S’enfilava la lluna…

Dins la fosca, tot d’una,

sobra el tronc d’un vell pi,

s’enfilava la lluna, com el punt de la i.”

No és un vell pi, però és ben bé el punt de la i.

(novetats a la I)

Aquest article ha estat publicat en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *