va assignar un paper militar o cerimonial pel fet d’estar constituïdes per un tub bàsicament cilíndric, caldria cercar-lo en els antics instruments de canya o fusta. Un exemple en seria la trompeta d’escorça. Instruments metàl·lics d’aquestes característiques ja es trobaven a l’antic Egipte, però els parents més propers de les actuals trompetes foren el salpinx, mena de trompeta curta dels grecs, o la tuba, trompeta llarga dels romans, ambdues destinades a un ús militar, així com en la gran trompeta sarraïna, importada pels croats.
Amb una construcció inicialment recta, en el segle XV s’inicien els intents, primerament amb una rudimentària forma en S, que conduiran, ja a finals del segle XVI, a desenvolupar una tècnica més depurada que permetrà enrotllar el tub sobre ell mateix, moment a partir del qual l’instrument adquireix unes possibilitats tècniques més destacades, amb l’afegit de cossos de recanvi que permetien modificar la llargada de l’instrument i, per tant, la tonalitat.
No serà fins al segle XIX que s’hi incorpori algun mecanisme per modificar la dimensió total del tub amb algun sofisticat sistema que allargava el tub principal mitjançant la inclusió de tubs complementaris pels quals es podia desviar l’aire. D’aquesta manera, s’ampliava enormement el nombre de sons que pot fer l’instrument. Si en un principi aquest mecanisme foren les vàlvules giratòries, posteriorment es van imposar arreu les vàlvules de pistons, excepció feta de l’àrea germànica, els quals permeten a l’instrument tocar dues octaves i mitja.
La sordina, és un accessori de metall o fusta que s’introdueix en el pavelló. Permet graduar, segons les necessitats expressives, tant la potència sonora de l’instrument com la seva qualitat tímbrica. Així, el jazz, estil de música en el qual la trompeta ha assolit un paper destacat, ha donat peu a uns tipus específics de sordines calibrats d’acord amb els gusts i estètiques propis d’aquest estil.
FOTOS DE LA TROMPETA
VÍDEO D’UN TROMPETISTA
EL TROMBÓ
0El trombó de colissa o trombó de vares és un instrument de vent-metall que consisteix en un cos bàsicament cilíndric, tret del pavelló, que té forma de campana i que incorpora una peça, la vara o colissa, que permet, mitjançant un lliscament, modificar la longitud del seu tub. La colissa substitueix en aquest cas la funció que en d’altres instruments, com la trompeta, fan les vàlvules o pistons.
El seu so es fonamenta en el principi de la sèrie d’harmònics naturals. La colissa, que permet allargar el cos del trombó quasi en dos terços, té set posicions definides a una distància cadascuna d’un semitò. Sobre aquestes notes fonamentals i a través de la pressió d’aire que el/la instrumentista comunica a l’instrument per mitjà de l’embocadura, es produeixen la resta de notes que s’inclouen en el trombó tenor, el més habitual.
El trombó prové dels sacabutxos i és un dels pocs instruments que en l’actualitat conserva una forma pràcticament igual a com originàriament va ser creat. Els seus orígens es remunten al Renaixement, època en la qual el sacabutx va ser un instrument molt emprat i que ja en el segle XVI va donar peu a tota una família d’instruments de forma quasi idèntica als trombons actuals i per als quals es van escriure nombroses partitures.
La utilització dels trombons a l’orquestra ha quedat pràcticament reduïda als trombons tenors, que en l’actualitat incorporen una clau que permet allargar l’extensió de l’instrument en el registre greu.
exemple
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=c1CjAUUlnVE[/youtube]
COMENTARIS