“Dins la fosca, tot d’una,
sobra el tronc d’un vell pi,
s’enfilava la lluna, com el punt de la i.”
No és un vell pi, però és ben bé el punt de la i.
“Dins la fosca, tot d’una,
sobra el tronc d’un vell pi,
s’enfilava la lluna, com el punt de la i.”
No és un vell pi, però és ben bé el punt de la i.